14/1/18

BWV 3

Segon Diumenge després d'Epifania, per al qual es conserven les cantates 155, 3 i 13 per ordre cronològic, de les quals serà la BWV 3 la que avui ens ocuparà. La seva posició a l'inici del BWV es deu únicament al fet que va  formar part d'un grup de cantates publicades per la la Societat Bach l'any 1850. Quan W. Schmieder confeccionà el seu catàleg decidí, sense cap raó especial, començar per aquest grup de cantates.
Estrenada el 14 de gener de 1725, pertany al cicle de les cantates corals que Bach composà durant el seu segon any a Leipzig. La coral en la que s'inspirà l'anònim llibretista és una obra de Martin Moller de 1587, versió germànica de l'antic himne Jesus dulcis memoria, atribuït a Sant Bernat i que també inspirarà la cantata BWV 58, amb la qual comparteix títol. De l'obra de Moller, les estrofes 1, 2 i 18 formen part literal de la cantata i la resta són reelaboracions lliures. L'Evangeli del dia presentava l'episodi de les Noces de Canà, amb el qual sembla tenir molt poca relació la coral en qüestió. Veient el missatge que ens transmet la cantata, el llibretista potser s'inspirà més en l'Epístola als Romans, que exhorta a la paciència en temps adversos.
S'inicia la cantata amb el cor que li dóna nom: Ach Gott, wie manches Herzeleid (Ah, Senyor, quanta angoixa suporto ara!), on la primera estrofa de la coral de Moller es canta amb la melodia d'una altra coral de 1602, O Jesu Christ, meins Lebens Licht. Es tracta d'un cor realment defallent, on els oboès d'amore  encapçalen la part orquestral, composta de trompa, trombó, cordes i baix continu. La melodia del coral no la cantarà aquí la veu més alta com de costum, sinó el baix reforçat pel continu i el trombó, mentre que la resta de veus arrenquen sempre les seves esllanguides intervencions amb el depriment motiu dels oboès.
En el segon moviment, el cor entonarà les frases del coral de Moller separades per intervencions recitades dels solistes, tenor, contralt, soprano i baix, a mode de comentari, tot això sobre un insistent motiu del baix continu. El continu serà també l'únic acompanyament del baix a l'ària Empfind ich Höllenangst und Pein (Encara que pateixi turments i angoixes infernals). El clima musical es divideix en dos ambients: Un de dolorós i afligit que ens parla de turments i angoixes i un segon més optimista que ens parla de Jesús, amb les habituals vocalitzacions sobre termes com Freudenhimmel (joia celestial).
Un recitatiu del tenor (El meu cos i esperit poden sucumbir) donarà pas al duet Wenn Sorgen auf mich dringen (Quan les preocupacions m'angoixin), on soprano i contralt esvaeixen les penes acompanyats de cordes i oboès a l'uníson. Alfred Dürr intueix en el baix continu una al·lusió a la creu, esmentada al text. De fet, els cantants semblen simbolitzar-la en creuar les seves veus quan entonen les paraules mein Kreutz (la meva creu) a la secció central de la peça, estructurada en l'habitual forma da capo.
El també habitual cant a capella de la coral conclourà l'obra, concretament l'estrofa 18 de l'himne de Martin Moller que ha inspirat tota la cantata: Erhalt mein Herz im Glauben rein (Conserva el meu cor dins la puresa de la Fe).
J.M.S.


Cantata BWV 3
ACH GOTT, WIE MANCHES HERZELEID (I)
Dominica 2 Post Epiphanias
Estrenada: 14 de gener de 1725
Text: Anònim, basat en un himne de Martin Moller (1587)


1. COR
Ah, Senyor, quanta angoixa suporto ara!
L'angost camí que em conduirà al Cel
És sembrat de patiments.
***
2. CORAL & RECITATIU (C,S,A,T,B)
C: Penosament la carn i la sang
T: Que només aprecien allò material
I refusen allò Diví i Celestial
C: S'arrapen al bé etern.
A: Ja que tu, Jesús, ets el meu tot
I, malgrat això, la meva carn és obstinada.
C: Cap a on haig d'anar?
S: La carn és feble, l´Ànima ja és a punt.
Ajuda'm tu, que llegeixes el meu cor.
C: En tu, Senyor, és el meu pensament.
B: Aquell qui confia en ton consell i ajuda
no ha construït sobre la sorra.
Tu, que has vingut a redimir el món
I has pres possessió de la nostra carn,
Salva’ns amb la teva mort
De la perdició final.
Així podrà l´Ànima creient
Tastar la bondat i la caritat del Salvador.
***
3. ÀRIA (Baix)
Encara que pateixi turments i angoixes infernals
Haig de mantenir sempre al fons del cor
Una veritable joia celestial.
Solament caldrà invocar el nom de Jesús
El qual pot esvair els més terribles dolors
Talment fossin una tènue boirina.
***
4. RECITATIU (Tenor)
El meu cos i esperit poden sucumbir
Ets tu, Jesús, tot meu
I jo sóc tot teu
A despit de tota la resta.
La teva paraula fidel
I el teu amor infinit
Que són eterns i immutables
Perpetuen per a mi la primera Aliança
Que omple de joia el meu pit
I silencia el temor a la mort i l'horror al sepulcre.
Si m'assalten per totes bandes la penúria i la carestia
Mon Jesús serà el meu tresor i la meva riquesa.
***
5. DUETTO (Soprano, Alt)
Quan les preocupacions m'angoixin voldré,
amb tota la meva joia,
Cantar al meu Jesús.
Ell m'ajuda a carregar la meva creu
Per això vull afirmar amb Fe:
Aquesta creu existeix sempre per al meu bé.
***
6. CORAL
Conserva el meu cor dins la puresa de la Fe
I així viuré i moriré només per tu.
Jesús, mon consol, escolta el meu desig.
Oh Salvador! Qui pogués restar sempre al teu costat! 

Traduïda per Josep-Miquel Serra