7/10/17

BWV 47

Per al Dissetè Diumenge després de la Trinitat conserva el catàleg les cantates BWV 148, 114 i la que tractarem tot seguit, la cantata BWV 47 WER SICH SEKBST ERHÖHET, DER SOLL ERNIEDRIGET WERDEN, estrenada a Leipzig el 13 d'octubre de 1726 i pertanyent doncs al tercer any de Bach al capdavant de la Cantoria de St. Tomàs.
La cantata ve a ser una reflexió sobre l'Evangeli del dia (Lluc 14,11 i 18,14), el darrer versicle del qual l'encapçala i li dóna títol. El llibret forma part d'un cicle de cantates publicat l'any 1720 per Johann Friedrich Helbig, secretari de la cort d'Eisenach, ciutat natal de Bach. S'inicia amb la cita evangèlica abans esmentada i conclou amb l'estrofa 11 de la coral Warum betrübst du dich, mein Herz, d'autor desconegut.
Arrenca l'obra amb un extens i elaborat cor de 228 compassos dividits en 4 seccions. Sobre el dens teixit concertant s'estructurarà l'habitual fuga que, pensa la investigació, podria ser concebuda no per al cor sinó per als solistes, donada la transparència del teixit polifònic. Això ens podria fer pensar en la teoria de Joshua Rifkin, defensor del minimalisme vocal en la interpretació de la música de Bach. Segons ell, el nombre de cantants de què disposava Bach a Leipzig era molt inferior al de les formacions corals actuals. Per tant, en les seves execucions Rifkin sol utilitzar un cor reduït a la seva mínima expressió amb el qual obté (al meu parer) uns resultats sorprenentment deliciosos. Recomano especialment la seva Missa en Si Menor i la Cantata BWV 140.
Tornant al cor inicial de la cantata d'avui, destacarà la coexistència de dos motius musicals, un ascendent sobre les paraules "aquell qui es lloa" i un altre descendent que canta "aquell qui s'humilia", que gairebé podrien fer-nos parlar d'una doble fuga.
Aquest cor inicial donarà pas a l'extensa ària de soprano Wer ein wahrer Christ will heissen (Aquell qui vol ser anomenat bon cristià), una d'aquelles àries amb orgue solista que Bach inclou a les cantates de l'estiu-tardor de 1726 (BWV 170, 35, 27, 169) però que presenta un problema: El manuscrit resta incomplet i s'hi llegeix "Aria, organo e..." Desconeixent de quin altre instrument es tracta, alguns investigadors donen per segura la participació d'un violí mentre que per a d'altres, com Alfred Dürr, la versió original seria només per a orgue mentre que el violí hauria estat afegit en una revisió posterior. Sigui com sigui, estem davant d'una peça amb nombroses subtileses musicals on a la primera part la humilitat és simbolitzada per un cant fluid mentre que a la segona part la supèrbia és cantada amb notes més aspres.
El tercer moviment constitueix el nucli de la cantata. Es tracta d'un recitatiu per a baix a mode de sermó admonitori rere el qual arriba una nova ària també per a baix, Jesu, beuge doch mein Herze (Jesús, doblega doncs el meu Cor), un deliciós concertant per a veu, violí, oboè i baix continu. Com a l'ària anterior, la humilitat serà cantada amb notes àgils mentre que l'orgull ho serà amb notes travades.
La cantata conclourà amb la coral anònima esmentada anteriorment, cantada amb una melodia de Bartholomäus Monoetius anterior a l'any 1565.
J.M.S.



Cantata BWV 47
WER SICH SEKBST ERHÖHET,
DER SOLL ERNIEDRIGET WERDEN
Dominica 17 Post Trinitatis
Estrenada: 13 d'octubre de 1726
Text: Johann Friedrich Helbig (1720)


1. COR
Aquell qui es lloa serà humiliat
I aquell qui s'humilia serà lloat.
***
2. ÀRIA (Soprano)
Aquell qui vol ser anomenat bon cristià
Ha de practicar la Humilitat.
La humilitat és pròpia del Reialme de Jesús,
La supèrbia és companya del Maligne.
Déu acaba per odiar
Tots aquells dominats per l'orgull.
***
3. RECITATIU (Baix)
L'home és fang, immundícia, cendra i terra.
És possible que cedeixi
A la malèfica Supèrbia,
Parany engendrat pel Dimoni?
Ah Jesús, Fill de Déu,
Creador de totes les coses,
Que per nosaltres es va humiliar, degradar
I va patir escarni i burles.
I tu, miserable feristela,
Te'n vols sentir cofoi?
És això digne d'un Cristià?
Vés, avergonyida criatura orgullosa,
Fes penitència i segueix les petjades de Crist!
Que el teu Esperit creient
Es prosterni als peus de Déu!
I ell, arribada l'hora
Et sabrà recompensar.
***
4. ÀRIA (Baix)
Jesús, doblega doncs el meu Cor
Amb la teva mà poderosa,
Per no perdre fútilment la salvació
Com les primeres flames de l'Infern.
Deixa'm cercar la teva Humilitat
I maleir per sempre la supèrbia;
Omple el meu cor de modèstia
Per a que sigui digne de Tu!
***
5. CORAL
Renuncio conscientment
Als honors terrenals,
Car Tu m'ofereixes els eterns
Que has pogut conquerir
Per la teva amarga i dura mort.
Aquesta és doncs la meva pregària
Oh, Senyor i Déu meu.

Traduïda per Josep-Miquel Serra