Per al Quart Diumenge després de la Trinitat es conserven les cantates BWV 185, 177 i 24, de la qual en farem tot seguit cinc cèntims.
La cantata BWV 24 EIN UNGEFÄRBT GEMÜTE va ser estrenada la quarta setmana de Bach a la Cantoria de St. Tomàs de Leipzig, concretament el 20 de juny de 1723. Aquell dia va sonar també la cantata BWV 185, que datava de l'època de Weimar. Segurament Bach seguia amb la intenció de fer-se valer davant el seu nou públic a base d'obres de grans dimensions, si no podia ser amb una única gran cantata, amb dues de més petites.
El text, d'Erdmann Neumeister, presenta una notable simetria, centrada en un cor (nº 3) flanquejat per dos recitatius i dues àries, deixant a part la coral final de Johann Heermann.
Els dos primers moviments anticipen el missatge de la cantata, que serà exposat al cor central, extret de l'Evangeli de St. Mateu 7,12: Feu als altres tot allò que voleu que ells us facin.
L'ària inicial és un trio de contralt, cordes a l'uníson i baix continu de gran bellesa plàstica amb un text que avui en dia resulta germànicament pintoresc: Ein ungefärbt Gemüte. Tot i que inicialment el cantant sembla tenir una línia pròpia, aviat es veurà plenament integrat al teixit orquestral.
L'extens recitatiu del tenor que segueix es titula Die Redlichkeit (La Integritat és un dels dons) i esdevé una reflexió sobre la naturalesa humana que a la darrera frase ens avançarà el missatge del cor central, que ja hem dit esdevindrà l'eix de la cantata. Tant és així que al facsímil original del text aquest cor és destacat amb lletra gruixuda: Alles nun, das ihr wollet, dass euch die Leute tun sollen (Tot allò que voldríeu / Que els altres us fessin / Feu-ho vosaltres a ells). Es tracta d'un gran cor amb tot el dispositiu vocal i instrumental que canta el text sencer dues vegades: La primera arrenca i conclou amb breus alternatives de cantants i orquestra que desemboquen en una àmplia polifonia a la secció central. La segona lectura té forma de doble fuga i hi intervé un instrument de metall que Bach anomena clarino, segurament fent referència a qualsevol tipus de trompeta. Aquest cor va ser utilitzat per Ton Koopman a la seva reconstrucció de la Passió Segons St. Marc.
L'ària inicial és un trio de contralt, cordes a l'uníson i baix continu de gran bellesa plàstica amb un text que avui en dia resulta germànicament pintoresc: Ein ungefärbt Gemüte. Tot i que inicialment el cantant sembla tenir una línia pròpia, aviat es veurà plenament integrat al teixit orquestral.
L'extens recitatiu del tenor que segueix es titula Die Redlichkeit (La Integritat és un dels dons) i esdevé una reflexió sobre la naturalesa humana que a la darrera frase ens avançarà el missatge del cor central, que ja hem dit esdevindrà l'eix de la cantata. Tant és així que al facsímil original del text aquest cor és destacat amb lletra gruixuda: Alles nun, das ihr wollet, dass euch die Leute tun sollen (Tot allò que voldríeu / Que els altres us fessin / Feu-ho vosaltres a ells). Es tracta d'un gran cor amb tot el dispositiu vocal i instrumental que canta el text sencer dues vegades: La primera arrenca i conclou amb breus alternatives de cantants i orquestra que desemboquen en una àmplia polifonia a la secció central. La segona lectura té forma de doble fuga i hi intervé un instrument de metall que Bach anomena clarino, segurament fent referència a qualsevol tipus de trompeta. Aquest cor va ser utilitzat per Ton Koopman a la seva reconstrucció de la Passió Segons St. Marc.
El recitatiu per a baix que segueix, Die Heuchelei (La Hipocresia és), apareix subratllat amb acords puntuals de les cordes i dóna pas a l'ària de tenor Treu und Wahrheit sei der Grund, un reposat moviment a càrrec dels dos oboès d'amore on el tema del ritornello inicial apareixerà en tots els registres. Resultarà destacable el gir vocal sobre el terme Engel (àngel), que recorda el batre d'unes ales.
La coral final no presenta l'habitual entonació a capella sinó que està més elaborada, cantant els versos abans esmentats de Johann Heermann amb una melodia d'Ahasverus Fritsch trencada per interludis instrumentals. Personalment, em recorda a una mescla entre la coral Jesus bleibet meine Freude i el cor O Mensch, bewein dein Sünde Gross, que tanca la primera part de la Passió Segons St. Mateu.
J.M.S.
Cantata BWV 24
EIN UNGEFÄRBT GEMÜTE
Dominica 4 Post Trinitatis
Estrenada: 20 juny de de 1723
Text: Erdmann Neumeister
1. ÀRIA (Alt)
Un Cor sincer
De fidelitat i bondat germàniques
Ens fa grats davant Déu i els Homes.
Els actes i obres dels cristians,
Tota la seva trajectòria vital,
Han de seguir aquestes passes.
***
2. RECITATIU (Tenor)
La Integritat és
Un dels dons del Senyor
Que als nostres dies
Si pocs homes la posseeixen
És per que ningú
Prega a Déu per demanar-la.
Car l'interior del nostre Cor
Per naturalesa tendeix al mal.
Si vol encaminar-se cap al bé
Cal que el Senyor meni llur esperit
Pel camí de la virtut.
Si desitges ser amic de Déu
No t'enemistis amb els teus companys
Per falsedats, mentides i astúcies!
Un cristià ha de voler abastar
La puresa del colom
I viure sense engany ni perfídia.
Fes de tu mateix una persona
Com voldries que fossin les altres!
***
3. COR
Tot allò que voldríeu
Que els altres us fessin,
Feu-ho vosaltres a ells.
***
4. RECITATIU (Baix)
La Hipocresia és
Un cadell de Belial.
Aquell qui se n'emmascara
Porta la marca del Diable.
Com? Als cristians els sedueix
Anhelar aquestes coses?
Valga'm Déu, quina pena!
La honradesa no abunda.
Un monstre Infernal
Pot semblar un Àngel!
Hom pot convertir-se en un llop
Disfressat amb la pell d'un anyell!
Com es pot empitjorar?
Calumnia, injúria i ultratge,
Maledicció i extermini
Són escampats a tot arreu,
Per aquí i per allà...
Que el bondadós Déu me'n guardi!
***
5. ÀRIA (Tenor)
La Fidelitat i la Veritat
Han de ser la base
De tots els teus sentiments.
Que l'interior del teu Cor
Sigui com el que dius quan parles.
La bondat i l'abundància de virtuts
Ens fan semblants a Déu i els Àngels.
***
6. CORAL
Oh, Déu! Déu amarat de pietat,
Font de tots els dons!
Tu, sense el qual no existeix res
De tot allò que posseïm!
Proporciona'm un cos sa
I fes que en ell habiti
Una Ànima íntegra
I una consciència pura.
EIN UNGEFÄRBT GEMÜTE
Dominica 4 Post Trinitatis
Estrenada: 20 juny de de 1723
Text: Erdmann Neumeister
1. ÀRIA (Alt)
Un Cor sincer
De fidelitat i bondat germàniques
Ens fa grats davant Déu i els Homes.
Els actes i obres dels cristians,
Tota la seva trajectòria vital,
Han de seguir aquestes passes.
***
2. RECITATIU (Tenor)
La Integritat és
Un dels dons del Senyor
Que als nostres dies
Si pocs homes la posseeixen
És per que ningú
Prega a Déu per demanar-la.
Car l'interior del nostre Cor
Per naturalesa tendeix al mal.
Si vol encaminar-se cap al bé
Cal que el Senyor meni llur esperit
Pel camí de la virtut.
Si desitges ser amic de Déu
No t'enemistis amb els teus companys
Per falsedats, mentides i astúcies!
Un cristià ha de voler abastar
La puresa del colom
I viure sense engany ni perfídia.
Fes de tu mateix una persona
Com voldries que fossin les altres!
***
3. COR
Tot allò que voldríeu
Que els altres us fessin,
Feu-ho vosaltres a ells.
***
4. RECITATIU (Baix)
La Hipocresia és
Un cadell de Belial.
Aquell qui se n'emmascara
Porta la marca del Diable.
Com? Als cristians els sedueix
Anhelar aquestes coses?
Valga'm Déu, quina pena!
La honradesa no abunda.
Un monstre Infernal
Pot semblar un Àngel!
Hom pot convertir-se en un llop
Disfressat amb la pell d'un anyell!
Com es pot empitjorar?
Calumnia, injúria i ultratge,
Maledicció i extermini
Són escampats a tot arreu,
Per aquí i per allà...
Que el bondadós Déu me'n guardi!
***
5. ÀRIA (Tenor)
La Fidelitat i la Veritat
Han de ser la base
De tots els teus sentiments.
Que l'interior del teu Cor
Sigui com el que dius quan parles.
La bondat i l'abundància de virtuts
Ens fan semblants a Déu i els Àngels.
***
6. CORAL
Oh, Déu! Déu amarat de pietat,
Font de tots els dons!
Tu, sense el qual no existeix res
De tot allò que posseïm!
Proporciona'm un cos sa
I fes que en ell habiti
Una Ànima íntegra
I una consciència pura.
Traduïda per Josep-Miquel Serra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada