15/10/17

BWV 96

Només dues cantates s'han conservat per al Divuitè Diumenge després de la Trinitat: La BWV 169 i la que ara tractarem, la cantata BWV 96 HERR CHRIST, DER EINGE GOTTESSOHN.
Es tracta d'una de les "cantates corals" que Bach va escriure durant el seu segon any a Leipzig, on fou estrenada el 8 d'octubre de 1724. La coral en la que es basa, obra d'Elisabeth Kreuziger (1524), s'inspira en l'Evangeli del dia (Mateu 22, 34-46), on Jesús discuteix amb els fariseus sobre la importància dels manaments i la naturalesa del Messies com a fill de Déu.
El cor inicial és l'habitual fantasia sobre la coral que inspira la cantata: Damunt un concertant de l'orquestra es van encaixant les estrofes de l'himne, desenvolupades amb la sempre magistral polifonia bachiana. A l'aparell instrumental destaca la participació del flabiol, instrument inusual en les cantates, que en una interpretació posterior va ser substituït per un violino piccolo, sens dubte degut a l'absència d'un intèrpret capacitat. És aquesta una d'aquelles cantates de l'estiu-tardor de 1724 en les quals Bach dóna un especial relleu a la flauta, segons sembla per disposar en aquell moment d'un flautista especialment dotat (vegeu BWV 9). En tot cas, els dibuixos del flabiol podrien simbolitzar les pampallugues de l'Estel del Matí (Venus) de què parla el text. La trompa (o el trombó en una versió posterior) reforçarà la part de contralt.
Al recitatiu per a contralt O Wunderkraft der Liebe (O meravellós poder de l’amor) destaca la vocalització descendent sobre zur Erde senket (baixar a la terra). 
El tercer moviment és l'extensa ària per a tenor Ach, ziehe die Seele mit Seilen der Liebe (Ai! Estira l’ànima amb la sirga de l’amor), on de nou tenim una mostra del virtuosisme exigit a la flauta travessera a les cantates d'aquelles setmanes de 1724. Més encara si tenim en compte que l'instrument d'aquella època no és el que més tard perfeccionà Theobald Böhm, sinó un de més primitiu i complicat que ens ha de fer admirar els intèrprets que avui en dia s'atreveixen a utilitzar instruments originals. El gest "d'estirar" és suggerit en tot moment pel gir musical del tema inicial, que serà heretat per la veu del tenor.
El següent moviment és un recitatiu per a soprano on, a la inversa de l'anterior, destacarà la vocalització final ascendent del terme Himmel an (al cel), que donarà pas a l'ària del baix: Bald zur Rechten, bald zur Linken (Adés cap a la dreta, adés cap a l’esquerra), una peça de ritme ondulant  a càrrec de cordes i oboès que vol representar les passes erràtiques citades al text. La vocalització final serà una altra vegada ascendent, sobre les paraules Himmelspforte (Porta del Cel).
La cantata conclourà de nou amb la coral que la inspira, cantada amb una melodia anònima del segle XV amb el cor duplicat per trompa, oboès i violí.
J.M.S.



Cantata BWV 96
HERR CHRIST, DER EINGE GOTTESSOHN
Dominica 18 Post Trinitatis
Estrenada: 8 d'octubre de 1724
Text: Anònim, basat en un himne d'Elisabeth Kreuziger

1. COR
Crist Senyor, l’únic fill de Déu,
Que tal com està escrit,
Prové del cor del Pare
En l’eternitat,
Ell és l’astre del matí
La qual brillantor s’estén
Enllà d’enllà de tots els estels.
***
2. RECITATIU (Alt)
O meravellós poder de l’amor,
En què Déu ha pensat amb ses criatures,
Quan a la fi dels temps,
Tot i la seva magnificència,
Ha volgut baixar a la terra.
O força inexplicable, insondable,
En què ha estat escollit un cos aliè
Per allotjar el primogènit de Déu
Aquell que ja venerava David,
En esperit, com el seu Mestre,
Per allotjar-se en la puresa inviolada
D’una benaurada verge.
O quants de beneficis! Se’ns han concedit
Perquè se’ns obri el cel i l’infern se’ns tanqui.
***
3. ÀRIA (Tenor)
Ai! Estira l’ànima amb la sirga de l’amor,
O sí, Jesús, atreu-la vers tu, abrivada!
Il·lumina-la, perquè reconegui la fe,
Fes-la de santes flamarades, ablamada,
I que, de fe en tu, obri els ulls assedegada!
***
4. RECITATIU (Soprano)
Ah, porta’m, dret camí, O Déu,
Ara que vaig pel foscant
Ja que sovint veig que em perd,
Si em dono al deler de la carn;
Vulguis, doncs, venir al costat meu
Que els teus ulls seran guiatge
Pel camí d’aquell llarg viatge
Que em porti tot dret al Cel.
***
5. ÀRIA (Baix)
Adés cap a la dreta, adés cap a l’esquerra
Els meus passos marren el camí.
Guia’m doncs, Salvador meu,
No deixis que m’enfonsi en el perill,
Dóna’m la teva mà certera
Fins a les envistes de la porta del Cel!
***
6. CORAL
Per la teva bondat fes-nos morir
Desperta’ns per la teva Gràcia;
Fes que l’home vell defalleixi
A fi que el nou tingui vida,
I que, ací en aquesta terra,
Adrecem vers tu, tots els sentits
Anhels i pensaments.

Traducció: Antoni Sàbat i Aguilera


7/10/17

BWV 47

Per al Dissetè Diumenge després de la Trinitat conserva el catàleg les cantates BWV 148, 114 i la que tractarem tot seguit, la cantata BWV 47 WER SICH SEKBST ERHÖHET, DER SOLL ERNIEDRIGET WERDEN, estrenada a Leipzig el 13 d'octubre de 1726 i pertanyent doncs al tercer any de Bach al capdavant de la Cantoria de St. Tomàs.
La cantata ve a ser una reflexió sobre l'Evangeli del dia (Lluc 14,11 i 18,14), el darrer versicle del qual l'encapçala i li dóna títol. El llibret forma part d'un cicle de cantates publicat l'any 1720 per Johann Friedrich Helbig, secretari de la cort d'Eisenach, ciutat natal de Bach. S'inicia amb la cita evangèlica abans esmentada i conclou amb l'estrofa 11 de la coral Warum betrübst du dich, mein Herz, d'autor desconegut.
Arrenca l'obra amb un extens i elaborat cor de 228 compassos dividits en 4 seccions. Sobre el dens teixit concertant s'estructurarà l'habitual fuga que, pensa la investigació, podria ser concebuda no per al cor sinó per als solistes, donada la transparència del teixit polifònic. Això ens podria fer pensar en la teoria de Joshua Rifkin, defensor del minimalisme vocal en la interpretació de la música de Bach. Segons ell, el nombre de cantants de què disposava Bach a Leipzig era molt inferior al de les formacions corals actuals. Per tant, en les seves execucions Rifkin sol utilitzar un cor reduït a la seva mínima expressió amb el qual obté (al meu parer) uns resultats sorprenentment deliciosos. Recomano especialment la seva Missa en Si Menor i la Cantata BWV 140.
Tornant al cor inicial de la cantata d'avui, destacarà la coexistència de dos motius musicals, un ascendent sobre les paraules "aquell qui es lloa" i un altre descendent que canta "aquell qui s'humilia", que gairebé podrien fer-nos parlar d'una doble fuga.
Aquest cor inicial donarà pas a l'extensa ària de soprano Wer ein wahrer Christ will heissen (Aquell qui vol ser anomenat bon cristià), una d'aquelles àries amb orgue solista que Bach inclou a les cantates de l'estiu-tardor de 1726 (BWV 170, 35, 27, 169) però que presenta un problema: El manuscrit resta incomplet i s'hi llegeix "Aria, organo e..." Desconeixent de quin altre instrument es tracta, alguns investigadors donen per segura la participació d'un violí mentre que per a d'altres, com Alfred Dürr, la versió original seria només per a orgue mentre que el violí hauria estat afegit en una revisió posterior. Sigui com sigui, estem davant d'una peça amb nombroses subtileses musicals on a la primera part la humilitat és simbolitzada per un cant fluid mentre que a la segona part la supèrbia és cantada amb notes més aspres.
El tercer moviment constitueix el nucli de la cantata. Es tracta d'un recitatiu per a baix a mode de sermó admonitori rere el qual arriba una nova ària també per a baix, Jesu, beuge doch mein Herze (Jesús, doblega doncs el meu Cor), un deliciós concertant per a veu, violí, oboè i baix continu. Com a l'ària anterior, la humilitat serà cantada amb notes àgils mentre que l'orgull ho serà amb notes travades.
La cantata conclourà amb la coral anònima esmentada anteriorment, cantada amb una melodia de Bartholomäus Monoetius anterior a l'any 1565.
J.M.S.



Cantata BWV 47
WER SICH SEKBST ERHÖHET,
DER SOLL ERNIEDRIGET WERDEN
Dominica 17 Post Trinitatis
Estrenada: 13 d'octubre de 1726
Text: Johann Friedrich Helbig (1720)


1. COR
Aquell qui es lloa serà humiliat
I aquell qui s'humilia serà lloat.
***
2. ÀRIA (Soprano)
Aquell qui vol ser anomenat bon cristià
Ha de practicar la Humilitat.
La humilitat és pròpia del Reialme de Jesús,
La supèrbia és companya del Maligne.
Déu acaba per odiar
Tots aquells dominats per l'orgull.
***
3. RECITATIU (Baix)
L'home és fang, immundícia, cendra i terra.
És possible que cedeixi
A la malèfica Supèrbia,
Parany engendrat pel Dimoni?
Ah Jesús, Fill de Déu,
Creador de totes les coses,
Que per nosaltres es va humiliar, degradar
I va patir escarni i burles.
I tu, miserable feristela,
Te'n vols sentir cofoi?
És això digne d'un Cristià?
Vés, avergonyida criatura orgullosa,
Fes penitència i segueix les petjades de Crist!
Que el teu Esperit creient
Es prosterni als peus de Déu!
I ell, arribada l'hora
Et sabrà recompensar.
***
4. ÀRIA (Baix)
Jesús, doblega doncs el meu Cor
Amb la teva mà poderosa,
Per no perdre fútilment la salvació
Com les primeres flames de l'Infern.
Deixa'm cercar la teva Humilitat
I maleir per sempre la supèrbia;
Omple el meu cor de modèstia
Per a que sigui digne de Tu!
***
5. CORAL
Renuncio conscientment
Als honors terrenals,
Car Tu m'ofereixes els eterns
Que has pogut conquerir
Per la teva amarga i dura mort.
Aquesta és doncs la meva pregària
Oh, Senyor i Déu meu.

Traduïda per Josep-Miquel Serra


30/9/17

BWV 161

Tres cantates, com és habitual, es conserven destinades al Setzè Diumenge després de la Trinitat: Cronològicament són les BWV 161, 95 i 8. De la primera en parlarem tot seguit.
Estrenada el 6 d'octubre de 1715, la cantata BWV 161 KOMM, DU SÜSSE TODESSTUNDE pertany al cicle primigeni d'una cantata mensual que Bach composà entre els anys 1714 i 1717 en la seva qualitat de Konzertmeister de la cort ducal de Weimar. El llibret, com moltes de les obres d'aquella època, és de Salomo Franck el qual, tenint a la vista l'Evangeli del dia (Lluc 7, 11-17) que narrava la resurrecció del fill de la vídua de Naïm, reflexiona sobre la mort no com a quelcom terrible sinó com un somni del qual Jesús despertarà l'ànima, ja al seu reialme. És aquesta una visió dolça de la mort que impregnarà tota l'obra de Bach des de les seves primeres cantates, com la BWV 106.
Aquest missatge es fa palès des del primer vers de la cantata: Komm, du süsse Todesstunde (Vine dolça hora de la mort), que és el títol de l'ària i coral per a contralt amb què aquesta comença. Comprovem aquí que el dispositiu instrumental és ben modest i està encapçalat per les dues flautes dolces, instruments que Bach sempre utilitza com a representació del més enllà. Les cordes i el baix continu seran tot el seu acompanyament. 
És molt difícil de detectar, però el tema principal d'aquesta ària és una derivació de la coral  Herzlich tut mich verlangen, aquella coral que apareix vàries vegades a la Passió Segons Sant Mateu i esdevé gairebé el seu leimotiv. I aquesta mateixa coral serà entonada per l'orgue a la segona part del moviment. La investigació no descarta que en alguna reutilització d'aquesta cantata, avui perduda, un soprano cantés aquestes frases del coral, en diàleg amb el contralt.
El segon moviment, un recitatiu per a tenor, alterna moments en secco amb delicats airosos, un recurs típic de les cantates de l'època de Weimar. Seguirà el tenor amb l'ària Mein Verlangen (El meu ferm desig), un dolorós moviment encarregat a les cordes que, de nou, arrenquen el seu tema amb una derivació poc detectable de la coral abans esmentada.
Tota l'orquestra acompanyarà el contralt al següent recitatiu, Der Schluss ist schon gemacht (Ja estic ben decidit), una obra mestra on apareixeran els conceptes principals de la cantata: L'acomiadament (Gute Nacht) que precedeix el son (Schlaf) i el despertar, amb el compte enrere cap a l'esperada darrera hora marcat pel pizzicato de les cordes, recurs que curiosament també trobarem a les altres dues cantates conservades per al mateix diumenge.
El penúltim moviment havia estat concebut pel llibretista com una ària, però Bach el va transformar en un bellíssim cor a 4 veus, acompanyat de tot el dispositiu instrumental: Wenn es meines Gottes Wille (Si és que Déu ho vol així). El tema principal deriva de nou de la coral que tantes vegades ha aparegut oculta al llarg de la cantata però que al darrer moviment apareixerà ja sense màscara, amb les flautes ornamentant per lliure la homofonia general. La melodia d'aquesta coral prové d'una cançó profana de 1601 obra de Hans Leo Hassler, que ben aviat fou adaptada per a ús religiós i no només apareix en aquesta cantata sinó que també tanca, brillantment transformada, la sisena cantata de l'Oratori de Nadal BWV 248.
Aquesta cantata va ser reutilitzada a Leipzig, on Bach també la va destinar a la Festa de la Purificació de Maria, la Candelera, el 2 de febrer. A tal efecte la instrumentació va ser modificada, substituint les flautes dolces per travesseres.
J.M.S.



Cantata BWV 161
KOMM, DU SÜSSE TODESSTUNDE
Dominica 16 Post Trinitatis - Festo Purificationis Mariae
Estrenada: 6 d'octubre de 1715
Text: Salomo Franck

1. ÀRIA (Alt)
Vine dolça hora de la mort
Ara que la meva ànima
Es nodreix amb mel
de la boca del lleó;
Que sigui suau la partença,
no tardis
llum postrema,
que vull besar el Salvador.
***
2. RECITATIU (Tenor)
Els teus plaers, O món, són fardells;
les teves dolceses, odioses com un verí,
la teva llum fastuosa
un mal averany.
Quan hom cull les teves roses
el seu caramull d’espines
són de l’ànima un turment.
La lívida mort és la albada,
que fa sortir per mi el sol
del celestial i esplendent gaudi.
Per això desitjo de cor
que m’arribi l’agonia.
Vull pasturar a la vora de Crist,
tinc ganes de fugir d’aquest món.
***
3. ÀRIA (Tenor)
És el meu ferm desig
poder abraçar el Salvador
i ben aviat estar amb Crist.
Malgrat que la mort trasmudi
el meu cos en cendra i pols,
l’esclat pur de la meva ànima
tindrà angèlica lluïssor.
***
4. RECITATIU (Alt)
Ja estic ben decidit
Adéu món, bona nit!
Jo sols tinc aquest conhort,
llanguir en braços de Jesús:
Ell és el meu somni tranquil.
Jauré en la fossa cobert de roses
fins que em desperti Jesús,
Fins que com una ovella seva
em meni a la celestial pastura
que la mort no em separi d’ell.
Vine, doncs, joiosa mort
sona ja, instant postrem!
***
5. COR
Si és que Déu ho vol així
vull que les meves despulles
restin tantost sebollides;
i l’ànima, hoste del cos,
assoli vida immortal
en el gaudi celestial.
Jesús, pren-me!
Que aquest sigui el meu darrer mot.
***
6. CORAL
Malgrat que el cos sota terra
sigui pastura dels cucs,
de precís cal que revisqui
per ser amb Crist glorificat;
Serà esplendent com el sol
viurà sense sofriment
en cèlics goig i plaer.
Així, perquè m’amoïna la mort?

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera


24/9/17

BWV 138

Quinzè Diumenge després de la Trinitat, festivitat per a la qual conservem, com és habitual, tres cantates, que són les BWV 51, BWV 99 i la que avui tractarem, la cantata BWV 138 WARUM BETRÜBST DU DICH, MEIN HERZ?
L'Evangeli del dia (Mateu 6, 24-34) animava a donar importància al reialme de Déu per sobre de les coses materials. Partint d'aquest principi i d'una coral atribuïda a Hans Sachs, l'anònim llibretista configura una particular estructura, força dramàtica: La cantata es divideix entre les intervencions dels solistes, que cantaran els dubtes i preocupacions del món material en recitatius i àries, i les intervencions del cor que, entonant els versos de la coral que inspira la cantata, els respondran que la solució és la confiança en Déu i l'abandó a la seva voluntat.
El resultat és una cantata que, si bé s'inspira en una coral, no té res a veure amb les cantates corals del segon any de Bach a Leipzig. Concretament, la BWV 138 és anterior, ja que fou estrenada el 5 de setembre de 1723.
S'inicia l'obra amb el cor que li dóna nom, "Per què, cor meu, t'entristeixes?", un moviment amarat de dolor on comprovem la particular i complexa estructura de la cantata: Sobre un tema de l'orquestra que recorda els sospirs, el cor entona les frases del coral, com és habitual, però en cert moment tot s'aturarà i entrarà el contralt, en recitatiu acompanyat, per a declamar les misèries del món material. Tot seguit, tornarà el coral per a concloure el moviment amb la seva darrera estrofa.
El breu recitatiu per a baix Ich bin veracht (No sóc res més que rebuig), reprèn el plany per les misèries del món. Tot seguit tornarà el cor en el tercer moviment, de nou amb la coral trencada divereses vegades  per les declamacions del solistes, soprano i contralt.
Seguirà un nou recitatiu, ara per a tenor, on destaca la vocalització sobre la paraula Freude (alegria). Aquí el missatge ja canvia i s'imposa l'optimisme d'aquell qui s'ha entregat a la voluntat divina, cosa que queda molt més explícita a l'ària Auf Gott steht meine Zuversicht (En Déu poso la meva confiança), cinquè moviment de la cantata, on tres veus de corda acompanyen el baix a un ritme que tindria quelcom de rondó. El resultat és d'una elegància exquisida i culmina amb una sensacional vocalització de fins a 63 notes.
Un fugaç recitatiu del contralt condueix a la coral final, treballadíssima, incrustada sobre un concertant d'oboès a l'uníson i cordes en rauxes: Weil du mein Gott und Vater bist (Com que ets el meu pare i el meu Déu). Així conclou aquesta breu però molt elaborada cantata.
J.M.S.



Cantata BWV 138
WARUM BETRÜBST DU DICH, MEIN HERZ?
Dominica 15 Post Trinitatis
Estrenada: 5 de setembre de 1723
Text: Anònim, basat en un Himne de 1561 atribuït a Hans Sachs

1. COR & RECITATIU (Cor, Alt)
Per què, cor meu, t’entristeixes?
Et desficies i pateixes
Només pels béns temporals?
Alt
Pobre de mi, ai las!
M’abaten els meus feixucs neguits.
Del vespre fins al matí
El meu desfici no para mai.
Que Déu em tingui compassió!
Qui, doncs, em podrà alliberar
De la garjola d’aquest món
Pèrfid i malvat?
Que en sóc de dissortat!
Ai las! Tant de bo ja fos mort!
Cor
Confia en el Senyor el teu Déu,
Que tota cosa ha creat.
***
2. RECITATIU (Baix)
No sóc res més que rebuig;
El Senyor em creà pel patiment
El dia del seu enuig;
El meu proveïment casolà,
És migrat del tot;
Em fan tastar en lloc del vi del goig
El calze ple de llàgrimes amargants.
Com puc, doncs, complir en pau el meu deure,
Si els sospirs són el meu menjar
I les llàgrimes el meu beure?
***
3. CORAL & RECITATIU (Soprano, Alt)
Ell ni pot ni et vol tenir menyspreu,
Prou que ho sap que tens defectes;
Però el cel i la terra són seus!
Soprano
Ah, i no obstant, perquè?
Déu té cura dels animalons,
Dóna menjar als ocells,
Assacia els petits corbs,
Només jo, pobra criatura,
Jo no sé perquè
M’he de basquejar pel meu tros de pa;
Hi ha algú que vetlli perquè jo em pugui salvar?
Cor
El teu Pare, el Senyor el teu Déu,
Que t’assisteix en tota necessitat.
Alt
Estic abandonat;
Em sembla,
Que inclús Déu em vulgui odiar en la meva pobresa,
Ell que sempre m’havia volgut bé.
Ai, neguits,
Que cada matí en sou més i més
I tot això dia rere dia?
Per tant, no té fi la meva agonia;
Ai! misèria! Os de mal rosegar,
Qui em donarà auxili en el meu penar?
Cor
El teu Pare, el Senyor el teu Déu,
Que t’assisteix en tota necessitat.
***
4. RECITATIU (Tenor)
O quin dolç conhort! Si Déu no m’oblida
Ni em deixa de racó,
Podré tenir serenor
I viure assossegat.
El món em pot odiar sempre, tant se val,
Abocaré el sac de les amargors
Amb alegria al Senyor,
Si no m’ajuda avui, m’ajudarà demà matí.
Ara deixo de bona gana
Les penes sota el coixí,
I no em manca saber res més que això
Per trobar consolació:
***
5. ÀRIA (Baix)
En Déu poso la meva confiança,
La meva fe el deixa fer.
Ara ja no passaré cap més ànsia,
Ara la misèria ja no em pot turmentar.
Fins i tot en la més gran malaurança,
De manera prodigiosa em farà costat
Serà el meu Pare, serà la meva gaubança.
***
6. RECITATIU (Alt)
D’acord!
Així doncs, ben dolçament descansaré.
Sotsobres meus! Us dic adéu!
Ara ja puc viure com si fos al cel.
***
7. CORAL
Com que ets el meu pare i el meu Déu,
No abandonaràs pas aquest fill teu,
O, cor de pare!
Sóc una miserable almosta d’arena,
Que no sento cap consol a la terra.

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera


17/9/17

BWV 78

Catorzè Diumenge després de la Trinitat, una festivitat per a la qual s'han conservat tres cantates: Les BWV 17, 25 i 78, de la qual avui en farem cinc cèntims.
Estrenada el 10 de setembre de 1724, pertany al cicle de les "cantates corals" al qual tantes vegades ens hem referit: Una llarga sèrie d'obres (40 en total) que Bach composà en el seu segon any a Leipzig, concretament entre el juny de 1724 i el març de l'any següent. Totes elles, d'autor anònim, compten amb llibrets provinents o inspirats en corals tradicionals de l'església luterana. La d'avui es basa en un himne de Johann Rist de 1641 que presenta una relació molt tangencial amb l'Evangeli del dia, Lluc 17, 11-19, que versava sobre la curació de deu leprosos.
La cantata comença amb una gran cor al pesarós ritme de passacaglia o xacona, basat en un tema descendent que aspira contínuament a elevar-se, per a tornar a caure sense remei. Sobre ell, el soprano, reforçat per la trompa i la flauta, va entonant les frases del coral que inspira la cantata. Una excepcional combinació de passacaglia i coral com només Bach podia dur a terme amb tanta perfecció. Aquesta figura obstinadament descendent és utilitzada magistralment en altres cantates, com la BWV 12, i es coneixia des de molt antic com a  passus duriusculus, "passes dures".
Les passes seran també protagonistes del segon moviment de la cantata, però ara es tractarà de passes apressades: Wir eilen mit schwachen, doch emsigen Schritten (Venim corrents, però amb pas segur), un duet per a soprano i contralt, on les passes són suggerides per l'àgil ritme del continu, seguit de prop pel violoncel, que vegades es quedarà enrere i a vegades l'atraparà, volent descriure així els deixebles intentant seguir el seu mestre. La primera secció, en Si bemoll major, varia a la més fosca de Sol menor a la secció central, en parlar dels malalts i els pecadors.
Al tercer moviment, un recitatiu per a tenor, apareixeran dos versos de la coral de Johann Rist, que donaran pas a l'ària Das Blut, so meine Schuld durchstreicht (La sang que ha esborrat els meus pecats ha tornat el meu cor lleuger), magistral moviment protagonitzat per la flauta travessera el tema de la qual repeteix constantment un gir que, segons Alfred Dürr, vol simbolitzar el gest d'esborrar o tatxar els pecats, tal com diu el text. I no tan sols això, sinó que el ritme discontinu del baix podria suggerir el batec del cor. Sigui com sigui, estem davant d'una d'aquelles àries que Bach inclou a les cantates de l'estiu-tardor de 1724 en les quals la flauta travessera té una paper destacat, potser per que disposà en aquelles setmanes d'un intèrpret especialment dotat (vegeu BWV 9).
El següent recitatiu per a baix és, en la seva simplicitat, una meravella on cada terme té la seva expressió musical a càrrec de les cordes. Finalment, apareixen en airoso quatre versos de la coral que inspira la cantata.
El baix tindrà tot seguit la seva ària: Nun du wirst mein Gewissen stillen (Tu la consciència m'has asserenat), un concertant de veu i oboè amb ripieno de cordes i baix continu d'una enorme densitat. Arrenca amb un tema de les cordes en ple seguides d'una ràfega de semicorxeres de l'oboè, sobre el qual es construirà tot el moviment. I la cantata conclourà amb els versos de la coral de Johann  Rist cantats amb una melodia de 1662 obra d'un autor de cognom una mica inquietant per als qui vam ser adolescents als 80: Johann Crüger. I disculpeu-me l'acudit.
J.M.S.



Cantata BWV 78
JESU, DER DU MEINE SEELE
Dominica 14 Post Trinitatis
Estrenada: 10 de setembre de 1724
Text: Anònim, basat en un himne de Johann Rist (1641)

1. COR
Jesús, tu amb la teva mort acerba
Has deslliurat la meva ànima
De la seva escabrosa sofrença
Arrencant-la amb el teu braç potent
De la llòbrega cavorca de l’infern.
I tot això m’ho has fet saber
Amb delitosos mots de veritat,
Ara doncs, Oh Déu, fes-me costat!
***
2. ÀRIA - DUET (Soprano, Alt)
Venim corrents, però amb pas segur,
O Jesús, O Mestre, cercant el teu ajut.
Tu aculls, benigne, malalts i pecadors.
Ah, escolta, amatent,
Com alcem les veus implorant socors!
Gira ver nosaltres la teva faç clement!
***
3. RECITATIU (Tenor)
Ai las! Sóc jo un hereu del mal
Com boig, ara caic, ara m’aixeco.
La lepra del pecat que m’infecta
No em deixarà en eix tranc mortal.
Camino d’esma vers l’avolesa
I em dic: Mes ai! Qui em pot salvar?
La carn i la sang voldria sotmetre
I repartir, a més no poder, bonesa
Però, l’esforç m’ha abandonat.
No vull pas amagar-me les faltes
Són tantes! Fins n’he perdut el compte
Doncs, ara mateix, amb treballs i penes
Arreplego el meu farcell de pecats,
Que no puc suportar, perquè em pesa,
I a tu, te’l don, Jesús, perdent el plor.
No em renyis pas per la meva malesa
Perquè he pecat contra tu, Senyor!
***
4. ÀRIA (Tenor)
La sang que ha esborrat els meus pecats
Ha tornat a fer el meu cor lleuger
I em diu que m’ha alliberat.
Si l’host infernal em vol donar guerra
Tindré Jesús al meu costat
Per sortir victoriós de la contesa.
***
5. RECITATIU (Baix)
Ferides, claus, corona i fossa
Els cops que el Salvador sofrí
Són els signes de la seva victòria
Que em conforten i em donen delit.
Mentre que un tribunal inflexible
Etziba condemnes a ultrança
Tu, en canvi, dons perdonança.
Cap dany ni cap pena em mourà
Car les sap bé, el meu Salvador
Que ell, d’amor, per mi es desfà
Per tant, jo per contrapartida,
Als seus peus poso el meu cor.
Ací el tens, sobreeixint dolor,
Arrosat amb la sang preciosa
Que vessares en la creu penosa
Pren-lo, Jesucrist, jo te’l don.
***
6. ÀRIA (Baix)
Tu la consciència m’has asserenat;
Ara qui em vulgui ventar venjança
Es trobarà, sí,  amb la teva fidelitat,
Car la teva paraula em dóna confiança.
Cap enemic podrà arrencar, ningú,
De les teves mans, a ultrança,
Aquell cristià que haig confiat en tu.
***
7. CORAL
Crec en tu, Senyor, aida ma feblesa,
No deixis pas que perdi bravor;
Sols tu pots dar-me fortesa,
Quan m’acuiti el pecat i la mort.
Poso fe en el teu bon cor
Fins que pugui, llest el combat,
Senyor Jesús, mirar-te amb goig
En les dolceses de l’Eternitat

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera


10/9/17

ELS CONCERTS PER A CLAVECÍ

Els concerts per a clavecí de Bach presenten grans problemes de datació i semblen ser gairebé tots ells transcripcions de concerts originalment escrits per a d'altres instruments. Tal sospita esdevé totalment certa en almenys cinc d'ells: Els BWV 1054, 1058, 1057 i 1060 són transcripcions d'obres del propi Bach, mentre que el Concert per a 4 clavecins ho és d'un concert de Vivaldi. Desgraciadament, gairebé totes les versions originals de les que deriven els concerts per a clavecí o bé han desaparegut o bé només n'han quedat fragments dispersos.
Es situa la composició de les versions originals a l'època de Köthen (1717-1723), mentre que les versions per a clavecí haurien estat escrites bé al mateix Köthen o bé estant Bach ja a Leipzig. La seva reutilització com a simfonies inicials d'algunes cantates i la dedicació de Bach al Collegium Musicum fan raonable aquesta suposició.
Són molt importants les reutilitzacions d'aquests concerts a les cantates que Bach havia d'interpretar cada diumenge a les esglésies de Leipzig. Concretament, alguns moviments dels concerts p
er a clavecí apareixen a les cantates BWV 35, 49, 146, 156, 169 i 188. Generalment, en aquests reciclatges els concerts es converteixen en simfonies inicials on el clavecí és substituït per l'orgue i a la corda s'hi solen afegir instruments de vent. En dos casos però, també seran transformats en un cor (BWV 146) i en una ària (BWV 169).
Existeix una forta controvèrsia sobre la cronologia d'aquesta evolució:
Una línia afirma que les simfonies de les cantates són anteriors a la versió per a clavecí. Partint dels concerts originals (per a violí, oboè o flauta), Bach els convertí primer en simfonies per a orgue i, després, en concerts per a clavecí.
L'altra línia creu que la versió per a clavecí va ser sempre anterior a la versió d'església. Jo em situo sens dubte en aquesta darrera opinió. Primer, per que Bach, des de l'època de Köthen, semblava força interessat en la creació de concerts per a clavecí com ho demostra l'innovador 5è Concert de Brandenburg. Segon, per que la composició de cantates obligava Bach a treballar pràcticament contra rellotge. Algunes vegades, la falta de temps el devia obligar a completar les seves cantates reciclant música escrita anteriorment per tal d'estalviar-se la composició de, per exemple, un complicat cor. No sembla més senzill i ràpid transportar a l'orgue un concert per a clavecí que no pas un concert per a violí, oboè o flauta?
De tota manera, allò realment important és que, gràcies al seu reciclatge a les cantates, algun d'aquests concerts per a clavecí ha pogut perdurar fins als nostres dies.



Concert per a clavecí i cordes en Re menor BWV 1052
I. Allegro - II. Adagio - III. Allegro

És aquest el concert per a clavecí de major envergadura juntament amb el BWV 1053, i deriva d'un concert per a violí. Obra mestra, la seva tonalitat de Re menor esdevé sempre en Bach misteriosa i sobrenatural. Els moviments I i II són reutilitzats a la Cantata BWV 146: El primer com a simfonia inicial i el segon transformat en el cor que la segueix i li dóna nom. El moviment III esdevindrà la simfonia inicial de la Cantata BWV 188.

Concert per a clavecí i cordes en Mi major BWV 1053
I. (Allegro) - II. Siciliano - III. Allegro

La tonalitat de Mi major és la més alegre i divertida, cosa que impregna aquest concert d'un fantàstic aire optimista i juganer. Juntament amb el BWV 1052 és el concert per a clavecí de major envergadura. A la Cantata BWV 169 apareixen transformats els moviments I (simfonia inicial) i II (convertit en una ària). El moviment III es convertirà en la simfonia que obre la Cantata BWV 49.

Concert per a clavecí i cordes en Re major BWV 1054
I. (Allegro) - II. Adagio e piano sempre - III. Allegro

Transcripció del Concert per a Violí en Mi major BWV 1042.

Concert per a clavecí i cordes en La major BWV 1055
I. Allegro - II. Larghetto - III. Allegro ma non tanto

Suposadament era en el seu origen un concert el La major per a oboè d'amore.

Concert per a clavecí i cordes en Fa menor BWV 1056
I. (Allegro) - II. Largo - III. Presto

Estem davant d'un autèntic pasticcio: Els moviments I i III provenen d'un concert per a violí en Sol menor. El sublim moviment central prové del mateix concert o d'un concert per a oboè avui perdut. També servirà com a simfonia de la Cantata BWV 156.

Concert per a clavecí, 2 Flautes i cordes en Fa major BWV 1057
I. (Allegro) - II. Andante - III. Allegro assai

Aquest concert és una transcripció del Quart Concert de Brandenburg. A més de les cordes, dues flautes dolces acompanyen el clavecí.

Concert per a clavecí i cordes en Sol menor BWV 1058
I. (Allegro) - II. Andante - III. Allegro assai

Transcripció del Concert per a Violí en La menor BWV1041.

Concert per a clavecí i cordes en Re menor BWV 1059
Es tracta d'un breu fragment de nou compassos pertanyents a un concert per a clavecí del qual se n'ha perdut la resta com a tal, però que conservem gràcies al seu reciclatge dins les cantates: A la Cantata BWV 35 apareixen dues simfonies per a orgue solista. La investigació ha demostrat que es tracta d'una reutilització d'aquest concert per a clavecí de l'època de Köthen, en concret dels moviments I i III. Una ària de la mateixa cantata podria derivar del moviment central d'aquest concert perdut. En la seva versió original, era probablement un concert per a oboè.

Concert per a 2 clavecins i cordes en Do menor BWV 1060
I. Allegro - II. Adagio - III. Allegro

Transcripció d'un concert per a violí i oboè que, en base a aquesta versió per a teclat, ha pogut ser reconstruït (BWV 1060-R). Resulta superb en qualsevol de les dues formes. El moviment central és una pàgina de bellesa excepcional.

Concert per a 2 clavecins i cordes en Do major BWV 1061
I. (Allegro) - II. Adagio ovvero Largo - III. Fuga

L'únic dels concerts per a teclat del qual no sabem que derivi d'una obra anterior. El que sí sabem és que en la seva primera versió no hi apareixen les cordes, deixant els dos clavecins sols i enfrontats a pit descobert. El moviment III és una sensacional fuga basada en un tema que, en la meva opinió, és un dels més bells de Bach.

Concert per a 2 clavecins i cordes en Do menor BWV 1062
I. (Allegro) - II. Andante - III. Allegro assai

Transcripció del Concert per a 2 Violins en Re menor BWV 1043.

Concert per a 3 clavecins i cordes en Re menor BWV 1063
I. (Allegro) - II. Alla Siciliana - III. Allegro

Suposadament, una nova versió d'un anterior concert per a violí, flauta i oboè.

Concert per a 3 clavecins i cordes en Do major BWV 1064
I. Allegro - II. Adagio - III. Allegro

Es creu que deriva d'un concert per a 3 violins en Re major.

Concert per a 4 clavecins i cordes en La menor BWV 1065
I. (Allegro) - II. Largo - III. Allegro

Estem davant d'una transcripció del Concert per a 4 Violins Nº 10 en Si menor de l'Estro Armonico Op. 3 d'Antonio Vivaldi.
J.M.S.



BWV 33

Per al Tretzè Diumenge després de la Trinitat es conserven les cantates BWV 77, 164 i la que avui tractarem, la BWV 33 ALLEIN ZU DIR, HERR JESU CHRIST.
Estrenada a Leipzig el 13 de setembre de 1724, durant molt de temps la seva composició es va datar uns 10 anys més tard. Fou Alfred Dürr qui, amb el seu minuciós estudi, establí la cronologia correcta.
Pertany doncs al cicle de "cantates corals" que Bach arrenca l'11 de juny de 1724, cantates totes elles inspirades en corals tradicionals de l'església luterana. El text de la cantata BWV 33 s'inspirarà concretament en un himne de Konrad Huber de 1540, que es conserva literalment als moviments inicial i final mentre que la resta ha estat reelaborat lliurement per l'anònim llibretista.
Arrenca la música amb un cor d'extraordinària bellesa en el qual el concertant instrumental és tan ric que podria subsistir sense les nou frases del cor que hi apareixen sobreimpressionades. És el cor que dóna nom a la cantata: Allein zu dir, Herr Jesu Christ (Només en Tu, Senyor Jesucrist). Dels 153 compassos de què consta, 108 són purament instrumentals, protagonitzats per l'alegre cantarella de cordes i oboès.
El segon moviment, un recitatiu per a baix, destaca per les 30 notes amb què es vocalitzarà el concepte "efreuen" (alegrar).
Arribarà ara un d'aquells moments transcendents dins l'obra de Bach, que si no està al meu Top-10 d'àries de les cantates poc li falta: Wie furchtsam wankten meine Schritte (Les meves passes foren vacil·lants i tremoloses), extensa ària per a contralt i violins en sordina on Bach utilitza el seu habitual recurs del pizzicato de les cordes per a suggerir les passes, el caminar. Però aquí va més enllà i ens trasllada a un escenari en el qual el creient transita enmig de la foscor, com en una enorme caverna, envoltat de perills desconeguts, dels quals només l'ajuda de Jesús el podrà salvar. Sense dubte, estem davant d'una de les pàgines més singulars de Bach.
Seguirà un nou recitatiu, ara per a tenor, Mein Gott, verwirf mich nicht (Déu meu, no te'm treguis del davant), que donarà pas al duet Gott, der du die Liebe heißt (Déu, el nom del qual és Amor), un densíssim moviment semi-canònic on tenor i baix seran acompanyats dels dos oboès i el baix continu, sense cordes. D'aquest duet la meva versió preferida és la de Helmuth Rilling.
La cantata conclou amb la coral de Konrad Huber que ha inspirat tota la cantata, cantada amb una melodia que apareix per primera vegada l'any 1541 a Wittenberg i quatre anys més tard a Leipzig, en un recull de Valentin Babst.
J.M.S.



Cantata BWV 33
ALLEIN ZU DIR, HERR JESU CHRIST
Dominica 13 Post Trinitatis
Estrenada: 13 de setembre de 1724
Text: Anònim, basat en un Himne de Konrad Huber (1540)


1. COR
Només en Tu, Senyor Jesucrist,
Reposa la meva esperança en aquesta Terra.
Sé que Tu ets el meu consol,
I que cap altre consol se m'oferirà.
Des del principi res no ha existit,
Ningú ha nascut en aquest món,
Que em pugui rescatar de la misèria.
A Tu t'imploro,
A Tu, en qui he dipositat la meva confiança.
***
2. RECITATIU (Baix)
Déu i Jutge meu:
Si em preguntes per les teves lleis
Jo no puc
Sense trair la meva consciència
Pretendre seguir-ne una entre mil.
Sóc pobre d'esperit i mancat d'estima,
Els meus pecats són greus i enormes.
Però si el meu cor se'n penedeix
Tu l'ompliràs de joia,
El meu Déu i Baluard,
Amb paraules de perdó.
***
3. ÀRIA (Alt)
Les meves passes són vacil·lants i tremoloses!
Jesús, escolta doncs els meus precs
I parla en favor meu al teu Pare.
El pes dels pecats m'esclafava
I vet aquí que novament me'n salva
La consoladora Paraula de Jesús:
Ell assumeix els meus pecats i els del Món.
***
4. RECITATIU (Tenor)
Déu meu, no te'm treguis del davant
Encara que cada dia incompleixi els teus mandats:
Permet-me romandre davant teu!
M'és difícil de complir la més petita norma,
Però si els meus precs no imploren res més
Que l'ajuda de Jesús,
Llavors cap remordiment podrà
Privar-me de la Fe i l'Esperança.
Concedeix-me com a única misericòrdia
La veritable Fe cristiana!
Ella donarà els seus fruits
I es manifestarà amb obres d'amor.
***
5. DUETTO (Tenor, Baix)
Déu, el nom del qual és Amor:
Encén la meva ànima i deixa
Que el meu Amor s'elevi puixant vers Tu
Per sobre de totes les coses.
Fes que pel meu propi impuls
Estimi als altres més que a mi mateix.
Si els enemics destorben el meu repòs,
Envia'm la teva ajuda!
***
6. CORAL
Gloria al Senyor en la Trona Suprema,
Al Pare de tota Bondat,
I a Jesucrist, el seu Fill estimat,
Qui vetlla tothora per nosaltres,
I a Déu, a l'Esperit Sant,
Qui ens assisteix en tot moment
Per tal que el servim i l'honorem
En aquest Món, i en l'Eternitat.

Traduïda per Josep-Miquel Serra


9/9/17

DIADA 2017

CataBach.com us anima a participar a tots els actes commemoratius programats per l'Onze de Setembre d'enguany. Que tingueu una bona Diada!