14/1/18

BWV 3

Segon Diumenge després d'Epifania, per al qual es conserven les cantates 155, 3 i 13 per ordre cronològic, de les quals serà la BWV 3 la que avui ens ocuparà. La seva posició a l'inici del BWV es deu únicament al fet que va  formar part d'un grup de cantates publicades per la la Societat Bach l'any 1850. Quan W. Schmieder confeccionà el seu catàleg decidí, sense cap raó especial, començar per aquest grup de cantates.
Estrenada el 14 de gener de 1725, pertany al cicle de les cantates corals que Bach composà durant el seu segon any a Leipzig. La coral en la que s'inspirà l'anònim llibretista és una obra de Martin Moller de 1587, versió germànica de l'antic himne Jesus dulcis memoria, atribuït a Sant Bernat i que també inspirarà la cantata BWV 58, amb la qual comparteix títol. De l'obra de Moller, les estrofes 1, 2 i 18 formen part literal de la cantata i la resta són reelaboracions lliures. L'Evangeli del dia presentava l'episodi de les Noces de Canà, amb el qual sembla tenir molt poca relació la coral en qüestió. Veient el missatge que ens transmet la cantata, el llibretista potser s'inspirà més en l'Epístola als Romans, que exhorta a la paciència en temps adversos.
S'inicia la cantata amb el cor que li dóna nom: Ach Gott, wie manches Herzeleid (Ah, Senyor, quanta angoixa suporto ara!), on la primera estrofa de la coral de Moller es canta amb la melodia d'una altra coral de 1602, O Jesu Christ, meins Lebens Licht. Es tracta d'un cor realment defallent, on els oboès d'amore  encapçalen la part orquestral, composta de trompa, trombó, cordes i baix continu. La melodia del coral no la cantarà aquí la veu més alta com de costum, sinó el baix reforçat pel continu i el trombó, mentre que la resta de veus arrenquen sempre les seves esllanguides intervencions amb el depriment motiu dels oboès.
En el segon moviment, el cor entonarà les frases del coral de Moller separades per intervencions recitades dels solistes, tenor, contralt, soprano i baix, a mode de comentari, tot això sobre un insistent motiu del baix continu. El continu serà també l'únic acompanyament del baix a l'ària Empfind ich Höllenangst und Pein (Encara que pateixi turments i angoixes infernals). El clima musical es divideix en dos ambients: Un de dolorós i afligit que ens parla de turments i angoixes i un segon més optimista que ens parla de Jesús, amb les habituals vocalitzacions sobre termes com Freudenhimmel (joia celestial).
Un recitatiu del tenor (El meu cos i esperit poden sucumbir) donarà pas al duet Wenn Sorgen auf mich dringen (Quan les preocupacions m'angoixin), on soprano i contralt esvaeixen les penes acompanyats de cordes i oboès a l'uníson. Alfred Dürr intueix en el baix continu una al·lusió a la creu, esmentada al text. De fet, els cantants semblen simbolitzar-la en creuar les seves veus quan entonen les paraules mein Kreutz (la meva creu) a la secció central de la peça, estructurada en l'habitual forma da capo.
El també habitual cant a capella de la coral conclourà l'obra, concretament l'estrofa 18 de l'himne de Martin Moller que ha inspirat tota la cantata: Erhalt mein Herz im Glauben rein (Conserva el meu cor dins la puresa de la Fe).
J.M.S.


Cantata BWV 3
ACH GOTT, WIE MANCHES HERZELEID (I)
Dominica 2 Post Epiphanias
Estrenada: 14 de gener de 1725
Text: Anònim, basat en un himne de Martin Moller (1587)


1. COR
Ah, Senyor, quanta angoixa suporto ara!
L'angost camí que em conduirà al Cel
És sembrat de patiments.
***
2. CORAL & RECITATIU (C,S,A,T,B)
C: Penosament la carn i la sang
T: Que només aprecien allò material
I refusen allò Diví i Celestial
C: S'arrapen al bé etern.
A: Ja que tu, Jesús, ets el meu tot
I, malgrat això, la meva carn és obstinada.
C: Cap a on haig d'anar?
S: La carn és feble, l´Ànima ja és a punt.
Ajuda'm tu, que llegeixes el meu cor.
C: En tu, Senyor, és el meu pensament.
B: Aquell qui confia en ton consell i ajuda
no ha construït sobre la sorra.
Tu, que has vingut a redimir el món
I has pres possessió de la nostra carn,
Salva’ns amb la teva mort
De la perdició final.
Així podrà l´Ànima creient
Tastar la bondat i la caritat del Salvador.
***
3. ÀRIA (Baix)
Encara que pateixi turments i angoixes infernals
Haig de mantenir sempre al fons del cor
Una veritable joia celestial.
Solament caldrà invocar el nom de Jesús
El qual pot esvair els més terribles dolors
Talment fossin una tènue boirina.
***
4. RECITATIU (Tenor)
El meu cos i esperit poden sucumbir
Ets tu, Jesús, tot meu
I jo sóc tot teu
A despit de tota la resta.
La teva paraula fidel
I el teu amor infinit
Que són eterns i immutables
Perpetuen per a mi la primera Aliança
Que omple de joia el meu pit
I silencia el temor a la mort i l'horror al sepulcre.
Si m'assalten per totes bandes la penúria i la carestia
Mon Jesús serà el meu tresor i la meva riquesa.
***
5. DUETTO (Soprano, Alt)
Quan les preocupacions m'angoixin voldré,
amb tota la meva joia,
Cantar al meu Jesús.
Ell m'ajuda a carregar la meva creu
Per això vull afirmar amb Fe:
Aquesta creu existeix sempre per al meu bé.
***
6. CORAL
Conserva el meu cor dins la puresa de la Fe
I així viuré i moriré només per tu.
Jesús, mon consol, escolta el meu desig.
Oh Salvador! Qui pogués restar sempre al teu costat! 

Traduïda per Josep-Miquel Serra



7/1/18

BWV 124

Som al primer diumenge d'un nou cicle de l'any litúrgic, el Cicle d'Epifania, que ens menarà fins al temps de Septuagèsima i que, depenent de la data en que s'escaigui la Pasqua de Resurrecció, pot contenir fins a 6 diumenges.
Per al Primer Diumenge després d'Epifania s'han conservat cronològicament les cantates BWV 154, 124 i 32. Tot seguit comentarem la segona de les tres, la cantata BWV 124 MEINEM JESUM LASS ICH NICHT, que fou estrenada a Leipzig el 7 de gener de 1725, l'endemà del Dia de Reis en el qual s'havia estrenat la cantata immediatament anterior al catàleg, la BWV 123.
Pertany al cicle de les cantates corals que Bach escriu entre juny de 1724 i març de 1725, obres totes elles inspirades en corals tradicionals de l'església luterana i creades per un anònim llibretista que podria ser Andreas Stubel. En el cas d'avui, la coral que inspira el llibret és una obra de Christian Keymann de 1658 molt popular a Leipzig, fins al punt que Bach la utilitzà originalment per a tancar la primera part de la Passió Segons Sant Mateu en la seva primera versió. El llibretista també va tenir en compte l'Evangeli del dia (Lluc 2, 41-52), on es narrava la desaparició de Jesús infant, al qual llurs pares trobaren al cap de tres dies discutint amb els sacerdots del Temple. Partint del desig del creient de no perdre tampoc a Jesús, el missatge derivarà cap a la reunió definitiva amb ell en el més enllà.
Comença la cantata amb el meravellós cor que li dóna nom i que canta la primera estrofa de la coral que la inspira: Meinen Jesum lass ich nicht (No deixaré el meu Jesús, que s'ha lliurat per mí). Les estrofes seran entonades sobre un ritme de minuetto a càrrec de les cordes, on l'oboè d'amore dibuixarà un deliciós i elaboradíssim concertant, amb els sopranos reforçats per la trompa. Va dir F. Smend d'aquest cor: Només el mestre al cim del seu saber aconseguí crear tal peça, on s'uneixen la vivesa de l'acompanyament instrumental amb la interioritat i dolçor del coral, en una única corrent de joiosa musicalitat.
A continuació el tenor serà el primer solista de la cantata, amb el recitatiu Solange sich ein Tropfen Blut (Mentre una gota de sang) i l'ària Und wenn der harte Todesschlag (Quan el tràngol de l’agonia), marcada per un punyent tema de les cordes que apareix en 56 dels 71 compassos de la partitura i que vol simbolitzar el rigor gèlid de la mort. Sobre ell, la dolçor de l'oboè aportarà l'esperança d'aquell qui no abandona Jesús.
Un recitatiu del baix on destaca la vocalització sobre Lauf (singladura), condueix al duet de soprano i contralt Entziehe dich eilends, mein Herze, der Welt (Cor meu, treu-te del cap, de seguida, aquest món), un dinàmic moviment orquestrat únicament amb el baix continu, del qual s'esperen les ornamentacions ad libitum de l'orgue. En la versió de Nikolaus Harnoncourt resulta sublim, segons el meu modest parer, i sempre m'ha transportat (vés a saber per què) a un ambient de plenitud hivernal.
Tancarà la cantata l'habitual coral a capella de les cantates del cicle coral de 1724-25, concretament la sisena estrofa de l'himne de Christian Keymann que ha inspirat tota la cantata, amb els instruments doblant les veus segons la tessitura.
 J.M.S.



Cantata BWV 124
MEINEM JESUM LASS ICH NICHT
Dominica I Post Epiphanias
Estrenada: 7 de gener de 1725
Text: Anònim, basat en un Himne de Christian Keymann (1658)

1. COR
No deixaré el meu Jesús,
Perquè ell s’ha lliurat per mí;
Per això cal que m’hi aferri
Sigui aquest mon compromís.
Ell és la llum de ma vida,
No deixaré el meu Jesús.
***
2. RECITATIU (Tenor)
Mentre una gota de sang
Corri pel meu cor i les meves venes,
Serà Jesús, serà Ell sol,
La meva vida, el meu ser.
Tot el que li puc donar,
A Jesús, que tot m’ho ha dat
és el meu cos, ma existència.
***
3. ÀRIA (Tenor)
Quan el tràngol de l’agonia
Em trasbalsi els membres i perdi els sentits;
Quan en aquest jorn detestable,
Fremi la meva carn de basarda i esglai,
Posaré en Ell confiança:
Mai deixaré el meu Jesús.
***
4. RECITATIU (Baix)
Però, quantes extremades dureses
Haurà de sentir, ací a baix, la meva ànima?
Un cor solitari, ofès i martiritzat,
Podrà mai avesar-se
A la dolorosa pèrdua de Jesús?
La meva ànima sols mira joiosa
Vers l’indret on brillen la Fe i l’Esperança
Allí, finirà la meva singladura
Allí, m’abraçaré amb Jesús per sempre.
***
5. ÀRIA (Duet – Soprano, Alto)
Cor meu, treu-te del cap, de seguida, aquest món,
Serà dalt el cel on trobaràs la vera felicitat.
Quan en l’avenir els teus ulls vegin el Salvador
Tot just aleshores, el teu cor anhelós
fruirà consol i gaubança prop Jesús.
***
6. CORAL
No deixaré que Jesús m’abandoni,
Caminaré sempre al seu costat;
Crist em mena, dia rere dia,
Vers un rierol ple de vida.
Benaurat qui com jo digui:
No deixaré el meu Jesús.

                                                 Traducció: Antoni Sàbat i Aguilera

6/1/18

BWV 65

Arriba la Festa de l'Epifanía, per a la qual només es conserven les cantates BWV 65 i 123, a més de la sisena i última de l'Oratori de Nadal BWV 248. I serà la primera de les tres la que avui ens han portat Ses Majestats els Reis d'Orient.
La cantata SIE WERDEN AUS SABA ALLE KOMMEN BWV 65 fou estrenada a Leipzig el 6 de gener de 1724, primer Nadal de Bach en aquella ciutat. Va ser aquella una època de feina extraordinària per al pobre home ja que, en espai de dues setmanes, va haver d'interpretar 6 cantates (BWV 63, 40, 64, 153, 190 i 65) a més de la primera versió del Magnificat BWV 243 i, molt probablement, també el Sanctus en Re Major BWV 238. La cosa encara resulta més impressionant si tenim en compte que, de totes aquestes obres, només una (la BWV 63) era una reutilització de música escrita anteriorment, i tota la resta van haver de ser creades ex novo.
El llibret d'autor desconegut s'inspira en el llibre d'Isaïes i el capítol 2 de l'Evangeli de Mateu, que eren les lectures del dia. De fet, és un versicle del llibre d'Isaïes (60,6) el que es canta al cor inicial de la cantata, que li dóna nom: Tots ells vindran de Saba, portant or i encens i proclamant la grandesa del Senyor. Arrenca la música amb les trompes, que doten de gran solemnitat l'escena que vol retratar Bach: La sumptuosa caravana oriental dels Reis a la qual s'hi van afegint més i més peregrins a l'encontre del Messies, cosa que aconsegueix amb la progressiva incorporació de les veus del cor en els primers 18 compassos, rere els quals arrenca una enorme fuga a la qual s'incorpora l'acolorida orquestra, amb cordes, flautes dolces i oboès da caccia. L'uníson final simbolitzarà l'arribada de tots ells a Betlem.
Inusualment, el segon moviment serà una coral que vindrà a repetir el que cantava el cor inicial: Die Kön'ge aus Saba kamen dar (Els reis de Saba, ja són vinguts), una traducció del Puer natus in Bethlehem realitzada el 1545 per Valentin Babst cantada amb una melodia de Lukas Lossius de 1561.
El tercer moviment serà l'extens recitatiu del baix Was dort Jesaias vorhergesehn (Tot el que havia predit el profeta Isaïes), una nova reafirmació de les paraules del profeta, exhortant però el creient a oferir a Jesús el cor en contres de l'or, l'encens i la mirra. Aquest serà també el missatge de l'ària següent, Gold aus Ophir ist zu schlecht (L'or d'Ofir no val res), on els dos oboès da caccia acompanyaran el baix repetint incansablement el tema inicial, que apareix sencer fins a 34 vegades als instruments i 9 més a la part vocal. La paraula Gaben (ofrenes) és cantada amb llargues vocalitzacions per tal d'il·lustrar-ne l'exagerada quantitat.
El tenor, al seu recitatiu Verschmähe nicht (O, llum de l'ànima meva), lloa la virtut d'allò espiritual, car en la seva humilitat conté tot allò que és realment valuós per a Jesús. Aquest missatge serà refermat a la següent ària, a càrrec també del tenor: Nimm mich dir zu eigen hin (Rep el meu cor, que t'ofreno), on intervé tota l'orquestra encapçalada per les flautes. Les llargues vocalitzacions sobre la paraula Alles són un recurs que Bach utilitza en altres ocasions per a expressar la totalitat, com a la cantata BWV 72.
La partitura autògrafa presenta la coral final sense text, però tot indica que es tracta de l'estrofa 10 de Ich habe in Gottes Herz und Sinn de Paul Gerhardt (1647) que es cantava amb la melodia profana Il me suffit de tous mes maux, de Claude de Sermisy i que  Bach utilitza en altres cantates, com les BWV 72, 92, 103, 111 i 114. Que tingueu una bona Diada de Reis!
 J.M.S.

 
Cantata BWV 65
SIE WERDEN AUS SABA ALLE KOMMEN
Festo Epiphanias
Estrenada: 6 de gener de 1724
Text: Anònim, amb fragments extrets d'Isaïes 

i dos himnes de Valentin Babst i Paul Gerhardt

1. COR
Tots ells vindran de Saba,
Ells portaran or i encens,
i proclamaran la glòria de Déu.
***
2. CORAL
Els reis de Saba, ja són vinguts,
I han portat  or, encens i mirra.
Al·leluia, Al·leluia!
***
3. RECITATIU (Baix)
Tot el que havia predit el profeta Isaïes
S’acomplí a Betlem:
Vingueren uns Mags
Fins el pessebre de Jesús
I l’adoraren com el seu Rei.
Or, encens i mirra foren
Els seus preuats obsequis
Amb què honoraren a l’infant Jesús
En l’establia de Betlem.
Jesús meu, ara que veig
Els meus mancaments
Haig de venir fins el teu pessebre
I agemolir-me submís:
Doncs, per mi, avui és jorn d’alegria
Perquè tu, oh príncep de la Vida,
T’has fet llum
I redemptor dels gentils.
Que li podré donar jo de bo, al Rei dels Cels?
Si en tens prou amb el meu cor,
Pren-lo bonament,
Puix a mans besades te’l don.
***
4. ÀRIA (Baix)
L’or d’Ofir* no val res,
Fora, fora amb les fàtues ofrenes
Que agafeu de la terra!
Jesús vol els nostres cors.
Presentem-los a Jesús, O cristians,
En aquest any nou!  
*Regió rica en or, citada moltes vegades a la Bíblia.
***
5. RECITATIU (Tenor)
O, llum de l’ànima meva,
No rebutgis no, el meu cor!
Car, si humil, te’n faig l’entrega
Enclou en el més pregon
Com el fruit de la verema,
Del teu Esperit, els dons:
L’or preciós de la fe intensa,
L’encens, hàlit d’oració,
I la Mirra, agre sofrença,
Que te’ls lliuro en oblació.
Accepta’ls, Jesús, per sempre,
Són ben teus, pren-los, Senyor.
Si tu et dons a mi, a la inversa,
Seré el més feliç del món,
Hauré el Cel, a la bestreta,
Serà aquest mon gran tresor!
***
6. ÀRIA (Tenor)
Rep el meu cor, que t’ofreno,
Dóna’m a la teva vora un lloc,
Tot el què dic, el què penso,
Tot el meu alè, fins i tot,
Salvador meu tot t’ho deixo,
Ho poso a  tes mans, Senyor!
***
7. CORAL
Ah, Déu meu, em deixo anar
Amb confiança a tes mans.
Pren-me, fes de mi el què en vulguis
Fins que arribi el darrer dia;
Perquè tu ja saps molt bé,
El que el meu esperit voldria:
De tot en tot, cada dia,
Sentir la teva Glòria prop meu.

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera


1/1/18

BWV 190

L'església luterana de temps de Bach celebrava el dia de Cap d'Any la Festa de la Circumcisió de Crist, per a la qual s'han conservat les cantates BWV 190, 41, 16, 171, la quarta de l'Oratori de Nadal i, si resultés ser autèntica, també la BWV 143. Amb la primera de totes elles celebrarem avui el primer dia de l'any.
La cantata BWV 190 és la titulada SINGET DEM HERRN EIN NEUES LIED! i es tracta de la cantata amb la qual Bach va celebrar l'any nou de 1724, el seu primer Cap d'Any a la cantoria de St. Tomàs de Leipzig. Desgraciadament, la partitura ens ha arribat incompleta: Dels dos primers moviments únicament tenim les particel·les de les veus i dels violins I i II, la qual cosa n'impossibilita la interpretació.
Aquest fet ha ocasionat que la cantata no sigui present en algunes integrals, com la de Harnoncourt i Leonhardt. Tot i així, se n'han fet reconstruccions: Una de 1948 de Walther Reinhardt que fou enregistrada per F. J. Maier, una altra d'Olivier Alain que enregistrà Helmuth Rilling i la més recent, de Ton Koopman, que és la meva preferida.
Per a alguns investigadors com F. Smend, la cantata de 1724 podria ser en realitat una paròdia d'una obra profana escrita a Köthen uns anys abans, almenys parcialment. És sabut que a la calvinista cort d'Anhalt-Köthen la música religiosa hi era prohibida, limitant la interpretació de cantates (sempre profanes) a dues úniques festivitats: El dia de Cap d'Any i l'aniversari del príncep Leopold, tres setmanes abans. Seria lògic pensar que Bach hauria reutilitzat aquesta música profana un cop instal·lat a Leipzig, adaptant un text religiós a la música ja existent. En aquest cas, l'anònim llibretista hauria confeccionat el llibret amb textos dels psalms 149 i 150, el Te Deum luterà i una coral d'any nou de Johannes Hermann de 1593.
El cor inicial (Canteu al Senyor un càntic nou) devia ser realment magnífic, si fem cas a les reconstruccions. Amb tota la fanfàrria festiva de les grans ocasions s'estructura en vàries parts: La primera, lineal i de ritme alegre, on es canten versicles extrets dels psalms, serà interrompuda per una solemne entonació de tot el cor a l'uníson del Te Deum luterà. Arrencarà llavors una imponent fuga sobre un nou versicle psalmòdic que desembocarà en una nova aparició del Te Deum i una darrera fuga, l'Al·leluia, que tancarà la peça a dalt de tot.
El segon moviment, també parcialment extraviat, sembla ser un elaborat compendi d'intervencions corals entonant de nou el Te Deum, alternades amb comentaris recitats dels tres solistes que intervenen a la cantata: Baix, tenor i contralt.
El tercer moviment, ja sí conservat íntegre, és una elegant ària per a contralt acompanyada de tres veus de cordes: Lobe, Zion, deinen Gott (Lloa el teu Déu, Sió). El seu aire dansaire, a més d'algun aspecte tècnic, dirigeixen Alfred Dürr pel camí de F. Smend en quant a l'origen profà de la cantata.
Seguirà el recitatiu per a baix Gott meint es gut mit jedermann (Déu procura el millor per a cadascú), que ens menarà cap al duet Jesus soll mein alles sein (Jesús és tot el que jo sóc), on baix i tenor lloen la figura del Messies acompanyats d'un instrument solista que no és esmentat al manuscrit, però que amb tota seguretat ha de ser un violí o un oboè d'amore. Les reconstruccions opten indistintament per un o altre.
Tota la corda acompanyarà el recitatiu del tenor Nun, Jesus gebe (Que Jesús em concedeixi també), amb el qual s'arriba a la coral final Laß uns das Jahr vollbringen (Deixa'ns acabar aquest any), que canta la segona estrofa de l'himne de J. Hermann Jesus, nun sei gepreisset. Es tracta de la mateixa coral que utilitzarà Bach l'any següent a la cantata BWV 41 i encara uns anys després a la BWV 171, amenitzada en totes les versions per una alegre fanfàrria de trompetes i timbales.
J.M.S.


Cantata BWV 190
SINGET DEM HERRN EIN NEUES LIED!
Festo Circumcisionis Christi (Cap d'Any)
Estrenada: 1 de gener de 1724. Parcialment extraviada.
Text: Anònim, extret dels Salms i del Te Deum alemany de Martí Luter. Coral final de Johannes Herman (1593)

1. COR
   Canteu al Senyor un càntic nou;
Lloeu-lo en l’assemblea dels sants!
Lloeu-lo amb danses i tímpans,
Lloeu-lo amb les cordes i les flautes!
Déu Senyor nostre, et lloem!
Tot el que respira, lloï el Senyor!
Déu Senyor nostre, et lloem!
Al·leluia!
***
2. CORAL i RECITATIU (Baix, Tenor, Alt)
Cor
Déu Senyor nostre, et lloem!
Baix
Perquè en aquest Any Nou
Ens donis nova sort i nous favors
I per la teva Gràcia ens tinguis presents.
Déu Senyor nostre, et donem mercès!
Tenor
Perquè amb la teva bondat
Des de temps immemorial
Has alleujat tot el país i nostra ciutat dilecta
De pesta, necessitat i guerra.
Déu Senyor nostre, et lloem!
Alt
Doncs, el teu amor paternal
Sense confí ni final,
Ens el renovelles cada matí
I per això, ara, tots plegats,
Amb gest devot i humil
A tu alcem les nostres mans
I et drecem per sempre més
Amb la boca i amb el cor.
Lloances i agraïments.
Déu Senyor nostre, et donem mercès!
***
3. ÀRIA (Alt)
Lloa el teu Déu, Sió,
Lloa, amb joia, el teu Déu,
Va! exalça el seu Honor
Que en el santuari seu
És el pastor que t’emmena
A verdal devesa.
***
4. RECITATIU (Baix)
Això és el que vol el món sencer,
La carn i la sang, satisfer;
Una cosa us demano, sols una, Senyor,
La que jo voldria per damunt de tot,
Que Jesús, mon fidel pastor, la meva alegria,
La meva salut, el meu conhort,
I de la meva ànima la millor joguina,
Aquest any, sota la seva protecció,
Com el xai del seu ramat que més s’estima
Dels seus braços no en sigui mai exclòs,
Ell m’ensenya com caminar per la vida
I amb el seu Esperit amorós,
Em mena i em porta pel planer viarany,
En nom de Jesús, doncs, començo l’any.
***
5. ÀRIA DUET (Tenor, Baix)
Jesús és tot el què jo sóc
Jesús cal que sigui ma albada,
Jesús és la llum del meu goig
Jesús se’m dóna i consagra.
Jesús amb la seva sang m’auxilia
Jesús dóna’m una santa agonia.
***
6. RECITATIU (Tenor)
Que Jesús em concedeixi també,
Que amb l’any nou visqui el seu Ungit fidel;
Ell beneeixi, ambdós, soca i capçada,
Perquè la seva sort arribi fins la nuvolada.
Que Jesús beneeixi l’escola i l’església,
Que Jesús beneeixi els mestres fidels,
Que beneeixi llurs oïdors atents;
Que beneeixi els Magistrats i el Consell;
Que vessi un doll de benaurança
Damunt cada llar de la nostra ciutat;
Que faci que vagin de bracet
Dins de les nostres fronteres
La germanor i la pau.
I així, podem viure en harmonia tot l’any.
***
7. CORAL
Deixa’ns acabar aquest any
Fent del teu nom lloança,
Tot cantant al mateix temps
En la comunitat Cristiana.
Vulgues regir nostra vida,
Els teus amats cristians guarda
Amb la força del teu braç
Com també, la nostra Pàtria.
Envia’ns benediccions
Dóna’ns la pau a ultrança;
Els teus mots de salvació,
Dóna’ls a esta terra, sens falta,
I aquí i per tots els indrets 
L’avolesa del diable desfés!

Traducció: Antoni Sàbat i Aguilera