BWV 108

Tan sols dues cantates es conserven per al quart diumenge després de Pasqua que, a causa de l'introitus de la missa llatina, rebia el nom de Dominica Cantate a la litúrgia luterana. Són les BWV 166, de 1724 i la BWV 108, de l'any següent, i que serà la que tot seguit abordarem.

Estrenada a Leipzig el 29 d'abril de 1725, la cantata BWV 108 ES IST EUCH GUT, DASS ICH HINGEHE forma part d'un grup de 9 cantates amb llibret de la poetessa Christiane Marianne von Ziegler que Bach posà en música la primavera de 1725. Tot i la relació personal que ambdós devien tenir en els ambients intel·lectuals de Leipzig, mai més es repetí la col·laboració, i això que Ziegler publicà l'any 1729 un cicle anual sencer de llibrets que mai es convertiren en cantates.

Com és habitual als llibrets de Ziegler, la cantata comença amb un dictum o cita textual de l'Evangeli del dia, en aquest cas de Joan 16,7, que Bach converteix en l'ària inicial, encomanada al baix, personificació de la Vox Christi: Es ist euch gut, dass ich hingehe (És bo per vosaltres que jo me’n vagi). Acompanyen el cantant les cordes i l'oboè d'amore en rol solista, que desenvoluparà una elaboradíssima partitura i es convertirà en l'autèntic protagonista del moviment, que recorda moltíssim al cor inicial de la cantata BWV 124, estrenada 3 mesos abans. Destaquen les vocalitzacions (la darrera de fins a 86 notes!) sobre el terme hingehe (me’n vagi).

El segon moviment serà una nova ària, ara a càrrec del tenor: Mich kann kein Zweifel stören (Cap recel em trasbalsa, Senyor), on un sol violí en ornamentada melodia acompanyarà el cantant sobre la línia del baix continu. Estructurada en dues seccions, remarca amb els girs apropiats una sèrie de conceptes tals com kein Zweifel (cap recel) o stören (trasbals).

Seguirà el tenor amb un senzill recitatiu que prepararà l'entrada del cor Wenn aber jener, der Geist der Wahrheit (Però, quan arribi l'Esperit veritable), un nou dictum textual de l'Evangeli que constitueix l'eix central de la cantata, tant en la vessant musical com teològica. La seva estructura és tan elaborada que F. Smend fa notar com aquests versicles dels Evangelis eren tractats per Bach amb una especial reverència. Es tracta d'una peça d'extraordinària complexitat polifònica en la qual conviuen les dues formes vocals per excel·lència de l'obra de Bach: El motet i la fuga. Amb les tres seccions del text construirà Bach les seves corresponents fugues.

El penúltim moviment de la cantata el conformarà l'ària de contralt Was mein Herz von dir begehrt (Ah! fes que em sigui concedit), elegant peça a càrrec de les cordes, capitanejades pel violí primer. Hi trobarem alguns d'aquelles efectes d'eco que tant agradaven a l'oïda barroca. Destaca la llarga nota amb què es canta la darrera aparició del terme Ewigkeit (eternitat).

C. Marianne von Ziegler conclou el seu llibret amb la coral Dein Geist, den Gott vom Himmel gibt (Tu, l’Esperit, que Déu des del cel ens ha donat), desena estrofa d'un himne de Paul Gerhrardt de 1653 que serà aquí ricament harmonitzat per Bach i revestit amb una certa dosi de contrapunt.

J.M.S.

Cantata BWV 108
ES IST EUCH GUT, DASS ICH HINGEHE
Dominica Cantate
Estrenada: 29 d'abril de 1725
Text: Mariane von Ziegler

1. ÀRIA (Baix)
És bo per vosaltres que jo me’n vagi;
perquè si no me n’anés,
Aquell que us ha de consolar, tampoc no vindria.
Mes, si jo marxo, us l’enviaré.
***
2. ÀRIA (Tenor)
Cap recel em trasbalsa, Senyor,
Quan sento la teva Paraula.
Penso que si te’n vas,
També em pot confortar
Saber-me entre els elegits
Que recalaran al port que tan desitjo.
***
3. RECITATIU (Tenor)
Així, l'Esperit teu em dreçarà
Per tal d'enfilar el camí dret;
Si Tu te'n vas, segur que Ell vindrà,
I em pregunto capficat:
Ah! qui sap si ja el tinc aquí?
***
4. COR
Però, quan arribi l'Esperit veritable
Ens guiarà vers la plena Veritat.
Si bé ell no parlarà per ell mateix,
Més aviat de tot el que hem entès
D’allò què tu ens has dit;
i ens revelarà l'esdevenidor
***
5. ÀRIA (Alt)
Ah! fes que em sigui concedit
tot allò que el meu cor de tu deleja.
Dóna'm a vessar la teva benedicció,
Porta'm de la mà pels teus viaranys,
Perquè, en l’Eternitat,
arribi a veure la teva glòria.
***
6. CORAL
Tu, l’Esperit, que Déu des del cel ens ha donat,
Mena tots aquells que l’estimem,
Per senders ben assenyalats.
Ell dreça i comanda els nostres peus,
Per tal que no marrin el camí
Vers on haurem de trobar la Salvació.

Traducció: Antoni Sàbat i Aguilera