8/4/18

BWV 67

La litúrgia luterana de temps de Bach anomenava Dominica Quasimodogeniti al Segon Diumenge de Pasqua a causa de l'introitus de la missa llatina: Quasimodo geniti infantes (1 Pere 2:2-3), és a dir, "com infants acabats de néixer", car aquest era el dia en que, en els primers temps del cristianisme, els conversos de qualsevol edat del darrer any eren presentats a la comunitat i a Déu per a iniciar la seva singladura en la nova fe. Els nous cristians vestien túniques blanques, d'aquí que aquest diumenge també s'anomenés Dominica in Albis. Dues són les cantates conservades per aquesta festivitat: La BWV 67 HALT IM GEDÄCHTNIS JESUM CHRIST, de 1724, i la BWV 42, de 1725. De la primera de les dues en farem avui cinc cèntims. Es tracta d'una obra que destaca per la densitat i riquesa musical que arriba a contenir, malgrat la seva brevetat.
Estrenada a Leipzig el 16 d'abril de 1724, F. Smend creu que l'anònim autor del llibret podria ser el mateix Johann Sebastian Bach. En tot cas, les fonts són ben diverses: El cor inicial posa en música un versicle de la Segona Carta a Timoteu, el número 4 una coral de Nikolaus Herman de 1560, el número 6 una cita de l'Evangeli de  St. Joan i la coral final prové d'un himne de Jakob Ebert de 1610. L'estructura resultant és absolutament simètrica, pivotant sobre la coral central:

 Cor - ària - recitatiu - CORAL - recitatiu - ària - coral

Arrenca la cantata amb un magistral cor capitanejat per la trompeta i el seu tema inicial, que val la pena estudiar detingudament, car el podem dividir en dues parts: Una llarga nota inicial, que vol expressar la idea de recordar o mantenir en la memòria la resurrecció de Crist de què ens parla el text, i una cadència de 8 notes que, atenció, he identificat en almenys dues obres més: El cor Der Herr hat Guts an uns getan de la cantata BWV 119 i el número 67 de la Passió Segons St. Mateu, quan el poble es burla del crucificat Jesús amb les paraules Ist er der König Israels (Si és el Rei dels Jueus, que baixi ara de la creu, i llavors creurem en Ell). Aquest tema inicial de la trompeta serà ràpidament recollit pel cor, seguit d'un contratema sinuós que simbolitza la resurrecció. Ambdós temes estan concebuts per a superposar-se, originant una sensacional fuga doble.
El segon moviment és l'ària de tenor Mein Jesus ist erstanden (El meu Jesús ha ressuscitat), una de les àries més elegants de Bach basada en un formós tema ascendent (de nou la resurrecció) que ocuparà tot l'espectre musical, sense fer-se mai monòton gràcies a la genialitat de Bach. Destaca també la utilització d'un recurs anomenat hoquetus (sanglot) o cant entretallat amb què s'entonen els termes Allein / was schreckt / mich noch (Així, doncs, encara què em fa por?).
Dos breus  recitatius de contralt emmarquen la també breu coral que constitueix el nucli de la cantata: Erschienen ist der herrlich Tag (Ja ha arribat el dia gloriós), primera estrofa de l'himne de Nikolaus Herman abans esmentat, cantat amb els instruments doblant les veus segons la tessitura i un cert aire de joia.
El baix, encarnació de la Vox Christi,  protagonitzarà ara un dels moviments més singulars de tota la producció bachiana, l'ària i cor  Friede sei mit euch! (La pau sigui amb vosaltres!). El text recrea l'escena de l'Evangeli d'on s'extreuen les paraules amb les que Jesús ressuscitat saludà als seus deixebles, reclosos pel temor a l'ira dels jueus després de la crucifixió. Un agitat tema de les cordes (que vol representar la violència contra els apòstols) introdueix el moviment. La veu de Crist però, calmarà l'ambient i serà resposta tres vegades per les intervencions del cor sobre l'agitat tema del principi. Finalment, serà la veu de Crist, acompanyada de cordes, flautes i oboès, la que portarà la pau definitiva. Aquest moviment va ser reescrit per Bach uns anys més tard, transformant-se en el Glòria de la Missa en la Major BWV 234.
La cantata conclourà amb la coral de Jakob Ebert mencionada anteriorment, cantada amb la melodia d'un altre himne, Du Friedefürst, Herr Jesu Christ, que apareix en altres cantates, com la BWV 116, a la qual dóna títol i que havia estat escrita un any abans.
J.M.S.


Cantata BWV 67
HALT IM GEDÄCHTNIS JESUM CHRIST
Dominica Quasimodogeniti
Estrenada: 16 d'abril de 1724
Text: Anònim, extret de la Carta II de Pau a Timoteu,
l'Ev. de St. Joan
i dos himnes de teòlegs alemanys.

1. COR
Fes memòria de Jesucrist,
ressuscitat d’entre els morts.
***
2. ÀRIA (Tenor)
El meu Jesús ha ressuscitat!
Així, doncs, encara què em fa por?
La meva fe em fa veure la victòria del Salvador,
Altrament, el meu cor es debat en lluites i guerres,
Salvador meu, dóna’t a conèixer!
 *** 
3. RECITATIU (Alt)
Jesús meu, tu que has revelat la ruïna de la mort
I la fetor de l’infern,
Ai las! Encara m’han de flagelar l’esglai i els Perills?
Posa, doncs, sobre els nostres llavis
Un himne de lloança, que t’adrecem:
***
4. CORAL
Ja ha arribat el dia gloriós
En que la nostra joia no pot ser més gran:
Avui ha triomfat Crist, nostre Senyor,
i ha vençut tots els seus enemics.
Al·leluia!
***
5. RECITATIU (Alt)
És com si ,
La resta dels meus enemics,
Els quals em semblen prou forts i prou temibles,
No volguessin deixar-me en pau.
Però, com que tu has sortit victoriós per mi,
Ara lluitarem tu i jo plegats, tu i el teu fill:
Si, si, ara per la fe, ja podem entendre,
Que tu, Príncep de la Pau,
Enllestiràs per nosaltres la teva obra i paraula.
***
 6. ÀRIA (Baix + Soprano, Alt, Tenor)
Baix
La pau sigui amb vosaltres!
Soprano, Alt, Tenor
Quina sort! Jesús ens ajuda a lluitar
I  atura la frenesia de l’enemic,
Infern, Diable, doneu-vos!
Baix
La pau sigui amb vosaltres!
Soprano, Alt, Tenor
Jesús ens mena cap a la Pau
I endolceix l’abatiment
del cos i l’ànima, ensems.
Baix
La pau sigui amb vosaltres!
Soprano, Alt, Tenor
O Senyor, ajuda’ns, fes que ens en sortim,
Que un cop traspassada la mort,
Entrem en el teu gloriós reialme!
Baix
La pau sigui amb vosaltres!
***
7. CORAL
Príncep de la Pau, Senyor Jesucrist,
Home veritable i veritable Déu,
sigues nostre poderós Salvador
en la vida i en la mort:
Per això nosaltres sols
I en nom teu
al teu Pare invoquem.

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera