9/7/17

BWV 24

Som al Quart Diumenge després de la Trinitat, una festivitat per a la qual es conserven les cantates BWV 185, 177 i 24, de la qual en parlarem breument avui.
La cantata BWV 24 EIN UNGEFÄRBT GEMÜTE va ser estrenada la quarta setmana de Bach com a Kantor de St. Tomàs de Leipzig, el 20 de juny de 1723. Aquell dia va sonar també la BWV 185, que datava de l'època de Weimar. Segurament Bach seguia amb la intenció de fer-se valer davant el seu nou públic a base d'obres de grans dimensions, si no podia ser amb una única gran cantata, amb dues de més petites.
El text, d'Erdmann Neumeister,  presenta una notable simetria, centrada en un cor (nº 3) flanquejat per dos recitatius i dues àries, deixant a part la coral final de Johann Heermann.
Els dos primers moviments anticipen el missatge de la cantata, que serà exposat al cor central, extret de l'Evangeli de St. Mateu: Feu als altres tot allò que voleu que ells us facin.
L'ària inicial és un trio de contralt, cordes a l'uníson i baix continu de gran bellesa plàstica amb un text que avui en dia resulta germànicament pintoresc. L'extens recitatiu que segueix (tenor) és una reflexió sobre la naturalesa humana que a la darrera frase ens avançarà el missatge del cor central, que ja hem dit és l'eix de la cantata. Tant és així que al facsímil original del text aquest cor és destacat amb lletra gruixuda. Es tracta d'un gran cor amb tot el dispositiu vocal i instrumental que canta el text sencer dues vegades: La primera arrenca i conclou amb breus alternatives de cantants i orquestra que desemboquen en una àmplia polifonia a la secció central. La segona lectura té forma de doble fuga i hi intervé un instrument de metall que Bach anomena "clarino", segurament fent referència a qualsevol tipus de trompeta. Aquest cor va ser utilitzat per Ton Koopman a la seva reconstrucció de la Passió Segons St. Marc.
El recitatiu per a baix que segueix és subratllat per acords puntuals de les cordes i l'ària per a tenor Treu und Wahrheit sei der Grund serà un reposat moviment a càrrec dels dos oboès d'amore on el tema del ritornello inicial apareixerà en tots els registres.  
La coral final està molt ben elaborada i canta els versos abans esmentats de Johann Heermann amb una melodia d'Ahasverus Fritsch. Personalment, em recorda a un mix entre la coral Jesus bleibet meine Freude i el cor O Mensch, bewein dein Sünde Gross, que tanca la primera part de la Passió Segons St. Mateu.  I a vosaltres?