6/1/18

BWV 65

Arriba la Festa de l'Epifanía, per a la qual només es conserven les cantates BWV 65 i 123, a més de la sisena i última de l'Oratori de Nadal BWV 248. I serà la primera de les tres la que avui ens han portat Ses Majestats els Reis d'Orient.
La cantata SIE WERDEN AUS SABA ALLE KOMMEN BWV 65 fou estrenada a Leipzig el 6 de gener de 1724, primer Nadal de Bach en aquella ciutat. Va ser aquella una època de feina extraordinària per al pobre home ja que, en espai de dues setmanes, va haver d'interpretar 6 cantates (BWV 63, 40, 64, 153, 190 i 65) a més de la primera versió del Magnificat BWV 243 i, molt probablement, també el Sanctus en Re Major BWV 238. La cosa encara resulta més impressionant si tenim en compte que, de totes aquestes obres, només una (la BWV 63) era una reutilització de música escrita anteriorment, i tota la resta van haver de ser creades ex novo.
El llibret d'autor desconegut s'inspira en el llibre d'Isaïes i el capítol 2 de l'Evangeli de Mateu, que eren les lectures del dia. De fet, és un versicle del llibre d'Isaïes (60,6) el que es canta al cor inicial de la cantata, que li dóna nom: Tots ells vindran de Saba, portant or i encens i proclamant la grandesa del Senyor. Arrenca la música amb les trompes, que doten de gran solemnitat l'escena que vol retratar Bach: La sumptuosa caravana oriental dels Reis a la qual s'hi van afegint més i més peregrins a l'encontre del Messies, cosa que aconsegueix amb la progressiva incorporació de les veus del cor en els primers 18 compassos, rere els quals arrenca una enorme fuga a la qual s'incorpora l'acolorida orquestra, amb cordes, flautes dolces i oboès da caccia. L'uníson final simbolitzarà l'arribada de tots ells a Betlem.
Inusualment, el segon moviment serà una coral que vindrà a repetir el que cantava el cor inicial: Die Kön'ge aus Saba kamen dar (Els reis de Saba, ja són vinguts), una traducció del Puer natus in Bethlehem realitzada el 1545 per Valentin Babst cantada amb una melodia de Lukas Lossius de 1561.
El tercer moviment serà l'extens recitatiu del baix Was dort Jesaias vorhergesehn (Tot el que havia predit el profeta Isaïes), una nova reafirmació de les paraules del profeta, exhortant però el creient a oferir a Jesús el cor en contres de l'or, l'encens i la mirra. Aquest serà també el missatge de l'ària següent, Gold aus Ophir ist zu schlecht (L'or d'Ofir no val res), on els dos oboès da caccia acompanyaran el baix repetint incansablement el tema inicial, que apareix sencer fins a 34 vegades als instruments i 9 més a la part vocal. La paraula Gaben (ofrenes) és cantada amb llargues vocalitzacions per tal d'il·lustrar-ne l'exagerada quantitat.
El tenor, al seu recitatiu Verschmähe nicht (O, llum de l'ànima meva), lloa la virtut d'allò espiritual, car en la seva humilitat conté tot allò que és realment valuós per a Jesús. Aquest missatge serà refermat a la següent ària, a càrrec també del tenor: Nimm mich dir zu eigen hin (Rep el meu cor, que t'ofreno), on intervé tota l'orquestra encapçalada per les flautes. Les llargues vocalitzacions sobre la paraula Alles són un recurs que Bach utilitza en altres ocasions per a expressar la totalitat, com a la cantata BWV 72.
La partitura autògrafa presenta la coral final sense text, però tot indica que es tracta de l'estrofa 10 de Ich habe in Gottes Herz und Sinn de Paul Gerhardt (1647) que es cantava amb la melodia profana Il me suffit de tous mes maux, de Claude de Sermisy i que  Bach utilitza en altres cantates, com les BWV 72, 92, 103, 111 i 114. Que tingueu una bona Diada de Reis!
 J.M.S.

 
Cantata BWV 65
SIE WERDEN AUS SABA ALLE KOMMEN
Festo Epiphanias
Estrenada: 6 de gener de 1724
Text: Anònim, amb fragments extrets d'Isaïes 

i dos himnes de Valentin Babst i Paul Gerhardt

1. COR
Tots ells vindran de Saba,
Ells portaran or i encens,
i proclamaran la glòria de Déu.
***
2. CORAL
Els reis de Saba, ja són vinguts,
I han portat  or, encens i mirra.
Al·leluia, Al·leluia!
***
3. RECITATIU (Baix)
Tot el que havia predit el profeta Isaïes
S’acomplí a Betlem:
Vingueren uns Mags
Fins el pessebre de Jesús
I l’adoraren com el seu Rei.
Or, encens i mirra foren
Els seus preuats obsequis
Amb què honoraren a l’infant Jesús
En l’establia de Betlem.
Jesús meu, ara que veig
Els meus mancaments
Haig de venir fins el teu pessebre
I agemolir-me submís:
Doncs, per mi, avui és jorn d’alegria
Perquè tu, oh príncep de la Vida,
T’has fet llum
I redemptor dels gentils.
Que li podré donar jo de bo, al Rei dels Cels?
Si en tens prou amb el meu cor,
Pren-lo bonament,
Puix a mans besades te’l don.
***
4. ÀRIA (Baix)
L’or d’Ofir* no val res,
Fora, fora amb les fàtues ofrenes
Que agafeu de la terra!
Jesús vol els nostres cors.
Presentem-los a Jesús, O cristians,
En aquest any nou!  
*Regió rica en or, citada moltes vegades a la Bíblia.
***
5. RECITATIU (Tenor)
O, llum de l’ànima meva,
No rebutgis no, el meu cor!
Car, si humil, te’n faig l’entrega
Enclou en el més pregon
Com el fruit de la verema,
Del teu Esperit, els dons:
L’or preciós de la fe intensa,
L’encens, hàlit d’oració,
I la Mirra, agre sofrença,
Que te’ls lliuro en oblació.
Accepta’ls, Jesús, per sempre,
Són ben teus, pren-los, Senyor.
Si tu et dons a mi, a la inversa,
Seré el més feliç del món,
Hauré el Cel, a la bestreta,
Serà aquest mon gran tresor!
***
6. ÀRIA (Tenor)
Rep el meu cor, que t’ofreno,
Dóna’m a la teva vora un lloc,
Tot el què dic, el què penso,
Tot el meu alè, fins i tot,
Salvador meu tot t’ho deixo,
Ho poso a  tes mans, Senyor!
***
7. CORAL
Ah, Déu meu, em deixo anar
Amb confiança a tes mans.
Pren-me, fes de mi el què en vulguis
Fins que arribi el darrer dia;
Perquè tu ja saps molt bé,
El que el meu esperit voldria:
De tot en tot, cada dia,
Sentir la teva Glòria prop meu.

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera