17/9/17

BWV 78

Catorzè Diumenge després de la Trinitat, una festivitat per a la qual s'han conservat tres cantates: Les BWV 17, 25 i 78, de la qual avui en farem cinc cèntims.
Estrenada el 10 de setembre de 1724, pertany al cicle de les "cantates corals" al qual tantes vegades ens hem referit: Una llarga sèrie d'obres (40 en total) que Bach composà en el seu segon any a Leipzig, concretament entre el juny de 1724 i el març de l'any següent. Totes elles, d'autor anònim, compten amb llibrets provinents o inspirats en corals tradicionals de l'església luterana. La d'avui es basa en un himne de Johann Rist de 1641 que presenta una relació molt tangencial amb l'Evangeli del dia, Lluc 17, 11-19, que versava sobre la curació de deu leprosos.
La cantata comença amb una gran cor al pesarós ritme de passacaglia o xacona, basat en un tema descendent que aspira contínuament a elevar-se, per a tornar a caure sense remei. Sobre ell, el soprano, reforçat per la trompa i la flauta, va entonant les frases del coral que inspira la cantata. Una excepcional combinació de passacaglia i coral com només Bach podia dur a terme amb tanta perfecció. Aquesta figura obstinadament descendent és utilitzada magistralment en altres cantates, com la BWV 12, i es coneixia des de molt antic com a  passus duriusculus, "passes dures".
Les passes seran també protagonistes del segon moviment de la cantata, però ara es tractarà de passes apressades: Wir eilen mit schwachen, doch emsigen Schritten (Venim corrents, però amb pas segur), un duet per a soprano i contralt, on les passes són suggerides per l'àgil ritme del continu, seguit de prop pel violoncel, que vegades es quedarà enrere i a vegades l'atraparà, volent descriure així els deixebles intentant seguir el seu mestre. La primera secció, en Si bemoll major, varia a la més fosca de Sol menor a la secció central, en parlar dels malalts i els pecadors.
Al tercer moviment, un recitatiu per a tenor, apareixeran dos versos de la coral de Johann Rist, que donaran pas a l'ària Das Blut, so meine Schuld durchstreicht (La sang que ha esborrat els meus pecats ha tornat el meu cor lleuger), magistral moviment protagonitzat per la flauta travessera el tema de la qual repeteix constantment un gir que, segons Alfred Dürr, vol simbolitzar el gest d'esborrar o tatxar els pecats, tal com diu el text. I no tan sols això, sinó que el ritme discontinu del baix podria suggerir el batec del cor. Sigui com sigui, estem davant d'una d'aquelles àries que Bach inclou a les cantates de l'estiu-tardor de 1724 en les quals la flauta travessera té una paper destacat, potser per que disposà en aquelles setmanes d'un intèrpret especialment dotat (vegeu BWV 9).
El següent recitatiu per a baix és, en la seva simplicitat, una meravella on cada terme té la seva expressió musical a càrrec de les cordes. Finalment, apareixen en airoso quatre versos de la coral que inspira la cantata.
El baix tindrà tot seguit la seva ària: Nun du wirst mein Gewissen stillen (Tu la consciència m'has asserenat), un concertant de veu i oboè amb ripieno de cordes i baix continu d'una enorme densitat. Arrenca amb un tema de les cordes en ple seguides d'una ràfega de semicorxeres de l'oboè, sobre el qual es construirà tot el moviment. I la cantata conclourà amb els versos de la coral de Johann  Rist cantats amb una melodia de 1662 obra d'un autor de cognom una mica inquietant per als qui vam ser adolescents als 80: Johann Crüger. I disculpeu-me l'acudit.
J.M.S.



Cantata BWV 78
JESU, DER DU MEINE SEELE
Dominica 14 Post Trinitatis
Estrenada: 10 de setembre de 1724
Text: Anònim, basat en un himne de Johann Rist (1641)

1. COR
Jesús, tu amb la teva mort acerba
Has deslliurat la meva ànima
De la seva escabrosa sofrença
Arrencant-la amb el teu braç potent
De la llòbrega cavorca de l’infern.
I tot això m’ho has fet saber
Amb delitosos mots de veritat,
Ara doncs, Oh Déu, fes-me costat!
***
2. ÀRIA - DUET (Soprano, Alt)
Venim corrents, però amb pas segur,
O Jesús, O Mestre, cercant el teu ajut.
Tu aculls, benigne, malalts i pecadors.
Ah, escolta, amatent,
Com alcem les veus implorant socors!
Gira ver nosaltres la teva faç clement!
***
3. RECITATIU (Tenor)
Ai las! Sóc jo un hereu del mal
Com boig, ara caic, ara m’aixeco.
La lepra del pecat que m’infecta
No em deixarà en eix tranc mortal.
Camino d’esma vers l’avolesa
I em dic: Mes ai! Qui em pot salvar?
La carn i la sang voldria sotmetre
I repartir, a més no poder, bonesa
Però, l’esforç m’ha abandonat.
No vull pas amagar-me les faltes
Són tantes! Fins n’he perdut el compte
Doncs, ara mateix, amb treballs i penes
Arreplego el meu farcell de pecats,
Que no puc suportar, perquè em pesa,
I a tu, te’l don, Jesús, perdent el plor.
No em renyis pas per la meva malesa
Perquè he pecat contra tu, Senyor!
***
4. ÀRIA (Tenor)
La sang que ha esborrat els meus pecats
Ha tornat a fer el meu cor lleuger
I em diu que m’ha alliberat.
Si l’host infernal em vol donar guerra
Tindré Jesús al meu costat
Per sortir victoriós de la contesa.
***
5. RECITATIU (Baix)
Ferides, claus, corona i fossa
Els cops que el Salvador sofrí
Són els signes de la seva victòria
Que em conforten i em donen delit.
Mentre que un tribunal inflexible
Etziba condemnes a ultrança
Tu, en canvi, dons perdonança.
Cap dany ni cap pena em mourà
Car les sap bé, el meu Salvador
Que ell, d’amor, per mi es desfà
Per tant, jo per contrapartida,
Als seus peus poso el meu cor.
Ací el tens, sobreeixint dolor,
Arrosat amb la sang preciosa
Que vessares en la creu penosa
Pren-lo, Jesucrist, jo te’l don.
***
6. ÀRIA (Baix)
Tu la consciència m’has asserenat;
Ara qui em vulgui ventar venjança
Es trobarà, sí,  amb la teva fidelitat,
Car la teva paraula em dóna confiança.
Cap enemic podrà arrencar, ningú,
De les teves mans, a ultrança,
Aquell cristià que haig confiat en tu.
***
7. CORAL
Crec en tu, Senyor, aida ma feblesa,
No deixis pas que perdi bravor;
Sols tu pots dar-me fortesa,
Quan m’acuiti el pecat i la mort.
Poso fe en el teu bon cor
Fins que pugui, llest el combat,
Senyor Jesús, mirar-te amb goig
En les dolceses de l’Eternitat

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera