24/12/17

BWV 132

A la Leipzig de l'època de Bach, els diumenges segon, tercer i quart d'Advent eren festivitats dedicades al recolliment i la meditació, per la qual cosa a les esglésies no s'interpretaven cantates. D'aquí que, excepte l'excepció que avui tractarem, no s'hagi conservat cap cantata destinada a aquests tres diumenges. Tot i així, sabem d'almenys tres cantates que en origen hi foren destinades: Les BWV 70a, 186a i 147a que van ser estrenades, per aquest ordre, els diumenges segon, tercer i quart de l'Advent de 1716 a la ciutat ducal de Weimar on sí s'interpretaven cantates durant aquestes festivitats. Un cop a Leipzig, Bach reutilitzà aquestes obres i les destinà, degudament reescrites, a d'altres celebracions. Hem conservat aquestes versions de Leipzig però, desgraciadament,  hem perdut les originals de 1716 i només tenim la constància de que un dia van existir.
L'excepció que esmentàvem al principi és la cantata BWV 132 BEREITET DIE WEGE, BEREITET DIE BAHN!, escrita un any abans que les altres cantates citades: El manuscrit del propi Bach constata que l'obra fou interpretada a Weimar l'any 1715, en el qual el Quart Diumenge d'Advent s'esdevingué el 22 de desembre. Per què aquesta obra no va ser reutilitzada a Leipzig com les seves companyes d'Advent és avui en dia un misteri. Potser Bach se'n va oblidar o potser la va interpretar en alguna ocasió indeterminada sense cap retoc. No ho sabem, i hauria estat una llàstima haver-la perdut, car es tracta d'una obra d'exquisida bellesa, com comprovarem tot seguit.
El llibret, com gairebé totes les cantates del Cicle de Weimar, és de Salomo Franck, que s'inspira en l'Evangeli del dia (Jn. 1, 19-28) en el qual es relata la resposta que donà el Baptista als sacerdots i levites que li preguntaren "qui ets, tu?", a la qual cosa Joan replicà citant Isaïes: Sóc la veu d'un que crida en el desert: Adreceu el camí del Senyor.
Amb aquest concepte arrenca l'ària que obre la cantata i li dóna nom: Bereitet die Wege, bereitet die Bahn! (Prepareu el camí, prepareu la calçada!), escrita per a soprano, cordes i oboè, que tindrà un paper destacat. També seran destacades les dues llargues vocalitzacions (de 70 i 84 semicorxeres respectivament) sobre la paraula Bahn (camí) amb la clara intenció de suggerir el seu traçat sinuós.
El recitatiu següent, Willst du dich Gottes Kind und Christi Bruder nennen, a càrrec del tenor, presenta la típica forma en airoso de les cantates de Weimar, recreant-se musicalment en els conceptes més destacats del text.
Arribarà ara una ària realment extraordinària per la seva simplicitat: Wer bist du? Frage dein Gewissen (Qui ets tu? Pregunta la consciència), on solament el continu acompanyarà la veu del baix, en una disposició que s'assembla molt a l'ària Gewaltige stößt Gott vom Stuhl de la cantata BWV 10, de 1724. Sobre un obsessiu tema de 5 notes, la pregunta que els jueus dirigiren al Baptista (Qui ets tu?) serà ara adreçada al creient per tal que examini sincerament la seva condició.
El contralt serà l'encarregat de cantar els dos següents moviments, començant per un dramàtic recitatiu acompanyat de tota la corda (Desitjo, Déu meu, reconèixer-te lliurement) al qual seguirà l'ària Christi Glieder, ach bedenket (Fidels de Crist, Ah! Penseu), moviment d'extremada elegància gràcies a l'elaborada i extensa melodia del violí.
A la partitura no s'ha conservat la coral final, tot i que al text de Salomo Franck hi consta la cinquena estrofa de Herr Christ, der eining Gottes Sohn, una obra d'Elisabeth Kreuziger de 1524 que tot apunta havia de ser cantada in simplice stylo, és a dir a capella, amb les veus senzillament doblades pels instruments segons la seva tessitura. 
I amb aquesta cantata tanquem el cicle d'Advent i ens preparem ja pel de la Nativitat, una autèntica marató de festivitats amb les seves cantates corresponents. Bon Nadal!
J.M.S.



Cantata BWV 132
BEREITET DIE WEGE, BEREITET DIE BAHN!
Dominica IV Adventus
Estrenada: 22 de desembre de 1715
Text: Salomo Franck

1. ÀRIA (Soprano)
Prepareu el camí, prepareu la calçada!
Prepareu el camí
I feu que la ruta
De la Fe i de la Vida
Sigui planera per a l'Altíssim:
El Messíes ja ve!
***
2. RECITATIU (Tenor)
Si vols ser anomenat Fill de Déu i Germà de Crist
Hauràs de reconèixer lliurement el Salvador de cor i de paraula.
Sí, Home: la teva vida sencera
Ha de testimoniar la teva Fe!
La paraula i la doctrina de Crist
Han de ser també signades amb la teva sang
Que content donaràs per elles!
Car aquesta és la Corona i Glòria cristianes.
Entretant, Cor meu, prepara des d'avui mateix
El camí de la Fe per al Senyor
I aplana els turons i els penyals
Que dificultin el seu pas:
Arrenca les pesades pedres del pecat
I rep el teu Salvador
Per tal que us uniu en la Fe.
***
3. ÀRIA (Baix)
Qui ets tu? Pregunta la consciència
De la qual sense hipocresia tu, home,
Tant si ets honest o fals
Hauràs de sentir la justa sentència.
Qui ets tu? Pregunta la llei
Que et dirà el que ets:
Un engendre de l'odi a les urpes de Satanàs,
Un cristià fals i hipòcrita.
***
4. RECITATIU (Alt)
Desitjo, Déu méu, reconèixer-te lliurement,
Car fins avui no ho he pogut fer.
Malgrat la meva boca i llavis t'anomenin Déu i Pare,
Mon cor resta allunyat de Tu,
La meva vida t'ha repudiat!
Com podràs testificar en favor meu?
Quan, Jesús, amb el teu esperit i bany a les aigües
Em deslliurares del pecat
Et vaig prometre una lleialtat veritable i eterna
Però, ai las! L'aliança del baptisme s'ha esberlat!
La traïció em corroeix.
Ah, Senyor, apiada't de mi!
Ah, ajuda'm per tal que, amb lleialtat inquebrantable,
Pugi renovar per sempre l'Aliança de Gràcia en la Fe.
***
5. ÀRIA (Alt)
Fidels de Crist, Ah! Penseu
En el que el Salvador us ha entregat
A travès del bany purificador del baptisme!
Per la font d'aigua i sang
Resplendiràn vostres vestits
Tacats ara per la maldat.
Crist us vestirà de nou
Amb roja púrpura i blanca seda:
Aquest és l'estatus del cristià.
***
6. CORAL
Fés-nos morir per la teva bondat,
Fes-nos reviure per la teva gràcia!
Elimina l'antic Home
Per tal que el nou visqui
També aquí, en aquest Món
I que la seva ment, pensaments i desitjos
Siguin teus.

Traduïda per Josep-Miquel Serra