18/2/18

BWV 97

Conserva el catàleg una sèrie de cantates de les quals es desconeix el motiu de la seva composició, i una d'elles és la BWV 97 IN ALLEN MEINEM TATEN. A diferència de les altres cantates amb una destinació desconeguda, d'aquesta en sabem l'any de composició, ja que al manuscrit del propi Bach hi consta, sense cap més dada ni referència, una xifra: 1734. Estem doncs davant d'un Bach madur, que ja ha abandonat la composició frenètica de cantates dels seus primers anys a Leipzig. El text de la cantata, una exhortació a l'acceptació de la voluntat divina, la converteix en una obra vàlida per a qualsevol festivitat. Així, podria tractar-se d'una cantata que Bach es reservaba com a comodí, per a ser utilitzada en casos d'emergència.
L'estructura d'aquesta cantata és rellevant, ja que posa en música literalment les 9 estrofes d'una coral de Paul Fleming que es cantava amb una coneguda melodia d'origen profà nascuda al segle XV, melodia que només apareixerà als moviments inicial i final de la cantata. Existeixen només 10 cantates en les quals es posa en música una coral de manera textual, sense cap modificació. Són les BWV 4, 97, 100, 107, 112, 117, 129, 137, 177 i 192. 
Com en el cas de la cantata BWV 117, també destinada a una ocasió indeterminada, sorprèn l'envergadura de la cantata BWV 97, una obra de grans dimensions per haver estat una cantata de compromís o destinada a alguna celebració menor. 
Aquest caràcter imponent apareix ja des del primer compàs del cor inicial, un d'aquells solemnes cors en forma d'obertura francesa com els de les cantates BWV 20, 61, 110, 119 o 194. En base a aquesta estructura organitza Bach una gran fantasia sobre el coral de Paul Fleming, que apareixerà a la secció fugada que segueix als pomposos compassos inicials, reservats a l'orquestra. El trio d'oboès i fagot mantindrà una espècie d'endogàmia durant tot el moviment en contraposició al tutti de les cordes, fet que ens evoca la Suite Orquestral en Do Major BWV 1066.
Els quatre solistes intervindran a la cantata per tessitura ascendent. Així, serà el baix qui, acompanyat únicament pel continu, comenci amb l'ària Nichts ist es spät und frühe (Mai no és massa d'hora o tard), un moviment minimalista estructurat en dues delicades seccions.
Seguirà el tenor, primer amb el recitatiu No res ja no em pot passar que Ell ho hagi ja previst i després amb l'ària  Ich traue seiner Gnaden (Confio en la seva Gràcia), deliciosa peça protagonitzada pel violí en virtuosa partitura. Fins a 36 notes contindrà l'habitual vocalització sobre el terme allem (tot), mentre que els silencis entretallats il·lustraran la paraula nichts (res).
Seguint l'ordre ascendent, serà ara la veu de contralt qui entrarà en escena amb la seva corresponent parella de recitatiu i ària, acompanyats tots dos per les cordes: El recitatiu Er wolle meiner Sünden i l'ària Leg ich mich späte nieder (Mal me'n vagi tard al llit). En ella, el gir descendent d'una octava suggereix clarament el fet d'allitar-se, mentre que un gir ascendent il·lustra el despertar.
Soprano i baix actuaran conjuntament al duet Hat er es denn beschlossen (Si Ell així ho ha decidit), un moviment de nou minimalista, orquestrat solament pel baix continu i amb els cantants perseguint-se de forma canònica en tres seccions del millor contrapunt bachià.
El penúltim moviment de la cantata serà una nova ària, ara per a soprano sol: Ich hab mich ihm ergeben (A Ell del tot em consagro), estructurada en dues parts unides pel ritornello instrumental a càrrec dels dos oboès. La contraposició dels termes viure-morir del segon vers donaran origen a  interessants matisos musicals.
I la cantata conclourà amb la darrera estrofa de la coral de Paul Fleming que ha estat musicada íntegrament en aquesta obra, amb una disposició a 7 veus ja que els violins i les violes es constitueixen en tres veus independents.
J.M.S.




Cantata BWV 97
IN ALLEN MEINEN TATEN
Ocasió Indeterminada
Estrenada: 1734, única data present al manuscrit original
Text: Un himne de Paul Fleming de 1642

1. COR
En totes les meves accions
Del Ser Suprem prenc parer
Puix, Ell tot ho té, tot ho sap;
Cal, doncs, que tots els afers,
Arribin sempre a bon port
Amb son guiatge i consell.
***
2. ÀRIA (Baix)
Mai no és massa d’hora o tard
Per poder posar en vençó
Tots els meus maldecaps.
Més com que ell porta el timó
I a lloure fa i desfà,
Jo el deixo fer a discreció.
***
3. RECITATIU (Tenor)
No res ja no em pot passar
Que Ell ho hagi ja previst,
el què em vulgui donar
Tal com m’ho don sóc feliç;
I poso també al seu abast
Tot allò que Ell vulgui de mi.
***
4. ÀRIA (Tenor)
Confio amb la seva Gràcia,
Que és de tot dol aixopluc,
I de tot mal emparança.
Si visc tal com es llegut,
Ja res més em farà falta
Car compto amb el seu ajut.
***
5. RECITATIU (Alt)
Vulgui Ell, amb la seva Gràcia,
Perdonar-me tots els pecats,
I tots els meus mancaments!  
Mal que em podria damnar
Que passi ratlla al judici
I es mostri amb mi tolerant.
***
6. ÀRIA (Alt)
Mal me’n vagi tard al llit
Mal que em desperti aviat
Mal que pari o giravolti
Abatut o empresonat,
La seva veu em conforta,
Sigui com sigui, en tot cas.
***
7. DUETTO (Soprano, Baix)
Si Ell així ho ha decidit
Aniré sense dir mot
Cap a  la meva  desfeta!
Entre totes, cap dissort,
Trobaré prou penosa
I en sortiré victoriós.
 ***
8. ÀRIA (Soprano)
A Ell del tot em consagro
Si és per viure o per morir,
Sigui avui, sigui demà
Quan ell ho hagi decidit;
Que de quan m’arribi l’hora
Ell sabrà el moment precís.
***
9. CORAL
Sigues seva, ànima meva,
Només cal que tinguis fe
En aquell que t’ha creat.
Que el teu Pare des del Cel
Sap Ell, vingui el que vingui,
Ara i sempre, el què cal fer.

Traducció: Antoni Sàbat i Aguilera



10/2/18

BWV 22

El Dominica Estomihi deu la seva denominació a les primeres paraules de la missa llatina: Esto mihi in Deum protectorem. Aquest diumenge també s'anomena Diumenge de Quincuagèsima, per que s'esdevé aproximadament 50 dies abans de la Pasqua de Resurrecció. El mateix succeeix amb els diumenges de Sexagèsima (60 dies abans de Pasqua) i Septuagèsima (70 dies), immediatament anteriors al Dominica Estomihi. Avui en dia aquest diumenge és més conegut per ser el dia de carnaval. És també el darrer diumenge abans d'entrar a la Quaresma, període de 7 setmanes que preludia la Pasqua de Resurrecció.
Quatre cantates s'han conservat per al Dominica Estomihi: Les BWV 22, 23, 127 i 159. Avui parlarem de la cantata BWV 22 JESUS NAHM ZU SICH DIE ZWÖLFE que, juntament amb la BWV 23, foren presentades per Bach a les autoritats de Leipzig com a mostra del seu talent quan optava a la Cantoria de St. Tomàs. 
Després de la mort de l'anterior Kantor, Johann Kuhnau, el 5 de juny de 1722, les autoritats de la ciutat oferiren la plaça a G. Ph. Telemann el qual, tot i ser acceptat oficialment el 13 d'agost, finalment es feu enrere i restà a Hamburg. El següent candidat fou J. Christoph Graupner, antic alumne de l'escola de St. Tomàs i Kapellmeister de la cort de Darmstadt, al qual a principis de 1723 el consistori creia tenir lligat com a nou Kantor. Però llavors Graupner anuncià la negativa del seu senyor a deixar-lo marxar de Darmstadt, tot i que les autoritats de Leipzig posteriorment li van recriminar que tot havia estat una maniobra per a millorar les seves condicions salarials. En no fructificar les dues primeres opcions, les autoritats de Leipzig obriren la porta a Bach qui, el el 7 de febrer de 1723, hi executà la cantata BWV 22.  El manuscrit, copiat pel nebot de Kuhnau, indica que "aquesta és la peça de prova per a Leipzig". És gairebé segur que la cantata BWV 23 va ser interpretada també aquell dia, abans o després del sermó. Ambdues cantates van ser reinterpretades habitualment en anys posteriors. 
El llibret de la cantata BWV 22 és anònim i arrenca amb una dramatització de l'Evangeli del dia (Lluc 18,31-34) a càrrec del tenor, el baix i el cor. Es tracta d'un dels gran moments de Bach, el qual retrata de manera sublim l'escena que ens narra l'Evangeli: Jesús, reunint els dotze apòstols al seu voltant els diu que marxaran a Jerusalem, on ell serà crucificat. I els dotze deixebles, és clar, no entenen res de res. Aquest inici es podria entendre fins i tot com un oratori en miniatura, amb el tenor encarnant l'Evangelista, el baix la veu de Jesús i el cor, els deixebles. En quant a aquests darrers, la complexitat polifònica de la part coral sembla obeir més a un desig de Bach de mostrar el seu talent que no pas a una necessitat narrativa.
Aquest elaborat moviment donarà pas a l'ària de contralt Mein Jesu, ziehe mich nach dir (Mon Jesús, porta'm amb tu), en la qual només l'oboè i el baix continu acompanyen el cantant, que amb els girs ascendents expressarà la intenció de "pujar" a Jerusalem a compartir el suplici de Jesús.
Seguirà el recitatiu de baix Mein Jesu, ziehe mich, so werd ich laufen (Mon Jesús, guia'm i correré), que més aviat esdevé un airoso sustentat per tota la corda, constituint el nucli ideològic de la cantata.
El penúltim moviment serà l'ària de tenor Mein alles in allem, mein ewiges Gut (El meu Tot en Tot, el meu bé etern), un elegantíssim moviment protagonitzat per les cordes que, donat el seu ritme dansaire, podria tenir el seu origen en alguna obra profana de Köthen, avui perduda. Bach utilitza sempre quest ritme de figura curta (una nota unida a dues de la meitat del seu valor) quan vol impregnar l'ambient d'alegria.
La coral final és obra d'Elisabeth Kreuziger i es sustenta en un dinàmic tema orquestral derivat de la seva pròpia melodia, que sembla impulsar-nos cap a Jerusalem per acompanyar Jesús en la seva passió, missatge que s'ha anat desgranant al llarg de tota la cantata.
J.M.S.



Cantata BWV 22
JESUS NAHM ZU SICH DIE ZWÖLFE
Dominica Estomihi (Quincuagèsima)
Estrenada: 7 de febrer de 1721 (Juntament amb BWV 23)
Text: Anònim, alguns fragments es basen en l'Ev. de St. Lluc 

1. ARIA (Baix) & COR
Jesús cridà entorn seu tots dotze i els digué:
Mireu, pujarem a Jerusalem
I s'acomplirà tot allò que està escrit
Pels Fills dels Homes.
Però Ells res van entendre
I restaren confosos per tals paraules
***
2. ARIA (Alt)
Mon Jesús, porta'm amb tu.
Estic a punt, vull marxar d'aquí
Cap a Jerusalem a compartir
Tots els teus sofriments.
Afortunat de mi si, per al meu consol
Puc entendre bé el que signifiquen
Aquests moments de dolor i patiment.
***
3. RECITATIU (Baix)
Mon Jesús, guia'm i correré
Doncs la sang i la carn,
Talment els teus deixebles,
No comprenen bé el que has dit.
Anhelen el món i les multituds sorolloses,
Desitgen veure, quan et transfigures,
Que una fortalesa apareix sobre el mont Tabor.
En canvi, cap d'ells dirigeix la mirada
Cap al Gólgota, impregnat de dolor pel teu patiment.
Ah! Crucifica en mi, en el meu Cor malvat
Tot aquest món i els seus plaers prohibits!
Potser així comprendré les teves paraules
I vindré a Jerusalem ple de joia.
***
4. ARIA (Tenor)
El meu Tot en Tot, el meu bé etern,
Millora el meu cor, anima el meu valor.
Sigui enfonsat a la terra
Tot allò contrari a la renúncia de la carn!
Però ara que tinc l'ànima mortificada
Fes-me venir en pau al teu costat.
***
5. CORAL
Mortifica'ns per la teva bondat,
Ressuscita'ns per la teva gràcia.
Desfés-te de l'Home Vell
Per tal que el Nou Home pugui
Viure aquí, en aquesta terra,
Dirigint els sentits, els desitjos i el pensament
Únicament cap a Tu.

Traduïda per Josep-Miquel Serra


4/2/18

BWV 126

El Diumenge de Sexagèsima deu el seu nom al fet que s'esdevé uns 60 dies abans de Pasqua, i per a ell conserva el catàleg les cantates BWV 18, 181 i la que ara tractarem, la cantata BWV 126 ERHALT UNS, HERR, BEI DEINEM WORT.
Es tracta d'una cantata a la qual la investigació tradicional suposava una cronologia molt tardana que oscil·lava entre els anys 1735 i 1744. Finalment però, el gran Alfred Dürr establí la data de la seva estrena en el 4 de febrer de l'any 1725. Pertany, per tant, al cicle de cantates corals que Bach composà durant el seu segon any a Leipzig i que abraça des del juny de 1724 al març de 1725. Era la vuitena cantata que Bach estrenava en poc més de 30 dies.
El text de la cantata s'inspira en l'Evangeli del dia (Lluc 8, 4-15) el qual narrava la paràbola del sembrador, del qual només una part de les llavors que planta fructifiquen. L'anònim llibretista utilitza a més dos himnes de Martí Luter per a confeccionar els moviments 1, 3 i 6.
El primer d'ells constitueix el cor que dóna nom a la cantata: Erhalt uns, Herr, bei deinem Wort (Senyor, fes que restem fidels a ta paraula i refusa els delictes dels Papes i els turcs, que volen derrocar del seu tron el teu Fill, Jesucrist). Com veiem, la coral (de 1542) presenta un missatge bel·ligerant propi dels primers temps de la Reforma, molt lluny del clima de convivència religiosa imperant a l'alemanya del segle XVIII. Tot i això, el text inspira en Bach una autèntica crida a sometent capitanejada pel tronar de la trompeta enmig del qual el cor entonarà en llargues notes la coral de Luter, cantada amb una melodia de Joseph Klug. El material temàtic de la trompeta apareixerà incessantment a la resta del dispositiu instrumental.
El segon moviment presentarà un gran contrast amb la crispació del cor inicial: Es tracta de l'ària Sende deine Macht von oben (Fes-nos baixar el teu poder), on s'estableix un diàleg del tenor amb els dos oboès sobre el baix continu. L'ambient de súplica serà trencat a la secció central per les habituals vocalitzacions sobre el terme efreuen (solaçar).
El tercer moviment serà un recitatiu i coral per a contralt i tenor on el llibretista utilitza de nou la coral luterana de 1542. Es succeiran els passatges en recitatiu i airoso, que desembocaran a l'ària del baix Stürze zu Boden, schwülstige Stolze! (Aterra l’altivesa dels orgullosos!), una magistral demostració de plasticitat musical a càrrec únicament del baix continu, amb el qual es sobrarà Bach per a transportar-nos a un ambient d'esfondrament i destrucció generalitzada.
Un breu recitatiu del tenor que recapitula les conclusions doctrinàries conduirà a la coral final, una altra obra de Luter: Verleih uns Frieden gnädiglich, versió alemanya del Da pacem, Domine llatí que aquí es canta senzillament a capella, sobre una melodia que aparegué a Nürnberg cap al 1531 i fou inclosa al compendi de Joseph Klug de 1535.

J.M.S.


Cantata BWV 126
ERHALT UNS, HERR, BEI DEINEM WORT
Dominica Sexagesimae
Estrenada: 4 de febrer de 1725
Text: Anònim, basat en dos Himnes de Martí Luter

1. COR 
Senyor, fes que restem fidels a ta paraula,
i refusa els delictes dels Papes i els turcs,
que volen derrocar del seu tron,
el teu Fill, Jesucrist.
***
2. ÀRIA (Tenor)
Fes-nos baixar el teu poder,
Sobirà dels sobirans, Déu Totpoderós!
Per a solaçar la teva Església
i dissipar, a l'instant,
les amargues mofes dels enemics.
***
3. RECITATIU I CORAL (Alt, Tenor)
Alt
El favoritisme i el poder dels homes no valen res
Si tu no vols protegir aquesta pobra gent,
Ambdós
Oh Déu, Esperit Sant, preuat conhort!
Tenor
Tu saps que la Ciutat de Déu assetjada,
Allotja a dins enemics insidiosos:
l'afront perillós de falsos germans.
Ambdós
Dóna sentit d'igualtat al teu poble en la terra.
Alt
Perquè, nosaltres els membres del cos de Crist,
que ens uneix la Fe, ens uneixi també la vida.
Ambdós
Fes-nos costat en la darrera tribulació!
Tenor
I quan el darrer enemic escometi
volent-nos  arrancar el consol del cor,
deixa que et vegem com la nostra salvació.
Ambdós
Guia'ns pel camí de la vida fins la mort!
***
4. ÀRIA (Baix)
Aterra l’altivesa dels orgullosos!
Desbarata  les seves conxorxes!
Fes que, d’una vegada, els engoli l’abisme
Planta cara al rabiós poder hostil,
No deixis que mai reïxin llurs pretensions!
***
5. RECITATIU (Tenor)
Així, se'ns mostrarà la teva paraula i veritat
encimbellada i resplendent,
perquè, tu tindràs cura de la teva Església;
perquè, beneiràs i la faràs fructificar
amb el mestratge de la teva santa paraula;
i si tu vols tornar-nos a donar la mà,
rebrem benediccions en abundància
reconfortats i en pau.
***
6. CORAL
Atorga'ns, al present, Déu Senyor Nostre,
la pau en la plenitud de la Gràcia;
Donat que, ningú, sinó tu, Déu Nostre,
pot bregar més per nosaltres
Dóna als nostres prínceps i governants
Pau i bon govern,
Perquè sota el seu guiatge
Podem fruir d'una vida digna i tranquil·la
En plena virtut i felicitat divines.
Amen.

Traducció: Antoni Sàbat i Aguilera




1/2/18

BWV 83

Tres grans diades dedicava l'església luterana a la Verge Maria: L'Anunciació (25 de març), la Visitació (2 de juliol) i la Purificació (2 de febrer), també coneguda com La Candelera. Per aquesta festivitat conserva el catàleg les cantates BWV 83, 125, 157 i 82, a més de les BWV 158 i 161 que alguna vegada també van ser executades per la Candelera tot i haver estat concebudes per a d'altres festivitats. Fins fa pocs anys també la cantata BWV 200 es considerava de la Purificació, tot i que actualment s'ha demostrat que no és de Bach sinó de G.H. Stölzel.
Serà la primera de totes elles la que tractarem tot seguit, la cantata BWV 83 ERFREUTE ZEIT IM NEUEN BUNDE, estrenada a Leipzig el 2 de febrer de 1724, hivern de gran intensitat compositiva per a Bach: Era ja la novena cantata en 36 dies. Sense anar més lluny, la setmana de la seva estrena es van haver d'escriure, assajar i interpretar tres cantates (les BWV 81, 83 i 144). Segons el llibret, la cantata BWV 83 va ser executada al matí a l'església de St. Nicolau i a la tarda a la de St. Tomàs.
El text és anònim i s'inspira en l'Evangeli de Lluc 2, 29-31, quan Josep i Maria visiten el Temple on troben Simeó, un jueu a qui s'havia promès no morir sense veure el Salvador. En reconèixer-lo en Jesús, Simeó entonà l'himne Nunc dimittis:

Ara, Senyor, deixa que el teu servent se'n vagi en pau, com li havies promès.
Els meus ulls han vist el Salvador, que preparaves per presentar-lo a tots els pobles:
Llum que es reveli a les nacions, glòria d'Israel, el teu poble.

Aquesta idea de la mort com a mitjà feliç i necessari per a reunir-se amb Jesús serà present en tota l'obra de Bach i centrarà el missatge de la cantata.
Ja l'ària inicial resulta corprenedora pel contrast entre la música i la lletra: Aparentment ens submergim en un ambient de bonhomia i felicitat plena, al so de les trompes i les rauxes del violí solista: Joiós temps de la nova Aliança en què Jesús sosté la nostra fe, canta el contralt. Trobarem les típiques vocalitzacions sobre termes com Efreut (joiós) o la llarga nota amb que es canta la paraula hält (sostenir). Fins aquí tot normal. Però a la segona part, sense gairebé canviar l'ambientació, el missatge serà molt més inquietant: Alegre serà la darrera hora al lloc de repòs, al sepulcre que ens espera! En el pla musical, és possible que alguns girs puntejats dels instruments vulguin fer al·lusió al toc de les campanes a mort.
El segon moviment serà l'ària i recitatiu Herr, nun lässest du deinen Diener in Friede fahren (Ara, Senyor, deixa que el teu servent se'n vagi en pau). El baix, acompanyat de les cordes, entonarà dos versicles del càntic de Simeó, amb un recitatiu situat entre ells. Alguns aspectes instrumentals d'aquest moviment van cridar l'atenció d'Alfred Dürr, que els considerà realment singulars.
Seguirà l'ària del tenor, Eile, Herz, voll Freudigkeit (Afanya't, cor, ple d'alegria), un alegre moviment de tresets a càrrec de les cordes amb àmplies vocalitzacions que il·lustra a la perfecció la pressa que mena el text, paràfrasi de la Carta als Hebreus 4,16.
Un breu recitatiu de contralt dóna pas a la coral final, que cantarà a capella l'himne Es ist das Heil und selig Licht (Ha arribat la benaurada llum salvadora), la versió alemanya del Nunc Dimmitis creada per Martí Luter.
J.M.S.


Cantata BWV 83
ERFREUTE ZEIT IM NEUEN BUNDE
Festo Purificationis Mariae (La Candelera, 2 de febrer)
Estrenada: 2 de febrer de 1724
Text: Anònim, amb fragments de l'himne Nunc Dimitis de l'Ev. de St. Lluc 
i la seva versió en alemany, de Martí Luter

1. ÀRIA (Alt)
Joiós temps de la nova Aliança
En què Jesús sosté la nostra fe:
Alegre serà la darrera hora
Al lloc de repòs, al sepulcre que ens espera!
***
2. ÀRIA - Coral & Recitatiu (Baix)
Ara, Senyor, deixa que el teu servent se'n vagi en pau, 
com li havies promès.
El que als homes sembla terrible
És l'ingrés a la Vida.
La mort és
La fi d’aquest temps d'angoixa,
Una penyora del Senyor,
En prova del seu amor
Per a atorgar-nos a la pau
Quan acabi la lluita.
I ja que el Senyor,
És consol pels nostres ulls i confort pels nostres cors,
No és sinó un miracle que el meu cor
Hagi deixat de patir per la mort? 
I pugui exclamar alegre:
Els meus ulls han vist el Salvador, 
que preparaves per presentar-lo a tots els pobles.
***
3. ÀRIA (Tenor)
Afanya't, cor, ple d'alegria, 
En arribar al tron de la gràcia. 
Rebràs consol
 I obtindràs misericòrdia, 
Però en el temps de l'amargor,
Referma l'esperit i sigues constant.

***
4. RECITATIU (Alt)
Sí, tot i que la teva fe encara no hi veu clar,
El teu Salvador pot esvair
L'ombra del dubte:
Quan la foscor del sepulcre
Engoleixi la darrera hora
De segur que veuràs acostar-se,
Amb la mort, la seva llum encegadora.
***
5. CORAL
Ha arribat la benaurada llum salvadora
Per als gentils,
Per a il·luminar a aquells que t’ignoren
I reconfortar-los.
Ell és del teu poble, Israel,
Honor, Glòria, Joia i Beatitud.

Traduïda per Josep-Miquel Serra



28/1/18

BWV 144

A la que per a molts és l'època més depressiva de l'any, entre els cicles d'Epifania i Quaresma, apareix un petit cicle de 3 setmanes anomenat Temps de Septuagèsima, denominació que dóna a tot el cicle el primer dels tres diumenges de què consta, que és el que avui celebrem. Festivitat actualment extingida del calendari litúrgic, la Septuagèsima deu el seu nom al fet que s'esdevé aproximadament uns 70 dies abans de la Pasqua de Resurrecció. Idèntic procediment denominarà les següents dues festivitats del cicle, els diumenges de Sexagèsima i Quinquagèsima, uns 60 i 50 dies abans de Pasqua respectivament. 
Són tres les cantates presents al catàleg destinades al Diumenge de Septuagèsima: Les BWV 92, 84 i la que avui tractarem, la cantata BWV 144 NIMM, WAS DEIN IST, UND GEHE HIN, la més antiga de les tres. Segons la investigació va ser estrenada a Leipzig el 6 de febrer de 1724, tot i que en principi la seva autenticitat va ser posada en dubte. Fou Alfred Dürr qui aclarí la qüestió gràcies a un opuscle on apareixien successivament els textos de les cantates BWV 155, 73, 81, 83, 144, 181 i 22, totes elles executades a Leipzig durant els mesos de gener i febrer de 1724.
L'Evangeli del dia (Mt. 20, 1-16) presentava la paràbola dels veremadors que van ser pagats amb el mateix salari haguessin treballat tota la jornada o només una part. La resposta del propietari de la vinya als jornalers que protestaren dóna nom a la cantata i inspira a l'anònim llibretista un missatge ben clar: Cal acceptar la voluntat divina encara que aquesta ens sembli injusta en un primer moment.
El versicle de l'Evangeli de Mateu (Agafa el que és teu, i vés-te’n!) constitueix el cor inicial de la cantata, una clàssica i severa fuga amb els instruments doblant les veus colla parte. El tema musical recorda al de la coral  Aus Tiefer Not schrei ich zu dir, versió germànica del De Profundis llatí.
El segon moviment serà l'ària Murre nicht (No murmuris), on el contralt serà acompanyat de les tres parts de corda amb els oboès doblant els violins, amb un cert aire de minuet. Una obsessiva figura tremolosa del baix sembla voler suggerir el murmuri de què parla el text.
Seguirà la coral Was Gott tut, das ist wohlgetan (Tot el que Déu fa, està ben fet), un himne de Samuel Rodigast amb melodia de Severus Gastorius profusament utilitzat per Bach en nombroses cantates i que resumeix a la perfecció el missatge que ens vol transmetre el llibretista.
El recitatiu del tenor Wo die Genügsamkeit regiert (Allí on la moderació) acaba en airoso i dóna pas a l'ària Genügsamkeit (La moderació), un reposat moviment amb el soprano acompanyat per l'oboè d'amore on destacarà l'habitual i extensa vocalització sobre el terme allen (tot).
La cantata conclourà amb la coral Was mein Gott will, das gscheh allzeit (El que el meu Déu vol, sempre es fa), obra del margrave Albrech de Brandenburg (1547) cantada amb una melodia original  de Claude de Sermisy i que, de nou, rememorarà el que ha estat el missatge de la cantata.
J.M.S.


Cantata BWV 144
NIMM, WAS DEIN IST, UND GEHE HIN
Dominica Septuagesimae
Estrenada: Molt probablement el 6 de febrer de 1724
Text: Anònim, extret de l'Ev. de Sant Mateu

 i dos himnes de teòlegs alemanys

1. COR
Agafa el què és teu, i ves-te’n!
***
2. ÀRIA (Alt)
No et queixis
Estimat cristià,
Quan no puguis aconseguir el què vols;
Altrament, estigues content,
De tot allò que Déu t’ha concedit
Doncs, ell sap el què et convé.
***
3. CORAL
Tot el què Déu fa, està ben fet,
El seu voler perdura a bon dret;
Sigui quin sigui el meu destí
Jo sempre amb ell vull seguir
Ell és mon Déu,
Que en el fatic meu
M’ajuda, em vetlla i don descans
Així doncs, ho deixo a les seves mans..
***
4. RECITATIU (Tenor)
Allí on la moderació
Damunt de tot porta el timó,
Els homes hi estan contents
Amb tot el què Déu disposa.
Però, on mana el balafiament,
Hi neix el dolor i l’angoixa,
Mai el cor feliç se sent,
I no pensa en una cosa:
Que el què Déu fa, està ben fet.
***
5. ÀRIA (Soprano)
La moderació
Es un tresor que, en eixa vida,
Fins i tot dóna alegria
En moments de gran amargor.
Perquè en tota cosa troba
El voler de Déu en tot,
La moderació.
***
6. CORAL
El què el meu Déu vol, sempre es fa,
Sa volença és la millor.
Sempre és a punt d’ajudar,
Als qui hi creuen de debò.
Déu fidel, en el dol ens don empar
I ens fa justícia amb mesura.
Doncs, mai deixa en l’abandó
Qui en ell creu, i en ell perdura.

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera



 

21/1/18

BWV 72

La fortuna ha fet que per al Tercer Diumenge després d'Epifania ens hagin arribat fins a 4 cantates, les BWV 73, 111, 72 i 156 per ordre de composició. De les quatre avui parlarem de la BWV 72 ALLES NUR NACH GOTTES WILLEN, una excepcional cantata que fou estrenada a Leipzig el 27 de gener de 1726.
El llibret havia estat publicat l'any 1715 per Salomo Franck, el llibretista habitual de les cantates del Cicle de Weimar que Bach composà entre 1714 i 1717. De l'Evangeli del dia en el qual es narraven dues curacions miraculoses, Franck en deriva una exhortació a l'entrega absoluta a la voluntat divina, tema que centrarà tot el missatge de la cantata ja des del seu moviment inicial, l'increïble cor que la intitula: Alles nur nach Gottes Willen (Tot segons la voluntat de Déu). Es dona la circumstància que el llibretista indicà que es tractava d'una ària, però que Bach considerà oportú transformar en un cor, un enorme concertant que es constitueix en autèntica obra mestra: Una introducció orquestral presenta el tema central del moviment a base de ràfegues de semicorxeres dels violins i harmonies dels oboès, totes elles sustentades pel marcat i obsessiu pas de dos acords del baix continu que s'enclaven al llarg de tot el moviment. El cor posarà veu al que els instruments han començat a expressar des del primer compàs: Alles, la totalitat, cantada amb una llarga successió de semicorxeres símbol de la seva extensió absoluta. A la secció central, més pausada, segueixen presents els dos obsessius acords que marquen el pas i s'estableix un cànon entre la veu divina (sopranos) i la humana (baixos), fins que de nou arrenquen les ràfegues de l'inici i retorna la sensació de totalitat. Impressionant. La represa per part del cor del tema principal a la tercera secció recorda fins i tot algun d'aquells passatges fantasmagòrics de Ligeti que utilitzà Kubrick a 2001, Una Odissea de l'espai.
Els moviments 2 i 3 apareixen indicats al manuscrit com a Recitativo, Airoso ed Aria. Als dos primers, el contralt arrenca en recitatiu per a passar a un airoso que presenta similituds amb l'ària de baix de la cantata BWV 73, escrita dos anys abans i destinada al mateix diumenge. Un retorn final al recitat prepara l'enllaç amb el tercer moviment, l'ària Mit allem, was ich hab und bin (Amb tot el que tinc i sóc). En aquesta sensacional pàgina els dos violins acompanyaran al contralt establint una arrauxada fuga amb el baix continu, per tal d'il·lustrar l'abandó total a la voluntat divina que proclama el text. Una suspensió sobtada sobre un acord de setena disminuïda en cantar lassen (deixar) condueix a la recapitulació final, que no entronca bé del tot amb l'harmonia del següent recitatiu, So glaube nun! (Així doncs, ara creu!) destinat al baix. Potser es tracta d'un recurs per a il·lustrar la duresa d'alguns dels termes que ara apareixeran, com Kreutz (creu) o Leiden (dolor).
La balsàmica ària que seguirà és una de les més belles de Bach: Mein Jesus will es tun (Mon Jesús ho vol fer, vol endolcir la teva Creu), un concertant entre soprano, oboè i cordes amb una gran amplitud de la part instrumental. La genialitat de Bach queda de nou reflectida en un tema de cinc notes (Do, Re, Fa, Mi, Re), inicialment entonat per la viola, que dibuixa la creu de què parla el text sobre la partitura, criptograma aquest (i d'altres similars) present en moltes obres de Bach. Una secció en mode menor fa cantar amb notes llargues paraules com still (plàcid) i ruh' (descans), i conclourà l'ària en obert, refermant l'afirmació que ha centrat tot el missatge de l'ària: Mein Jesus will es tun.
El llibret de Salomo Franck conclou amb la primera estrofa de la coral Was mein Gott will, das g'scheh allzeit del margrave Albrecht de Brandenburg, cantada a capella amb una melodia de Claude de Sermisy que Bach utilitza en altres cantates, com les BWV 65, 92, 103, 111 i 114.
J.M.S.


Cantata BWV 72
ALLES NUR NACH GOTTES WILLEN
Dominica III Post Epiphanias
Estrenada: 27 de gener de 1726
Text: Salomo Franck (1715)

1. COR
Tot segons la voluntat de Déu,
Així en la felicitat i en la tristesa,
En els bons i els mals temps.
La voluntat de Déu em calmarà
Sota els núvols i a la llum del Sol:
Tot segons la voluntat de Déu!
Aquest serà el meu Lema.
***
2. RECITATIU (Alt)
Oh, benaurat cristià, qui en tot moment la seva voluntat
Sotmet a la voluntat de Déu, passi el que passi,
En la bondat i en la desgràcia.
Senyor, si Tu vols, tot serà com desitges!
 Senyor, si Tu vols, em pots complaure!
Senyor, si Tu vols, les meves penes s'esvaïràn!
Senyor, si Tu vols, romandré sa i pur!
Senyor, si Tu vols, mudarà la Tristor en Alegria!
Senyor, si Tu vols, trobaré past entre les bardisses.
Senyor, si Tu vols, esdevindré un benaurat.
Senyor, si Tu vols, mantindré amb Fe aquesta Paraula
I asserenaré la meva ànima.
Senyor, si Tu vols, no moriré
Encara que Cos i Vida m'abandonin,
Si el teu Esperit així li ho diu al meu Cor!
***
3. ÀRIA (Alt)
Amb tot el que tinc i sóc
Vull abandonar-me a Jesús.
No poden els meus pobres esperit i ànima
Entendre la Ment de l'Altíssim:
Que sigui ell, doncs, qui em meni
Per camins d'Espines i Roses!
***
4. RECITATIU (Baix)
Així doncs, ara creu!
El teu Salvador diu: Vull fer-ho!
La seva mà pietosa
Sempre és estesa.
Quan la Creu i el Dolor t'espanten
Ell sap que el necessites
I desfà els nusos de la Creu.
Ell reforça allò que és feble,
I dels sostres massa baixos
Dels Cors humils no en farà escarni
Sinó que hi entrarà, misericordiós.
***
5. ÀRIA (Soprano)
Mon Jesús ho vol fer, vol endolcir la teva Creu.
Encara que el teu Cor jegui entre tantes penes,
Descansarà tranquil i plàcid als seus braços
Si es manté en la Fe. Mon Jesús ho vol fer!
***
6. CORAL
Allò que el meu Déu vol, sempre s'escau,
La seva voluntat és el millor,
És a punt per ajudar
Aquells que hi creuen amb fermesa.
Ens ajuda en la desgràcia, el Déu pietós,
I ens castiga amb mesura.
Aquell qui en Déu confia i en Ell es sustenta
Mai serà abandonat.

Traduïda per Josep-Miquel Serra




14/1/18

BWV 3

Segon Diumenge després d'Epifania, per al qual es conserven les cantates 155, 3 i 13 per ordre cronològic, de les quals serà la BWV 3 la que avui ens ocuparà. La seva posició a l'inici del BWV es deu únicament al fet que va  formar part d'un grup de cantates publicades per la la Societat Bach l'any 1850. Quan W. Schmieder confeccionà el seu catàleg decidí, sense cap raó especial, començar per aquest grup de cantates.
Estrenada el 14 de gener de 1725, pertany al cicle de les cantates corals que Bach composà durant el seu segon any a Leipzig. La coral en la que s'inspirà l'anònim llibretista és una obra de Martin Moller de 1587, versió germànica de l'antic himne Jesus dulcis memoria, atribuït a Sant Bernat i que també inspirarà la cantata BWV 58, amb la qual comparteix títol. De l'obra de Moller, les estrofes 1, 2 i 18 formen part literal de la cantata i la resta són reelaboracions lliures. L'Evangeli del dia presentava l'episodi de les Noces de Canà, amb el qual sembla tenir molt poca relació la coral en qüestió. Veient el missatge que ens transmet la cantata, el llibretista potser s'inspirà més en l'Epístola als Romans, que exhorta a la paciència en temps adversos.
S'inicia la cantata amb el cor que li dóna nom: Ach Gott, wie manches Herzeleid (Ah, Senyor, quanta angoixa suporto ara!), on la primera estrofa de la coral de Moller es canta amb la melodia d'una altra coral de 1602, O Jesu Christ, meins Lebens Licht. Es tracta d'un cor realment defallent, on els oboès d'amore  encapçalen la part orquestral, composta de trompa, trombó, cordes i baix continu. La melodia del coral no la cantarà aquí la veu més alta com de costum, sinó el baix reforçat pel continu i el trombó, mentre que la resta de veus arrenquen sempre les seves esllanguides intervencions amb el depriment motiu dels oboès.
En el segon moviment, el cor entonarà les frases del coral de Moller separades per intervencions recitades dels solistes, tenor, contralt, soprano i baix, a mode de comentari, tot això sobre un insistent motiu del baix continu. El continu serà també l'únic acompanyament del baix a l'ària Empfind ich Höllenangst und Pein (Encara que pateixi turments i angoixes infernals). El clima musical es divideix en dos ambients: Un de dolorós i afligit que ens parla de turments i angoixes i un segon més optimista que ens parla de Jesús, amb les habituals vocalitzacions sobre termes com Freudenhimmel (joia celestial).
Un recitatiu del tenor (El meu cos i esperit poden sucumbir) donarà pas al duet Wenn Sorgen auf mich dringen (Quan les preocupacions m'angoixin), on soprano i contralt esvaeixen les penes acompanyats de cordes i oboès a l'uníson. Alfred Dürr intueix en el baix continu una al·lusió a la creu, esmentada al text. De fet, els cantants semblen simbolitzar-la en creuar les seves veus quan entonen les paraules mein Kreutz (la meva creu) a la secció central de la peça, estructurada en l'habitual forma da capo.
El també habitual cant a capella de la coral conclourà l'obra, concretament l'estrofa 18 de l'himne de Martin Moller que ha inspirat tota la cantata: Erhalt mein Herz im Glauben rein (Conserva el meu cor dins la puresa de la Fe).
J.M.S.


Cantata BWV 3
ACH GOTT, WIE MANCHES HERZELEID (I)
Dominica 2 Post Epiphanias
Estrenada: 14 de gener de 1725
Text: Anònim, basat en un himne de Martin Moller (1587)


1. COR
Ah, Senyor, quanta angoixa suporto ara!
L'angost camí que em conduirà al Cel
És sembrat de patiments.
***
2. CORAL & RECITATIU (C,S,A,T,B)
C: Penosament la carn i la sang
T: Que només aprecien allò material
I refusen allò Diví i Celestial
C: S'arrapen al bé etern.
A: Ja que tu, Jesús, ets el meu tot
I, malgrat això, la meva carn és obstinada.
C: Cap a on haig d'anar?
S: La carn és feble, l´Ànima ja és a punt.
Ajuda'm tu, que llegeixes el meu cor.
C: En tu, Senyor, és el meu pensament.
B: Aquell qui confia en ton consell i ajuda
no ha construït sobre la sorra.
Tu, que has vingut a redimir el món
I has pres possessió de la nostra carn,
Salva’ns amb la teva mort
De la perdició final.
Així podrà l´Ànima creient
Tastar la bondat i la caritat del Salvador.
***
3. ÀRIA (Baix)
Encara que pateixi turments i angoixes infernals
Haig de mantenir sempre al fons del cor
Una veritable joia celestial.
Solament caldrà invocar el nom de Jesús
El qual pot esvair els més terribles dolors
Talment fossin una tènue boirina.
***
4. RECITATIU (Tenor)
El meu cos i esperit poden sucumbir
Ets tu, Jesús, tot meu
I jo sóc tot teu
A despit de tota la resta.
La teva paraula fidel
I el teu amor infinit
Que són eterns i immutables
Perpetuen per a mi la primera Aliança
Que omple de joia el meu pit
I silencia el temor a la mort i l'horror al sepulcre.
Si m'assalten per totes bandes la penúria i la carestia
Mon Jesús serà el meu tresor i la meva riquesa.
***
5. DUETTO (Soprano, Alt)
Quan les preocupacions m'angoixin voldré,
amb tota la meva joia,
Cantar al meu Jesús.
Ell m'ajuda a carregar la meva creu
Per això vull afirmar amb Fe:
Aquesta creu existeix sempre per al meu bé.
***
6. CORAL
Conserva el meu cor dins la puresa de la Fe
I així viuré i moriré només per tu.
Jesús, mon consol, escolta el meu desig.
Oh Salvador! Qui pogués restar sempre al teu costat! 

Traduïda per Josep-Miquel Serra