27/5/18

BWV 176

La Festa de la Trinitat, que a l'església luterana de temps de Bach s'esdevenia el diumenge després de Pentecosta, marcava l'inici d'un llarguíssim cicle litúrgic que arribava fins l'Advent, quatre setmanes abans de Nadal, i podia arribar a contenir fins a 27 diumenges.
Quatre cantates conserva el catàleg per a aquesta festivitat, que cronològicament són les BWV 165, 194, 176 i 129. Avui estudiarem la tercera d'elles, la cantata BWV 176 ES IST EIN TROTZIG UND VERZAGT DING, que fou estrenada a Leipzig el 27 de maig de 1725.
Estem davant d'una d'aquelles cantates de la primavera de 1725 que Bach composà sobre textos de la poetessa Christiane Marianne von Ziegler, contemporània seva de la qual mai més posà en música un text, tot i que aquesta publicà l'any 1729 un cicle anual sencer de cantates. De fet, la fama que pugui tenir actualment Ziegler deriva únicament d'aquelles 9 cantates musicades per Bach l'any 1725, en les quals el propi músic introduí nombroses modificacions.
El missatge de la cantata deriva de les lectures del dia: No ens ha de recar fer confessió de la Fe. D'aquí que Ziegler esculli un versicle apropiat de Jeremies per a obrir la cantata. Es tracta d'un dictum o cita literal de les Escriptures, com és habitual en els seus llibrets: Es ist ein trotzing und verzagt Ding (Hi ha quelcom de tossut i temorenc en el cor de tots els homes), amb el qual confecciona Bach una fulgurant i complexa fuga que pràcticament irromp a la partitura. Aquest inici sobtat, juntament amb la brevetat de la cantata en una festivitat tan important, fa pensar als investigadors que en origen fos preludiada per alguna simfonia orquestral, avui perduda. Els tres oboès (un d'ells da caccia) doblen les veus altes, mentre el baix continu ho fa amb les baixes. Violins i violes desenvoluparan partitures pròpies d'acompanyament, car aquí no hi haurà els habituals interludis orquestrals que solen separar els blocs corals.
El segon moviment serà un recitatiu de contralt on es contraposa la nocturnitat a la llum a l'hora d'admetre sense complexos la fe cristiana: Ich meine, recht verzagt (Em cau l’ànima als peus).
Seguirà una deliciosa ària de soprano titulada Dein sonst hell beliebter Schein (Aquell raig teu d’estimada claror). Encomanada a la corda en ple, el seu ritme de gavota li confereix una elegància extrema. La secció en tresets del tema principal s'estendrà al llarg de tot el moviment i, sobre ells, destacarà la llarga nota amb què es canta dues vegades el terme Ruhn (sustentar).
A continuació entonarà el baix un recitatiu que acabarà convertit en arioso quan es recordi una cita bíblica de l'Evangeli de Joan 3,16: Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Ziegler en farà una glosa al darrer vers d'aquest recitatiu, en declamar Puix tot el qui cregui en tu, no perdrà el camí.
El penúltim moviment de la cantata serà l'ària de contralt Ermuntert euch, furchtsam und schüchterne Sinne (Animeu-vos, sentits retrets i espantadissos), amb un plantejament mètric similar a l'ària anterior (dues parts de 4 versos casdascuna). També compartirà amb ella cert aire dansaire, en aquest cas de minuet, protagonitzat per l'oboè da caccia i els seus efectes d'eco, tan habituals a l'època barroca. Arrenca el moviment amb un gir ascendent que anticipa el terme Ermuntert euch (animeu-vos). Destaquen també els salts imperatius sobre höret (oïu) i les grans vocalitzacions amb què es canten els termes Loben (lloar) i Preisen (glorificar).
La cantata conclourà amb la vuitena estrofa de la coral Was alle Weisheit in der Welt, obra escrita l'any 1653 per Paul Gerhardt, cantada amb la melodia d'un himne baptista del propi Martí Luter, Christ, unser Herr, zum Jordan kam, que també havia inspirat la cantata BWV 7, estrenada el dia de Sant Joan de l'any anterior.
J.M.S.




Cantata BWV 176
ES IST EIN TROTZIG UND VERZAGT DING
Festo Trinitatis
Estrenada: 27 de maig de 1725.
Text: Christiane Marianne von Ziegler, amb modificacions del propi Bach.

1. COR
Hi ha quelcom de tossut i temorenc
 en el cor de tots els homes.
***
2. RECITATIU (Alt)
Em cau l’ànima als peus,
En veient que Nicodem no s’arriscà
A anar a veure Jesús de dia, sinó que hi anà de nit*.
Per Josuè, el sol calia que no es mogués,
Fins aconseguir-se la victòria, del tot;
Nicodem, al contrari, el que volia era:
Oh, mira, ja se’n va a la posta!    
                                                                                   *Jn 3,2
***
3. ÀRIA (Soprano)
Aquell raig teu d’estimada claror
S’ha tornat per a mi del tot nebulós;
Jo amb el Mestre preguntar prou voldria
Però em dóna basarda la llum del dia.
Per fer miracles ningú en té el feu
Perquè l’essència i la potestat
És com sembla dels qui Déu ha triat
Dels qui sustenten l’Esperit de Déu.
***
4. RECITATIU (Baix)
No ho trobis estrany, O Mestre, O no,
Que jo et vingui a preguntar de nit!
Car, em fa  por, que de dia,
La meva flaquesa no ho pugui resistir.
Car tu em consoles, tu dones vida
Al meu cor i al meu esperit,
Puix tot el qui cregui en tu, no perdrà el camí.
***
5. ÀRIA (Alt)
Animeu-vos, sentits retrets i espantadissos
Aneu tranquils, oïu el què Jesús os promet:
Que per mitjà de la fe jo em guanyaré el Cel.
Quan aquesta promesa es compleixi,
Aleshores, jo allà dalt,
Amb mercès i lloances,
Glorificaré, Pare, Fill i Esperit Sant
Que són la Santa Trinitat.
***
6. CORAL
Així doncs, tots plegats,
Passarem les portes del Cel
I un cop dins del teu Reialme
Et direm cantant sens parar
Que tu ets l’únic Rei,
Per damunt de tots els déus,
Déu Pare, Fill i Esperit Sant ,
Refugi i protecció dels fidels
Tres persones i un sol Déu.

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera



20/5/18

BWV 175

L'església luterana de temps de Bach dedicava tres dies consecutius a cadascuna de les tres principals festes del calendari litúrgic: Nadal, Pasqua i Pentecosta. Per al tercer dia de Pentecosta, és a dir, el dimarts després de la Pasqua Granada o Segona Pasqua, conserva el catàleg les cantates BWV 184 i 175 ER RUFET SEINEN SCHAFEN MIT NAMEN, que serà la que avui us convidem a analitzar.
La cantata fou estrenada a Leipzig el 22 de maig de 1725, formant part d'un grup de 9 cantates amb llibret de la poetessa Christiane Marianne von Ziegler que Bach posà en música la primavera d'aquell any. Malgrat la relació personal que ambdós devien tenir en els ambients intel·lectuals de Leipzig, mai més es repetí la col·laboració, tot i que Ziegler publicà quatre anys més tard un cicle anual de llibrets que mai es convertiren en cantates.
El text es basa en l'Evangeli del dia (Joan 10, 1-4) en el qual Jesús afirma ser com un pastor que coneix totes i cada una de les ovelles del seu ramat. Com és habitual en els llibrets de Ziegler, el primer moviment el constitueix un versicle literal de l'Evangeli o dictum, que en aquest cas serà declamat pel tenor en forma de recitatiu acompanyat de tres flautes dolces, creant una breu però deliciosa escena pastoral que intitula la cantata: Er rufet seinen Schafen mit Namen (Ell crida les seves ovelles pel seu nom i les emmena a fora).
Les tres flautes segueixen protagonitzant el segon moviment, l'ària de contralt Komm, leite mich (Vine, emmena'm), reposada peça a ritme de siciliana i compàs 12/8 on encara no es renuncia del tot a l'ambient pastoral.
Els moviments 3 i 4 van a càrrec del tenor, primer amb el recitatiu Wo find ich dich? (On ets que no et veig?) i a continuació amb l'ària Es dünket mich, ich seh dich kommen (Em sembla que ja et veig venir), paròdia extreta d'una cantata profana de l'època de Köthen que en la seva major part havia estat reutilitzada l'any abans a la cantata BWV 173. Es tracta d'un moment d'enèrgic dinamisme a ritme de bourée conduïda per la fluïda partitura del  violoncello píccolo, que substitueix al violoncel de la versió original.
Una nova cita de l'Evangeli obrirà el segon tram de la cantata: Sie vernahmen aber nicht, was es war, das er zu ihnen gesaget hatte (Però ells no van entendre res del que ell els havia dit), un recitatiu per a contralt i baix que acaba aquest darrer en arioso per tal d'enllaçar amb la magnífica ària Öffnet euch, ihr beiden Ohren (Obriu bé ambdues orelles), majestuosa plasmació de Jesús victoriós gràcies a les dues poderoses trompetes, que callaran a la secció central, on els conceptes expressats al text són més eteris.
La cantata conclourà amb una harmonització de la novena estrofa de la coral O Gottes Geist, mein Trost und Rat de Johann Rist (1651) amb una bella melodia de 1524 obra de Johann Walter, la mateixa que tanca la cantata BWV 59, que aquí apareixerà més ricament orquestrada.
J.M.S.




Cantata BWV 175
ER RUFET SEINEN SCHAFEN MIT NAMEN
Feria III Pentecostes
Estrenada: 22 de maig de 1725.
Text: Christiane Marianne von Ziegler, amb modificacions del propi Bach.

1. RECITATIU (Tenor)
Ell crida les seves ovelles pel seu nom
i les emmena a fora.
***
2. ÀRIA (Alt)
Vine, emmena’m,
El meu esperit deleja
La verdal devesa!
El meu cor marrit
Es plany de dia i de nit,
Pastor meu, joia meva.
***
3. RECITATIU (Tenor)
On ets que no et veig?
Ai las, on t’has amagat?
Oh, surt, no tardis més!
Que estic inquiet.
Trenca ja, matí esperat!
***
4. ÀRIA (Tenor)
Em sembla que ja et veig venir
Entres per l’escaient portaló.
Ets benvingut, em refio de tu
Deus ser el veritable pastor.
Ja conec la teva veu falaguera
Plena de dolcesa i amor,
Per això, em treu de polleguera
Qui no es creu que tu ets el Salvador.
***
5. RECITATIU (Alt, Baix)
Alt
Però ells no van entendre res
del què ell els havia dit.
Baix
És cert! Els homes, a vegades,
sembla que estiguem sords:
Quan amb la nostra raó encegada
No sabem el què ens vol dir,
Ai beneit! Quan et parla Jesús, escolta’l,
Que ho fa per a la teva salvació.
***
6. ÀRIA (Baix)
Obriu bé ambdues orelles,
Que Jesús ha fet promesa
De blegar dimoni i mort.
La Gràcia, el goig, vida plena
Vol donar a tots els cristians
Que el segueixen, llur creu tot portant.
***
7. COR
Des d’ara et seguiré, Esperit plaent
Ajuda’m a viure, a peu i a cavall,
Una vida com tu vols, diferent,
Que amb la Gràcia teva em vols donar.
La teva Paraula, és l’estel matiner
Que brilla sempre, llunyà o proper.
Doncs, els qui em volen ensarronar, 
Jamai en la vida, Déu meu, creuré.
Al·leluia, al·leluia!

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera



BWV 174

Tres dies successius dedicava l'església luterana de temps de Bach a celebrar les tres grans festivitats del calendari: Nadal, Pasqua de Resurrecció i la Pentecosta o Segona Pasqua. Per al segon dia de Pentecosta es conserven tres cantates: Les BWV 68, 173 i 174. De la darrera d'elles en farem avui cinc cèntims.
La cantata BWV 174 ICH LIEBE DEN HÖCHSTEN VON GANZEM GEMÜTE fou estrenada a Leipzig el dilluns 6 de juny de 1729, essent la única de les cantates d'aquell any que ha pogut ser datada amb certesa. Havia passat ja el frenesí creador dels primers anys a la Cantoria de St. Tomàs, i en aquell 1729 la investigació només documenta la composició de vuit cantates, dues de les quals, a més, s'han perdut.
El llibret és de Christian F. Henrici, millor conegut amb el pseudònim de Picander. Recaptador d'impostos i poeta aficionat, es va convertir en el col·laborador habitual de Bach a Leipzig i sembla ser l'autor, entre moltes altres obres, de la Passió Segons Sant Mateu BWV 244 i de l'Oratori de Nadal BWV 248. A la cantata BWV 174 ens presenta una paràfrasi de l'Evangeli del dia (Jn. 3, 16-21) en el qual Jesús diu a Nicodem "Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic", idea que inspira les tres cantates destinades a aquesta festivitat.
Fou a partir de 1726 que Bach començà a reutilitzar a les cantates fragments de les seves obres orquestrals anteriors, sobretot a mode de simfonies introductòries. Aquí en tenim una de ben famosa: El primer moviment del tercer Concert de Brandenburg en Sol Major BWV 1048, al qual afegeix dues trompes i tres oboès (un d'ells el taille o oboè tenor) amb una nova partitura pròpia. Al baix continu apareixerà un fagot i la indicació expressa d'utilitzar el clavecí en contres de l'orgue. Tots aquests afegits confereixen a l'antiga música una nova aparença fastuosa. I no serà la única vegada que Bach recicli els seus Concerts de Brandenburg: El moviment inicial del primer concert obrirà la cantata BWV 52, i també algunes parts d'aquest concert apareixeran a la cantata profana BWV 207.
Després d'aquesta gran introducció orquestral, arribarà l'ària de contralt que dóna nom a la cantata: Ich liebe den Höchsten von ganzem Gemüte (Estimo l’Altíssim amb tota la meva ànima), deliciosa peça melòdica en forma da capo, protagonitzada per dos oboès en plantejaments imitatius i compàs 6/8.
El tercer moviment es constitueix el l'únic recitatiu de la cantata: O Liebe, welcher keine gleich! (O! Amor sense parió!). Encomanat al tenor sustentat per les cordes, conclourà destacant el terme zittern (tremolar).
Seguirà l'ària del baix Greifet zu (Aferreu-vos-hi), dinàmic moviment amb violins i violes a l'uníson que, al meu parer, en molts enregistraments s'interpreta sense el vigor necessari. La paraula Heil (Salvació) s'entona amb un salt cap amunt, mentre que a la secció central el mode canvia a menor i el terme Ende (final) es canta amb una llarga nota que acaba caient una octava.
La coral final canta a capella la primera estrofa de la coral Herlizch lieb hab ich dich, o Herr, obra de Martin Schalling (1571) amb una melodia de Bernhard Schmid el Vell adaptada per Paschal Reinigius que és la mateixa que tanca la Passió Segons Sant Joan BWV 245.
J.M.S.


Cantata BWV 174
ICH LIEBE DEN HÖCHSTEN VON GANZEM GEMÜTE
Feria II Pentecostes
Estrenada: 6 de juny de 1729
Text: Christian Friedrich Henrici, "Picander". Coral final de Martin Schalling (1571)

1. SIMFONIA
***
2. ÀRIA (Alt)
Estimo l'Altíssim amb tot la meva ànima,
Ell també em té en gran estima.
Només Déu
Ha de ser el Tresor de les ànimes:
D'ell em raja la font de l'eterna benaurança.
***
3. RECITATIU (Tenor)
Oh, amor sense igual!
Oh, incalculable Redempció!
El Pare ha entregat la vida del Fill
Pels pecadors mortals
I ha escollit per a la benaurança
Tots aquells que havien repudiat i perdut
El Regne Celestial.
Tant estimà Déu el Món!
Cor meu, sigues conscient d'això
I reconforta't amb tals paraules,
Davant aquesta poderosa Senyera
Fins i tot les portes de l'Infern tremolen.
***
4. ÀRIA (Baix)
Agafeu,
Preneu la Salvació, mans creients!
Jesús us entrega el seu Regne Celestial
I només us demana una cosa:
Que tingueu Fe fins al final!
***
5. CORAL
De tot cor t'estimo, oh Senyor!
Prego, per a que no t'allunyis de mi
Amb la teva Ajuda i la teva Gràcia.
El Món sencer no m'alegra,
No desitjo Cel ni Terra
Quan puc tenir-te amb mi.
I encara que el meu cor s'esquerdi
Seguiràs sent Tu la meva Confiança,
El meu Salvador i Consol del meu Cor,
Aquell qui amb la seva sang em redimí.
Senyor Jesucrist,
Déu i Senyor meu, Déu i Senyor meu,
No m'abandonis mai a l'escarni.

Traduïda per Josep-Miquel Serra

BWV 172

La Pentecosta (a casa nostra Pasqua Granada o Segona Pasqua) és una festivitat que s'escau uns 50 dies després de la Pasqua de Resurrecció i que commemora el descens de l'Esperit Sant sobre els apòstols, als quals atorgà el do de llengües per tal d'iniciar la seva missió evangelitzadora arreu del món. A l'església luterana de temps de Bach era, juntament amb Nadal i la Pasqua de Resurrecció, una de les tres grans festivitats que es celebraven en tres dies successius. Per al primer d'ells, el Diumenge de Pentecosta, conserva el catàleg les cantates BWV 172, 59, 74 i 32 per ordre cronològic, i serà la primera de les quatre la que avui analitzarem, la cantata BWV 172 ERSCHALLET, IHR LIEDER, ERKLINGET, IHR SAITEN!
Aquesta seria la tercera o quarta cantata del Cicle de Weimar, ciutat on hauria estat estrenada el 20 de maig de 1714. Dietrich Kilian, que en fou l'editor per a la NBA, constata la seva reutilització a Leipzig els anys 1724 i 1731, a més d'una altra possible data posterior. Aquestes versions de Leipzig comportaren una revisió completa de l'obra, d'aquí que, certament, aquesta no acabi d'encaixar amb molts aspectes de les cantates d'aquell cicle primigeni. Se la veu musicalment més madura, per  dir-ho així.
El text, d'autor anònim, té totes les característiques de les obres de Salomo Franck, poeta de la cort ducal i autor de gairebé totes les cantates de lèpoca de Weimar. Conté un versicle de l'Evangeli de Sant Joan i una coral de Philliph Nicolai.
Arrenca la cantata amb l'imponent cor Erschallet, ihr Lieder, ihr Saiten (Retroneu, cants! Ressoneu, cordes!), un dels meus preferits, al qual tinc una especial reverència ja que em retrau als primers contactes que vaig tenir amb el món de les cantates. Efectivament, aquest cor servia de capçalera a una integral de les cantates de Bach que va emetre Catalunya Música a principis dels 90, gràcies a la qual em vaig començar a endinsar en seva immensitat.
Estructurat en forma da capo, les seccions extremes destaquen pel seu compàs a base d'imponents batzegades, mentre que a la part central callen els instruments festius i el cor entona una fuga en mode menor que conclou amb una gran vocalització sobre el terme bereiten que no sembla gaire justificada, la qual cosa podria denotar un origen profà.
Pel que sabem, aquesta és la segona o tercera obra en la qual el jove Bach posà en escena el dispositiu instrumental de les grans ocasions, amb tres trompetes i timbales. La primera havia estat a la cantata BWV 71, estrenada a Mühlhausen l'any 1708. Segurament el mateix patró devia seguir la cantata que estrenà en aquella ciutat l'any següent la qual, desgraciadament, s'ha perdut.
El segon moviment posa en música el versicle evangèlic abans citat en forma de recitatiu-airoso per a baix: Wer mich liebet, der wird mein Wort halten (Aquell qui m'estimi, guardarà la meva paraula), en el qual alguns girs que no acaben de concordar amb el text podrien, de nou, fer sospitar en un origen profà de la cantata.
Segueixen tres àries consecutives. La primera, de nou a càrrec del baix, és la titulada Heiligste Dreieinigkeit (Santíssima Trinitat). Es tracta d'un dels moments més pomposos de Bach, on fins a tres trompetes (símbol de la Trinitat) i timbales acompanyaran el cantant sobre el ritme festiu del continu. Tota una representació musical de la majestat divina.
El tenor entonarà la segona ària: O Seelenparadies (Oh, Paradís de l'Ànima), que presenta un gran contrast amb l'anterior. A ritme pausat, tota la corda a l'uníson dibuixa una fluïda línia harmònica amb la qual es representa l'alè vital de què parla el text. destaquen les vocalitzacions sobre durchwehet (transitar), vergeht (repòs) i nahet sich (apropar-se).
La tercera ària és un duet per a soprano i contralt personificant l'ànima i l'Esperit Sant, que estableixen un diàleg segons l'arquetip de duet amatori: Komm, lass mich nicht länger warten (Vine, no em facis esperar més!). Sota seu, Bach introdueix una paràfrasi de la melodia de la coral Komm, Heiliger Geist, Herre Gott. Aquesta era entonada per l'oboè o la flauta a les versions de 1714 i 1731, per l'oboè d'amore a la de 1724 i per l'orgue en una versió posterior. En totes les versions però, es predisposa el violoncel obbligato.
La coral següent canta la quarta estrofa de Wie schön leuchtet der Morgenstern, adaptació que féu l'any 1599  Philliph Nicolai d'una melodia coneguda a Estrasburg al segle XV i que també protagonitza la cantata BWV 1. I aquí acabaria la cantata, si no fos que Bach disposà en alguna de les versions repetir el cor inicial per tal d'acabar la interpretació d'una manera més brillant. Aquesta repetició literal del cor inicial es dóna molt poques vegades, la cantata BWV 193 potser és l'única altra ocasió en què Bach en fa una indicació expressa. En aquest cas, la cantata resultarà més simètrica i majestuosa, d'acord amb la importància de la festivitat a la que va destinada.
J.M.S.




Cantata BWV 172
ERSCHALLET, IHR LIEDER, ERKLINGET, IHR SAITEN!
Festo Pentecostes
Estrenada: Weimar, 20 de maig de 1714
Text: Molt possiblement de Salomo Franck

1. COR
Retroneu, cants!
Ressoneu, cordes!
Oh, època benaurada!
Déu desitja fer de les ànimes el seu temple.
***
2. RECITATIU (Baix)
Aquell qui m'estimi, guardarà la meva paraula i mon Pare l'estimarà,
I vindrem a ell i en ell establirem la nostra Llar.
***
3. ÀRIA (Baix)
Santíssima Trinitat,
Gran Déu de la Glòria,
Vine en aquest temps de Gràcia
I penetra en nosaltres,
Vine a aquests cors convertits en tendes
Tan humils i tan modestes.
Vine i permet-nos suplicar-te,
Vine i construeix en nosaltres.
***
4. ÀRIA (Tenor)
Oh, Paradís de l'Ànima
Transitat per l'Esperit de Déu,
Aquell que bufà durant la Creació,
Aquell Esperit que mai reposa!
Au, va, preparem-nos:
La Consolació és a prop.
***
5. DUETTO (Soprano, Alt)
Soprano = Ànima / Alt = Esperit Sant
Soprano
Vine, no em facis esperar més!
Vine, suau brisa celestial
I bufa a través del jardí del meu cor!
Alt
Jo et reforçaré, Fill meu.
Soprano
Amadíssim Amor, tan dolç,
Abundància de tots els plaers,
M'enfonsaré si et trobo a faltar.
Alt
Rebràs de mi el petó de la Gràcia.
Soprano
Sigues benvingut en la Fe!
Acosta't, Amor suprem,
T'has apropiat del meu Cor.
Alt
Jo sóc teu i tu ets meu!
***
6. CORAL
De Déu ve cap a mi
Un raig de llum alegre
Quan Tu, amb els teus ullets
Amistosament em contemples.
Oh, Senyor Jesucrist, mon preuat bé!
La teva Paraula, el teu Esperit,
La teva Carn i la teva Sang
Em reforcen fins al fons.
Pren-me amorosament als teus braços,
Deixa'm sentir el calor de la Gràcia:
Vinc convidat per la teva paraula.
***

En algunes reposicions d'aquesta cantata, 
Bach disposà la repetició del cor inicial a mode de conclusió.

7. COR
Retroneu, cants!
Ressoneu, cordes!
Oh, època benaurada!
Déu desitja fer de les ànimes el seu temple.

Traduïda per Josep-Miquel Serra



12/5/18

BWV 44

El setè Diumenge de Pasqua, que venia després de la Festa de l'Ascensió, era denominat Dominica Exaudi per l'església luterana, degut a l'introitus de la missa llatina. Per a ell conserva el catàleg solament dues cantates, de les menys conegudes del repertori i que comparteixen el mateix títol: SIE WERDEN EUCH IN DEN BANN TUN. Escrites en anys successius, la cantata BWV 44 veié la llum l'any 1724 i la BWV 183, l'any següent. Serà la primera de les dues la que tot seguit mirarem de conèixer una mica millor.
Estrenada a Leipzig el 21 de maig de 1724, la cantata BWV 44 és una de les darreres del primer any de Bach a la Cantoria de St. Tomàs. El llibretista, anònim, es basa en les lectures del dia i utilitza dos versicles de l'Evangeli de St. Joan (Jn. 16,2) per a confeccionar els dos primers moviments de la cantata en forma de dictum o cita bíblica. Habitualment, tals versicles evangèlics són entonats pel baix en solitari, encarnació de la Vox Christi. En aquesta ocasió però, el primer serà convertit en un duet per a baix i tenor i el segon, en un cor. És aquest un esquema molt freqüent en les cantates de Telemann, l'altra gran figura musical d'Alemanya en temps de Bach, un cop establert Händel a Anglaterra.
El duet inicial intitula la cantata: Sie werden euch in den Bann tun (Us expulsaran de les Sinagogues).
Es tracta d'un feixuc concertant d'oboès i baix continu amb fagot, de gran  tècnica contrapuntística, que ens introdueix en un ambient de patiment i desconsol. Aquest moviment enllaça amb el segon, el cor Es kömmt aber die Zeit, dass, wer euch tötet, wird meinen (I arribarà el dia en què aquell qui us mati), una construcció de gran expressivitat, estructurada en blocs independents d'homofonia i contrapunt sumats a contrastos de fortes i pianos que en realcen extraordinàriament el dramatisme, com quan s'entona la paraula töten (matar).
Seguirà l'ària de contralt Christen müssen auf der Erden (El cristians han de ser a la Terra), deliciosa peça protagonitzada per l'oboè i estructurada en les tres seccions habituals de les àries  da capo. A continuació serà el tenor qui entonarà la coral Ach Gott, wie manches Herzeleid (Ah, Senyor! quantes inquietuds), acompanyat solament del continu, en el qual apareixerà fins a set vegades un tema derivat del de la coral Ach Gott, wie manches Herzeleid, obra de Martin Moller, la qual també apareix a les cantates BWV 3 i 58.
El cinquè moviment és l'únic recitatiu de la cantata i va encomanat al baix. Aquest recitatiu juraria que l'he sentit, nota per nota, en alguna altra obra de Bach, segurament amb una lletra diferent. Però, de moment, encara no l'he pogut identificar.
Seguirà una nova ària, ara per a soprano: Es ist und bleibt der Christen Trost (Als cristians queda sempre el consol). Es tracta d'un elegant moviment a ritme de dansa, amb les cordes doblades pels vents, amb el qual s'esvairà el clima funest que havia impregnat la cantata des de l'inici. Destacarà la vocalització d'actives semicorxeres sobre el terme wacht (vetllar) i la subtil al·lusió musical de la tempesta en cantar Wetter türmen.
I la cantata conclourà amb la darrera estrofa de la coral In Allen meinem Taten, de Paul Fleming (1642), una coral que l'any 1734 serà musicada íntegrament a la cantata BWV 97.  Aquí es canta amb la melodia de la popular cançó profana Innsbruck, ich muss dich lassen (Innsbruck, haig de deixar-te), anterior a 1500 però adaptada des de 1505 a l'ús religiós.
J.M.S.


Cantata BWV 44
SIE WERDEN EUCH IN DEN BANN TUN
Dominica Exaudi
Estrenada: 21 de maig de 1724
Text: Anònim, basat en l'Ev. de St. Joan i poemes de Teòlegs alemanys.


1. DUETTO (Tenor, Baix)
Us expulsaran de les Sinagogues.
***
2. COR
I arribarà el dia en que aquell qui us mati
Creurà estar servint al Senyor.
***
3. ÀRIA (Alt)
El cristians han de ser a la Terra
Els veritables deixebles de Crist.
A tothora els esperen
Martiris, persecucions i turments
Fins al dia que feliçment s'acabin.
***
4. CORAL
Ah, Senyor! quantes inquietuds
M'assalten en aquest moment.
Ple de sofriments és l'angost camí
Que em menarà cap al Cel!
***
5. RECITATIU (Baix)
L'Anticrist, la Gran Bèstia,
Pretén, a Sang i Foc,
Perseguir els seguidors de Crist
Per que el que creuen li és contrari.
I ell se'n sent cofoi
Pensant que així agradarà al Senyor.
Però els cristians són com les palmes
Que com més pesen, més s'enlairen.
***
6. ÀRIA (Soprano)
Als cristians queda sempre el consol
Que Déu vetlla sobre la seva Església.
Rere la tempesta, rere els negres núvols,
Rere el turment i rere l'angoixa
Arribarà l'alegria del Sol radiant.
***
7. CORAL
Sigues seva, doncs, Ànima meva.
Confia només en aquell qui t'ha creat.
En qualsevol circumstància
Ton Pare, dalt del cel
Sabrà sempre ajudar-te.

Traduïda per Josep-Miquel Serra


5/5/18

BWV 87

Només dues cantates, situades correlativament, conserva el catàleg per al cinquè diumenge després de Pasqua, l'anomenat Dominica Rogate en la litúrgia luterana de temps de Bach: Són la BWV 86 de l'any 1724 i la BWV 87 BISHER HABT IHR NICHTS GEBETEN IN MEINEM NAMEN, que és la que avui comentarem, obra que fou estrenada a Leipzig el 6 de maig de 1725.
Forma part d'un grup de 9 cantates escrites la primavera de 1725 sobre llibrets de Christiane Marianne von Ziegler, poetessa nascuda a Leipzig l'any 1695. Tot i la relació que Bach i ella devien tenir en els ambients intel·lectuals de la ciutat, mai més posà Bach en música un text de Ziegler, malgrat que aquesta publicà l'any 1729 un cicle anual sencer de cantates. De fet, la fama que pugui tenir actualment Ziegler deriva únicament d'aquelles 9 cantates musicades per Bach l'any 1725.
En els textos de les dues cantates per al Dominica Rogate Ziegler reflexa els aspectes més pessimistes de l'Evangeli del dia, d'aquí que la majoria de la música d'aquestes cantates sigui en mode menor. A la cantata BWV 87, només un dels seus set moviments serà escrit en una tonalitat major.
Habitualment, els llibrets de Ziegler comencen amb una versicle de l'Evangeli, que en la cantata que avui tractem és un dictum, una frase literal de Jesús, que conforma el primer moviment de la cantata i li dóna títol: Bisher habt ihr nichts gebeten in meinen Namen (Fins ara no heu demanat res en el meu nom), sentència extreta de l'Evangeli de Joan (16,24). Amb ella construeix Bach un airoso fuguístic a càrrec del baix, la veu que sempre encarna la figura de Jesús. Hi destacarà la llarga vocalització trencada sobre el terme gebeten (demanar). Es tracta d'una música dolorosa, on abunden els gemecs de les dues parelles d'oboès i oboès da caccia que, juntament amb les cordes i el baix continu, conformen la instrumentació de la cantata. Música de diumenge a la tarda, com jo la qualifico.
El segon i tercer moviments van a càrrec del contralt: Primer el recitatiu O Wort, das Geist und Seel erschreckt! (Oh, paraula que sacseja Esperit i Ànima!), en el qual s'exhorta el pecador a pregar pel seu perdó amb hàbils recursos expressius, tals com la utilització d'algunes dissonàncies singulars (entre elles el tríton conegut com a diabolus in musica). Aquest perdó s'implora de la manera més dramàtica a l'ària següent, Vergib, o Vater, unsre Schuld (Perdona, oh Pare, la nostra culpa). Concebuda per a contralt i dos oboès da caccia sobre el baix continu, és aquesta una disposició única entre les cantates de Bach. Els seus set minuts de durada són també un compendi de recursos expressius, alguns de molt subtils.
El quart moviment és el recitatiu accompagnato de tenor Wenn unsre Schuld bis an den Himmel steigt (Quan les nostres culpes arriben fins al Cel), el qual no apareix al text original de Ziegler i que devia ser introduït per Bach per tal de separar les àries intermèdies de la cantata. El cantant assolirà la nota més alta en entonar el terme Himmel (cel). 
A aquest recitatiu segueix l'airoso del baix In der Welt habt ihr Angst; aber seid getrost (Al Món tindreu por, però confieu), de nou un dictum evangèlic encomanat a la Vox Christi, ara acompanyada solament pel baix continu, que donarà pas al penúltim moviment de la cantata, l'ària de tenor  Ich will leiden, ich will schweigen (Patiré, callaré), deliciosa partitura a càrrec de tota la corda i ritme de siciliana (o potser cançó de bressol?) que és l'únic moviment de la cantata en mode major, car es canta la confiança en el consol de Jesús, tot i que mai acabarà de dissipar-se aquell ambient depressiu que ha impregnat tota l'obra.
Aquesta conclourà amb l'entonació a capella de la novena estrofa de la coral Selig ist die Seele de Heinrich Müller, cantada amb la melodia de Jesu meine Freude de Johann Crüger.
J.M.S.


 Cantata BWV 87
BISHER HABT IHR NICHTS GEBETEN IN MEINEM NAMEN
Dominica Rogate
Estrenada: 6 de maig de 1725
Text: Christiane Mariane von Ziegler

1. AIROSO (Baix)
Fins ara no heu demanat res en el meu nom.
***
2. RECITATIU (Alt)
Oh, paraula que sacseja Esperit i Ànima!
Homes, escolteu la crida que hi ha al darrera!
Deliberadament heu incomplert l'Evangeli i els Manaments
I per això haureu de pregar sense retard
Amb Devoció i Penediment.
***
3. ÀRIA (Alt)
Perdona, oh Pare, la nostra culpa
I tingues paciència amb nosaltres
Quan resem amb devoció
i diem: Senyor, per la teva voluntat
Deixa de parlar-nos amb paràboles,
Ans reemplaça-les per ajuda.
***
4. RECITATIU (Tenor)
Quan les nostres culpes arriben fins al Cel
Tu veus i coneixes el meu Cor
Que res pot ocultar-te:
Mira doncs de consolar-me!
***
5. AIROSO (Baix)
Al Món tindreu por, però confieu:
Jo he vençut al Món!
***
6. ÀRIA (Tenor)
Patiré, callaré,
Jesús obrarà en mi el consol,
Car Ell em reconforta en el Dolor.
Aparteu-vos, Laments, Tristors i Penes!
Per què hauria de desesperar?
Reanima't, cor afligit!
***
7. CORAL
Haig d'estar preocupat?
Si Jesús m'estima
Tota pena és per a mi
Més dolça que la Mel,
Milers de petons ensucrats
Dedica Ell al meu cor.
Quan el dolor es presenta,
El seu Amor converteix en Joia
Fins i tot el patiment més amarg.

Traduïda per Josep-Miquel Serra


3/5/18

BWV 11

L'església celebra l'ascensió de Jesús al cel quaranta dies després de la seva resurrecció. En l'església luterana de temps de Bach això era el dijous després del Dominica Rogate (el cinquè després de Pasqua), una festivitat per a la qual es conserven quatre grans cantates. Per ordre cronològic són les BWV 37, 128, 43 i la que avui analitzarem, la cantata BWV 11 LOBET GOTT IN SEINEN REICHEN, coneguda també com a Oratori de l'Ascensió i que fou estrenada a Leipzig el 19 de maig de 1735.
Juntament amb l’Oratori de Nadal BWV 248 i l’Oratori de Pasqua BWV 249, és aquesta una de les tres obres estrenades l'any 1735 que Bach anomenà oratoris. Estrictament parlant, cap d’elles és un oratori: Formalment són idèntiques a les cantates i totes tres van ser construïdes a partir d'obres profanes anteriors. Probablement recorre Bach a aquesta denominació per la participació en elles d'un personatge narrador, l'Evangelista, encarnat pel tenor. La consideració de l'Oratori de l'Ascensió com a cantata i la seva catalogació entre elles no ha estat exempta de polèmica: Molts especialistes preferirien veure'l molt més amunt del BWV, al costat dels altres oratoris. El propi Schmieder, a la segona edició del seu catàleg, el situà en un estrany BWV 11/249b.
El llibret és anònim, però gairebé amb tota seguretat és obra de Christian Friedrich Henrici, recaptador de taxes postals o quelcom semblant i poeta aficionat, més conegut pel pseudònim de Picander. Col·laborador habitual de Bach en la seva etapa a Leipzig, va ser el llibretista de diverses de les seves obres vocals, com la Passió Segons Sant Mateu. Tots els indicis apunten a que de la seva ploma sortiren també els oratoris de 1735, sobretot si tenim en compte que tots tres incorporen música profana escrita amb anterioritat, a la qual s'adaptà un nou text de caire religiós, procediment conegut com a paròdia i del qual Picander era un autèntic mestre: Les seves paròdies resulten tan ben aconseguides que gairebé seria impossible saber que ho són si no posseíssim les versions profanes originals. Això es deu al fet que, òbviament, treballava sota les indicacions del propi Bach, la qual cosa facilitava l’encaix del nou text a la música ja escrita. De fet, de l'Oratori de l'Ascensió només els recitatius foren escrits ex profeso, la resta, com veurem, són peces reciclades.
Les fonts principals del llibret són els Fets dels Apòstols, l'Evangeli de Lluc i dues corals luteranes que especificarem més endavant. Entre elles, el llibretista intercala passatges de lliure inspiració.
L'estructura intenta ser simètrica, amb dos cors extrems i una coral central, la qual indica que l'obra es cantava en dues parts, una abans i una altra després del sermó. La numeració de les primeres edicions fou refeta l'any 1883 arran de la publicació de la Nova Edició Bach, d'aquí que en alguns enregistraments antics encara hi consti la numeració anterior.
Arrenca l'oratori amb un del millors cors de Bach, enlluernador i magnífic, provinent de la cantata profana avui perduda Froher tag, verlangte Stunde (Benaurat dia, desitjada hora) BWV Anh. I, 18, la qual havia estat executada el 5 de juny de 1732 en motiu de la inauguració d'unes noves dependències de l'Escola de St. Tomàs.
Sí, estimats amics: Aquesta celestial música que ens fa veure Jesús ascendint als cels envoltat de glòria i majestat era en origen una lloança als manobres i la seva traça aixecant parets. És una llàstima no conservar la cantata original que, només veient el títol, hauria estat un fantàstic càntic de joia per a tots aquells que s'han embarcat a fer obres a casa.
La fanfàrria de les grans ocasions apareix en plenitud: Trompetes, timbales, flautes, oboès, cordes i baix continu entonen una festiva introducció de 32 compassos, rere els quals el cor en ple entona l'Himne Gloriós de què parla el text i dóna títol a l'obra: Lloeu el Senyor en son Reialme.
Els moviments segon i tercer són dos recitatius. El primer a càrrec del tenor, és a dir, l'Evangelista (en aquest cas Lluc), amb certes ornamentacions del baix continu que busquen simbolitzar la benedicció de Jesús que s'esmenta. Seguirà el recitatiu del baix, ara acompanyat de les flautes, que li confereixen cert to d'amargor.
Arribarà ara la primera ària, Ach, bleibe doch, mein liebstes Leben (Ah, queda´t, vida meva!), famosa per aparèixer també transformada en l'Agnus Dei de la Missa en Si Menor. Friedrich Smend descobrí que la versió original d'aquesta música es trobava en una cantata nupcial de 1725 avui perduda, Auf süß entzückende gewalt BWV Anh. 196. Segons sembla, la versió aquí presentada seria més fidel a l'original que la de la missa, força més transformada. En tot cas, es tracta d'una ària d'extraordinària expressivitat i desconsol, concebuda per a contralt acompanyada dels violins a l'uníson, sobre un feixuc i marcat ritme del baix continu.
De nou apareixerà l'Evangelista al recitatiu de tenor Und ward aufgehoben zusehends und fuhr auf gen Himmel (I davant els seus ulls, va ser elevat cap al Cel), al qual seguirà la coral Nun lieget alles unter dir (Tot, excepte tu mateix), obra de Johann Rist cantada amb una melodia de Johann Schopp que tancaria la primera part de l'oratori.
El que seria la segona part arrenca amb tres recitatius que es solen incloure en un sol moviment subdividit:
La primera subdivisió (7a) conté el recitat del tenor sol, encarnant l'Evangelista, i en duet amb el baix, encarnant dos àngels amb una  gran riquesa plàstica i tècnica.
La segona subdivisió (7b) inclou el recitat de contralt acompanyat de flautes Ach ja! so komme bald zurück (Ah! Torna aviat, doncs!) que rememora el clima de desconsol del recitatiu del baix del tercer moviment.
I la tercera subdivisió (7c) és de nou una intervenció seca de l'Evangelista: Sie aber beteten ihn an, wandten um gen Jerusalem von dem Berge (Ells l'adoraren i tornaren a Jerusalem).
La segona ària de la cantata arribarà al vuitè moviment. Es tracta de l'ària de soprano Jesu, deine Gnadenblicke (Jesús, la teva mirada sagrada), també una paròdia provinent de la cantata nupcial abans esmentada. El dispositiu és insòlit: Les dues flautes, l'oboè I i les cordes a l'uníson com a fals baix continu dibuixen una espècie de matalàs musical sobre el qual sembla fluctuar, ingràvida, la veu del cantant. Tota una magistral suggestió de l'ascensió de Jesús.
La cantata conclourà amb una de les més sublims creacions vocals de tots els temps: Wenn soll es doch geschehen (Quan s'esdevindrà, doncs? Quan arribarà el desitjat moment en què el podré contemplar en la seva excelsa beatitud?).
Partirà Bach d'un imparable concertant de ritme ternari i brillantor absoluta, al qual superposarà una coral de Gottfried Wilhelm Sacer de 1697 cantada amb una melodia de Joachim Magdeburg de 1571. El resultat són dues estructures gairebé independents l'una de l'altra que, en ser superposades, engendren una manifestació musical immensament gloriosa, que tancarà de manera adient una de les més grans creacions de la història de la música.
J.M.S.



Cantata BWV 11
LOBET GOTT IN SEINEN REICHEN
(Oratori de l´Ascensió)
Festo Ascensionis Christi
Estrenada: 19 de maig de 1735
Text: Anònim. Fonts bíbliques i de teòlegs alemanys.

1. COR
Lloeu el Senyor en son Reialme,
Exalteu-lo en la seva gloria,
Glorifiqueu-lo en la seva magnificència!
Entoneu com cal la seva lloança
Quan amb totes les veus unides
Li canteu un Himne Gloriós!
***
2. RECITATIU (Tenor = Evangelista)
El Senyor Jesús, alçant les mans,
Va beneir els seus deixebles,
I mentre els beneïa,
Es va allunyar d'ells.
***
3. RECITATIU (Baix)
Ah, Jesús! Tan imminent és la teva marxa?
L´hora en què ens separarem de tu,
És ja propera?
Ah! Mira com ardents llàgrimes
Llisquen per les nostres galtes pàl·lides,
Com sospirem per tu,
Com s'esvaeix quasi tot consol!
No te'n vagis encara!
***
4. ÀRIA (Alt)
Ah, queda´t, vida meva!
Ah, no fugis de mi tan aviat!
La teva marxa i comiat prematur
Em causen el major del sofriments!
Ah, roman encara aquí
O em veuré sumit en el dolor!
***
5. RECITATIU (Tenor = Evangelista)
I davant els seus ulls, va ser elevat cap al Cel.
Un núvol el féu desaparèixer de la vista de tots
I ara s'asseu a la Dreta de Déu.
***
6. CORAL
Tot, excepte tu mateix,
Jeu ara als teus peus,
Els àngels, per sempre,
Correran a servir-te.
També els prínceps hi són presents
Tots disposats a sotmetre's a tu.
Aire, Aigua, Foc i Terra
Es postraran al teu servei!
***
7a. RECITATIU (Tenor, Baix)
T.= Ev: I mentre el veien pujar cap al Cel
Aparegueren dos homes vestits de blanc
I els van dir:
T. & B: Vosaltres, Homes de Galilea!
Per què mireu al cel? Aquest Jesús,
Que el Cel s'ha endut d'entre vosaltres,
Tornarà d'allà tal com l'heu vist marxar!
7b. RECITATIU (Alt)
Ah! Torna aviat, doncs!
Acaba amb la meva tristor
Car si no, tots els instants
Esdevenen eterns, com si fossin anys!
7c. RECITATIU (Tenor = Evangelista)
Ells l'adoraren i tornaren a Jerusalem
Deixant el Mont de les Oliveres
Que dista de Jerusalem
El que es pot recórrer en un Sabbath.
I, a Jerusalem, arribaren plens de joia.
***
8. ÀRIA (Soprano)
Jesús, la teva mirada sagrada
Puc veure constantment.
El teu amor perdura
Per tal que jo, a la Terra
Pugui sentir per avançat
La futura glòria que em daràs
Quan comparegui davant teu.
***
9. CORAL
Quan s'esdevindrà, doncs?
Quan arribarà el desitjat moment
En què el podré contemplar
En la seva excelsa beatitud?
Quan arribaràs, Oh dia
En què saludarem el salvador,
En què abraçarem el Salvador?
Vine, fes-te ja present!

Traduïda per Josep-Miquel Serra