25/6/17

BWV 76

Les dues úniques cantates per al Segon Diumenge després de la Trinitat són la BWV 2 i la que tot seguit comentarem, la cantata BWV 76 DIE HIMMEL ERZÄHLEN DIE EHRE GOTTES (Els cels proclamen la glòria de Déu), obra estrenada una setmana més tard que la seva bessona BWV 75, el 6 de juny de 1723 a l'església de St. Tomàs de Leipzig.
De nou ens trobem davant una cantata de grans dimensions i estructurada en dues parts de 7 moviments cadascuna (vegeu BWV 75). Segurament Bach, amb aquestes dues grans cantates (que recordem signifiquen el seu debut a Leipzig), pretenia reivindicar-se davant el seu nou públic i patrons. I més encara tenint en compte que les autoritats de Leipzig havien negociat amb Telemann i Graupner abans que amb ell. Sembla que Bach aconseguí els seu objectiu, segons algunes fonts referents a l'alcalde Gottfried Lange: "Un cop escollit, Bach ens va fer oblidar Telemann", afirmà. 
Una altra dada curiosa és que les quatre parts d'aquestes dues cantates han estat concebudes en alguna ocasió com a cantates autònomes. Sense anar més lluny, l'any 1761 l'editorial Breitkopf oferia el manuscrit de la primera part de la cantata BWV 76 com a "cantata de la Reforma".
Les lectures del dia tractaven l'exhortació a l'amor fratern (1 Jn. 3, 13-18) i la paràbola del banquet (Lc. 14, 16-24). Dels dos textos deriven les idees del llibret, anònim, que utilitza també versicles dels salms al cor inicial i la coral de Martí Luter Es woll uns Gottgenädig sein per tancar les dues parts de la cantata.
Aquesta s'inicia amb un impressionant cor en forma de gran motet en dues parts: La primera arrenca amb un concertant instrumental amb trompeta destacada on, de forma inhabitual, comença a cantar el baix solista, al qual s'afegeix tot seguit el cor. En cert punt, tot s'aturarà i s'activarà una espectacular fuga a múltiples veus, en la meva opinió una de les més colossals de Bach. Els efectius s'aniran sumant en una espècie d'imparable in crescendo, que acabarà quan a Bach li vingui bé. Primer els solistes un a un, després les veus del cor una a una, després l'orquestra i, per acabar, per sobre de tots ells, la trompeta majestàtica. Resulta impressionant, sobretot en algunes versions com la de Koopman. Si jo sóc Lange, m'oblido també de Telemann i de sa mare.
Un recitatiu amb el tenor acompanyat de tota la corda (Així, és com Déu es manifesta!condueix a l'ària de soprano Hört, ihr Völker, Gottes Stimme (Escolteu, pobles, la veu de Déu) que serà monopolitzada pel característic tema del violí amb el qual arrenca i conclou.
Arribarà després la parella recitatiu-ària per a la veu de baix: Fahr hin, abgöttische Zunft! (Fora, secta idòlatra!) cantarà l'ària, on destaca la trompeta tronant en un moviment molt semblant a l'ària núm. 12 de la cantata BWV 75.
El següent moviment serà un recitatiu-airoso per a contralt que desembocarà en la coral que tanca la primera part de la cantata. Igual que a la BWV 75, les frases del cor seran revestides per intervencions de l'orquestra.
La segona part de la cantata manté la similitud amb la BWV 75: També arrenca amb una simfonia instrumental, tot i que en aquest cas no té cap relació amb la coral precedent. Podria tractar-se d'una obra escrita anteriorment, potser a Köthen, pel paper destacat de la viola da gamba a la qual era tan aficionat el príncep Leopold. Sigui com sigui, Bach reutilitzarà aquesta música a la triosonata per a orgue BWV 528.
El recitatiu del baix Gott segne noch die treue Schar (Que Déu beneeixi l’estol de fidels) dóna pas a l'ària per a tenor Hasse nur, hasse mich recht (Odieu-me, odieu-me del tot), realment corprenedora per la seva nuesa descarnada de mitjans, tot i que en realitat al darrera hi ha una complicada harmonia d'acords de setena disminuïda que en cert moment fa entrar la veu en un dur interval de quarta augmentada sobre el terme Hasse Mich: És el temut tríton o diabolus in musica, aquí introduït per a crear certa sensació desagradable quan es fa referència a l'odi. Un altre compositor que també l'utilitza és Gustav Holst, al començament del cèlebre moviment dedicat a Mart de la seva obra "The Planets".
Dos recitatius-airosos de contralt i tenor emmarquen la darrera ària de la cantata, per a contralt: Liebt, ihr Christen, in der Tat! (Cristians, feu-ho tot per amor!) on l'oboè d'amore i la viola da gamba endolceixen l'ambient de cara a la coral final la qual, com a la cantata BWV 75, és una repetició de la coral luterana que tancava la primera part però ara amb la lletra de la tercera i última estrofa, que conté la doxologia del Gloria Patri.
J.M.S.


Cantata BWV 76
DIE HIMMEL ERZÄHLEN DIE EHRE GOTTES
Dominica 2 Post Trinitatis
Estrenada: 6 de juny de 1723
Text: Anònim, amb fragments el Salm 19 
i un himne de Martí Luter, glosa del Salm 67
 
Prima Parte

1. COR 
Els cels proclamen la glòria de Déu,
i l’univers anuncia l’obra de les seves mans.
No hi ha cap llengua ni cap paraula
en les que no es deixi sentir la seva Veu.
***
2. RECITATIU (Tenor)
Així, és com Déu es manifesta!
La naturalesa i la Gràcia ens ho diuen:
Déu, sens dubte, ho creat tot,
Perquè els cels desvetllin i esperonin
Cossos i ànimes.
Déu, ell mateix, vol dar-nos la mà
I amb missatges, sense fi ni compte, ens crida:
Alceu-vos! Veniu al meu convit amorós!
     ***
 3. ÀRIA (Soprano)
Escolteu, pobles, la veu de Déu,
Correu cap el seu soli clement!
El principi i la fi de tot el creat  
És el seu únic Fill,
Vers qui tot s’ha d’encaminar.
***
4. RECITATIU (Baix)
Però, qui voleu que escolti,
Si la gran majoria de gent
Està per uns altres déus?
Els vells ídols cobegen
Fer-se seu el cor del homes.
Els savis coven la neciesa
Belial* es fa seva la casa de Déu
Fins i tot els cristians
Fugen de Crist.
* Sinònim del Diable - Corintis 6,15
***
5. ÀRIA (Baix)
Fora, secta idòlatra!
Encara que el món es perverteixi
Jo seguiré glorificant Crist
Puix, és la llum de la raó.
***
6. RECITATIU (Alt)
Ens crides perquè vinguem a Tu, Senyor
Per molts viaranys,
Quan estem submergits en la fosca dels pagans.
Tal com la llum
Vivifica i refresca l’aire,
Així, també Tu, ens dones llum i vida.
Sí. Hem menjat i begut amb Tu,
I ens has donat el teu Esperit
Que custodia les nostres ànimes.
Per això, t’adrecem humilment els nostres precs.
***
7. CORAL
Que Déu ens sigui clement
I ens doni la seva benedicció;
Que el seu rostre resplendent
Ens il·lumini per la vida eterna,
Ja que apreciem el què ha fet
I el què estima de la terra.
Que la força i salut de Jesucrist
Toqui el cor dels infidels
perquè es converteixin a Déu.

Seconda Parte

8. SIMFONIA
***
9. RECITATIU (Baix)
Que Déu beneeixi l’estol de fidels,
Perquè propaguin i siguin testimonis
De la seva Glòria
Amb fe, amor i santedat.
Ells són el cel aquí a la terra
I els cal lluitar sens treva
Contra l’odi i l’engany
Per a purificar-se en aquest món.
***
10. ÀRIA (Tenor)
Odieu-me, odieu-me del tot,
Caterva d’enemics!
Que per abraçar-me a Crist,
Vull deixar tota fruïció.
***
11. RECITATIU (Alt)
Sento ja dins de l’ànima
Com Crist em deixarà tastar
Les dolceses del seu amor
I em nodrirà amb el Mannà,
A fi que ací, entre tots nosaltres,
Els vincles de germanor
S’enforteixin cada dia més i més. 
***
12. ÀRIA (Alt)
Cristians, feu-ho tot per amor!
Jesús morí pels seus germans,
els uns perdran la vida pels altres
Perquè, com Ell, tots som iguals.
***
13. RECITATIU (Tenor)
Així doncs, tots els cristians
Cal que donin lloança a Déu
I que, ells amb ells, en facin memòria:
Sempre, i fins l’Eternitat.
Les ànimes benaurades del cel
Proclamen Déu i la seva Glòria.
***
14. CORAL
Et donem gràcies i et lloem, Déu nostre
Per tot el bé que fas al teu poble.
La terra ens dóna fruits i és generosa
La teva paraula corre de boca en boca.
Que el Pare i el fill ens beneeixin,
Que ens beneeixi l’Esperit Sant, Déu,
Aquell qui tot el món glorifica,
Pel qui sent temor la majoria,
I a qui de tot cor diem: Amen! 

Traducció: Antoni Sàbat i Aguilera


18/6/17

BWV 75

El Primer Diumenge després de la Trinitat és una festivitat per a la qual s'han conservat 4 cantates: Les BWV 75, 20 i 39, a més de la BWV 54, destinada en origen al Dominica Oculi però que alguna vegada s'havia interpretat aquest diumenge. De la primera de les quatre en parlarem avui.
La cantata BWV 75 DIE ELENDEN SOLLEN ESSEN és una de les més importants. Durant molts anys se la va considerar la primera cantata que Bach estrenà com a Kantor a Leipzig , tot i que actualment tal honor sembla recaure en la BWV 59, interpretada dues setmanes abans. La cantata BWV 75 fou estrenada a l'església de St. Nicolau el 30 de maig de 1723, tot just una setmana després que la família de Bach s'instal·lés definitivament a Leipzig procedent de Köthen. Segons els documents conservats, les sensacions van ser força positives: El dia 30 de dit mes, primer diumenge després de la Trinitat, el nou Kantor i Director del Collegium Musicum, Sr. Joh. Sebastian Bach, arribat de la cort del príncep de Köthen, dirigí la seva primera música amb gran aplaudiment, escrigué un cronista de la ciutat.
La cantata és de grans dimensions, una de les 15 cantates conservades que Bach estructura en dues parts, en aquesta ocasió de 7 moviments cadascuna. Això podria no ser casual, ja que si assignem a cada lletra la numeració corresponent dins l'alfabet alemany, les lletres BACH sumen 14. No seria la primera vegada que el nostre amic encripta la seva signatura numèrica en una obra: La primera fuga d'El Clavecí ben Temperat té 14 notes, i a la coral Vor deinem Thron trete ich hiermit, darrera obra coneguda de Bach (dictada al seu gendre Altnikol des del llit de mort), la melodia és ampliada per assolir les 14 notes que identifiquen qui és aquell qui compareixerà en breu davant l'Altíssim.
Tornant a la cantata que ens ocupa, aquesta arrenca amb un gran motet que recorda (però no acaba de tenir) l'estructura d'una obertura francesa: Die Elenden sollen essen, dass sie satt werden (Els pobres menjaran, seran assaciats). A una primera secció de gran solemnitat segueix una complicada fuga a càrrec de veus i orquestra. Un any més tard Bach serà molt més explícit al cor inicial de la cantata BWV 20, aquest sí una obertura en tota regla. 
El recitatiu del baix Was hilft des Purpurs Majestät (De què serveix la porpra reial) donarà pas a la primera ària de la cantata, Mein Jesus soll mein alles sein (Que el meu Jesús ho sigui tot per mi), una ària per a tenor que a un servidor sempre li ha semblat una anticipació de les grans àries de la Passió Segons St. Mateu, que arribarà en la seva primera versió 4 anys més tard. Alfred Dürr, per la seva banda, veu en les àries d'aquesta cantata un cert aire de dansa, que en aquest cas identifica amb una polonesa. L'ària conclou amb la repetició dels 14 (!) compassos del ritornello instrumental.
Dos recitatius de tenor i soprano emmarquen l'ària d'aquest darrer, titulada Ich nehme mein Leiden mit Freuden auf mich (Accepto el meu acorament de grat), un reposat moviment a ritme de minuet on solament oboè i baix continu acompanyen la veu del cantant.
La primera part de la cantata conclou amb la primera estrofa de la coral de Samuel Rodigast Was Gott tut, das ist Wohlgetan, una coral que apareix en moltes cantates (BWV 98, 99, 100...) i amb una melodia que, si sou oients del programa La Cantata del Diumenge, potser us sonarà...
Però no tant com la simfonia que obre la segona part de la cantata: Sobre el concertant de cordes i oboès, la trompeta entonarà la melodia d'aquesta mateixa coral en un moviment que ha esdevingut, des del primer dia, la sintonia del nostre programa.
Segueixen el recitatiu i ària preceptius per a contralt. El recitatiu serà acompanyat de les cordes, igual que l'ària Jesus macht mich geistlich reich (Jesús m’enriqueix l’esperit), amb tota la corda a l'uníson a ritme de passepied, segons A. Dürr.
A continuació el protagonisme recaurà en el baix i el seu combinat de recitatiu i ària: Aquesta serà la titulada Mein Herze glaubt und liebt (El meu cor estima i creu), on el protagonisme instrumental recaurà en la trompeta i la seva florida partitura. En la meva percepció, mostra un ritme de courante, ja que aquí desconec l'opinió d'Alfred Dürr.
La cantata conclourà amb un nou recitatiu per a tenor titulat O Armut, der kein Reichtum gleicht! (O pobresa, cap riquesa val tant com tu!) que donarà pas a la coral final, calcada a la que tancava la primera part però cantant ara el text de l'estrofa final de l'himne de Samuel Rodigast.
A part de l'esmentada coral, el text de la cantata conté un versicle del salm 22 al seu moviment inicial. La resta podria haver estat obra de Gottfried Lange, sense descartar la mà del propi Bach.
J.M.S.



Cantata BWV 75
DIE ELENDEN SOLLEN ESSEN
Dominica 1 Post Trinitatis
Estrenada: 30 de maig de 1723
Text: Anònim, amb fragments el Salm 22 i un himne de Samuel Rodigast (1674)
 
Prima Parte

1. COR
Els pobres menjaran, seran assaciats
 i els qui busquen el Senyor, el lloaran.
Que el nostre cor visqui per sempre.
***
2. RECITATIU (Baix)
De què serveix la porpra reial,
Quan s’eclipsa?
De què val un devessall de diners,
Si tot el què posseïm,
Ha d’acabar en res?
De què serveix la fatuïtat, l’altivesa,
Si el nostre cos acabarà sota terra?
Ai las! i que de pressa
El vici, l’opulència i l’or,
porten l’ànima a l’orc!
***
3. ÀRIA (Tenor)
Que el meu Jesús ho sigui tot per mi!
La meva porpra és la seva sang preciosa,
Ell és el meu tresor més valuós,
I l’amor fervent del seu Esperit
Em don l’alegria i la dolçor del millor vi.
***
4. RECITATIU (Tenor)
Déu aterra i exalça
Ací i en l’eternitat.
El qui busqui el cel a la terra
Serà allí dalt condemnat.
Mes el qui refusi ací baix l’infern,
Allí heurà la felicitat.
***
5. ÀRIA (Soprano)
Accepto els meu acorament de grat.
Els qui, com Llàtzer endurin
Pacientment llur infortuni
En ales del Àngels marxaran plegats
***
6. RECITATIU (Soprano)
Entretant Déu ens dóna una bona consciència,
Perquè tot bon cristià
Trobi plena satisfacció en les petites coses.
Sí, fins i tot quan l’envia a la mort
Després de dures penalitats,
Al final tot està ben fet.
***
7. CORAL
Tot el que Déu fa, està ben fet
Cal, doncs, que provi aquest calze,
Encara que passi amargs moments,
Tant li fa, res no m’espanta,
Puix que a l’acabament
una dolça delectança,
El cor, vindrà a consolar-me;
Serà el fi dels meus turments.

Seconda Parte

8. SIMFONIA
***
9. RECITATIU (Alt)
Només hi ha una cosa
Que perjudica l’ànima del cristià:
Adonar-se de la poquesa del seu esperit.
És cert que creu en la bondat de Déu
Que ha creat totes les coses;
Però li manca la voluntat,
D’oferir els seus fruits i rendiments
En pro de la vida sobrenatural.
***
10. ÀRIA (Alt)
Jesús m’enriqueix l’esperit
Si jo pogués abastar la seva Essència,
No em mancaria res més;
Amb ell ensems creixeria ma existència.
Jesús m’enriqueix l’esperit.
***
11. RECITATIU (Baix)
El qui sols reposa en Jesús,
El qui es nega a ell mateix,
I practica la seva Fe
Per l’amor de Déu,
Quan els bens de la terra s’esvaneixin
Es trobarà amb ell mateix i amb Déu.
***
12. ÀRIA (Baix)
El meu cor estima i creu.
Les flames de Jesús tan dolces
Fan les meves ardoroses
I així s’ablamen alhora
Quan Ell esdevé tot meu.
***
13. RECITATIU (Tenor)
O pobresa, cap riquesa val tant com tu!
Perquè quan tots els cors
Fugin d’aquest món
Solament Jesús governarà.
Així és, com el cristià trobarà a Déu!
Fes Déu, que no ho menystinguem!
***
14. CORAL
Tot el què Déu fa, està ben fet
És per’xò que en ell romanc
Potser passaré un rost camí
Amb penes, infortuni i mort
Però, sé que Déu
M’allargarà el seu braç
Amb afecte paternal.
Doncs, faré tot el què ell vol.

Traducció: Antoni Sàbat i Aguilera


10/6/17

Festo Trinitatis

La Festa de la Trinitat, que es celebra el diumenge després de Pentecosta, és potser el punt més rellevant del calendari litúrgic luterà, car marca el final del cicle de Pasqua i l'inici del cicle més llarg del calendari, el de la Trinitat, que ens portarà des d'ara fins a l'Advent, quatre diumenges abans de Nadal. Tots els diumenges a partir d'ara seran "després de la Trinitat", això en llatí és "Post Trinitatis". Diumenge que ve serà el primer diumenge Post Trinitatis, d'aquí dos diumenges el segon i així successivament fins l'Advent. 
I quants diumenges després de la Trinitat hi pot haver, us preguntareu. Doncs depèn de quan s'escaigui el diumenge de la Trinitat, que a la seva vegada depèn de quan hagi estat la Pasqua, que depèn de la lluna. Tot plegat és molt complicat, però en resum us diré que, com a molt, hi pot haver 27 diumenges entre Trinitat i Advent, tot i que això és molt excepcional i només es produeix els anys en que la Pasqua s'esdevé el més aviat possible (entre el 22 i el 26 de març). En vida de Bach, només va passar 5 vegades (si m'ho demaneu, us dic els anys). I quan això passa, al nostre programa ho celebrem amb la cantata BWV 140, que és la que va destinada al Dominica XXVII Post Trinitatis. La llàstima és que, com us he dit, passa poc. De fet, només ens hi vam trobar el 2008. Això sí, també es produeix l'efecte invers: Que la Pasqua sigui el més tard possible i els diumenges Post Trinitatis s'escurcin i n'apareguin més al cicle d'Epifania, arribant com a màxim a un Dominica VI Post Epiphanias, com va passar l'any 2011. Llavors, també escoltem la BWV 140, ja que no es conserva cap cantata per aquest diumenge tan excepcional.

Però tornant a la festivitat que avui ens ocupa, repassem les cantates que hi són destinades:

BWV 165 O heilges Geist- und Wasserbad
BWV 194 Höchsterwünschtes Freudenfest
BWV 176 Es ist ein trotzig und verzagt Ding
BWV 129 Gelobet sei der Herr, mein Gott

De la primera, la cronologia és dubtosa però sembla molt probable que formés part del primigeni Cicle de Weimar, on hauria estat estrenada el 16 de juny de 1715. Posteriorment, la cantata va ser recuperada a Leipzig l'any 1724.
La BWV 194, que mereix un bon article per a ella soleta, va ser en origen una oda d'aniversari escrita a Köthen que Bach va rescatar en ocasió d'una visita a la ciutat de Störmthal on havia d'examinar un nou orgue. Més tard, l'obra fou reutilitzada a Leipzig unes quantes vegades el dia de la Trinitat. Ja en parlarem amb calma un dia, d'aquesta cantata...
La BWV 176 va ser la cantata de la Trinitat de l'any 1725, i la BWV 129 la de 1726 o 1727, la data no se sap amb certesa. D'aquesta magnífica cantata destaca sobretot la coral final, amb una bellíssima melodia que Bach revesteix d'una esplendorosa plenitud.
I ja no tinc temps per a res més. Que gaudiu d'aquestes cantates i fins aviat!
J.M.S.





4/6/17

BWV 59

La Pentecosta era una important festivitat que l'església luterana celebrava en tres dies successius, tots ells amb les cantates corresponents. Concretament, les obres conservades per aquests dies són les següents:

Feria I Pentecostes
BWV 172 Erschallet, ihr Lieder
BWV 59 Wer mich liebet, der wird mein Wort halten
BWV 74 Wer mich liebet, der wird mein Wort halten
BWV 34 O ewiges Feuer, o Ursprung der Liebe
Feria II Pentecostes
BWV 173 Erhöhtes Fleisch und Blut
BWV 68 Also hat Gott die Welt geliebt
BWV 174 Ich liebe den Höchsten von ganzem Gemüte
Feria III Pentecostes
BWV 184 Erwünschtes Freudenlicht
BWV 175 Er rufet seinen Schafen mit Namen

Centrem-nos en el Primer Dia de Pentecosta i de dues de les quatre cantates que hi són destinades, concretament les BWV 59 i 74. Com haureu vist, ambdues tenen el mateix títol.
Tot i que tradicionalment s'havia considerat la cantata BWV 75 com la primera obra que Bach presentà en qualitat de Kantor de St. Tomàs de Leipzig, es considera avui en dia que en realitat va ser la BWV 59, interpretada concretament el dia 16 de maig de 1723, dues setmanes abans que la BWV 75. El dia abans, havia arribat la seva família des de Köthen, mentre que Johann Sebastian feia ja dies que s'estava a Leipzig, prenent possessió del seu càrrec i preparant el trasllat.
El fet que es tracti d'una obra de concepció més aviat modesta (sobretot per a una festivitat tan important com la Pentecosta) ha fet pensar a alguns especialistes com A. Schering que la cantata no va ser interpretada a cap de les esglésies principals de Leipzig sinó a l'església de St. Pau, pertanyent a la universitat de la ciutat.
La cantata consta de quatre moviments i arrenca amb un duet per a soprano i baix acompanyats de les cordes i, cosa inusual, trompetes i timbales. Aquí es canta un dictum, és a dir, una cita de l'Evangeli de St. Joan, que dóna nom a la cantata: Qui m'estima, guardarà la meva paraula; el meu Pare l'estimarà i vindrem a fer estada en ell.
Un recitatiu i una coral coneguda ja al segle XV condueixen a l'ària final, un reposat moviment per a baix amb cordes i violí solista. Estem davant d'una de les 11 úniques cantates d'església de Bach que no conclouen amb una coral... tot i que en el seu dia no que devia ser així, tal com demostra la partitura autògrafa: Al final de la particel·la del baix, Bach hi va escriure "Chorale segue", és a dir, "segueix la coral". Ara bé: Quina?
La investigació proposa seguir amb la mateixa coral del núm. 3 o bé cantar la coral final de la cantata BWV 6, però en realitat no tenim cap indici de a quina coral es referia Bach.
Així doncs, estem davant d'una cantata molt petiteta però que al final va engendrar una gran descendència, ja que dos anys més tard, per la Pentecosta de l'any 1725, Bach la va reescriure, convertint-la en una obra realment imponent: La cantata BWV 74, de la qual en parlarem en una altra ocasió.
 J.M.S.



Cantata BWV 59
WER MICH LIEBET, DER WIRD MEIN WORT HALTEN (I)
Feria I Pentecostes
Estrenada: Probablement el 23 de maig de 1723
Text: Erdmann Neumeister

1. DUET (Soprano, Baix)
Qui m’estimi, guardarà la meva paraula,
i el meu Pare també l’estimarà,
anirem amb ell i hi farem la nostra estada.
***
       2. RECITATIU (Soprano)
Oh, quins són tots aquests beneficis
Que Jesús ens atorga?
Són els que ell pensa,
Que en som dignes i que
Junt amb el Pare i el sant Esperit
Promet fer germinar
Dins els nostres cors.
Oh, quins són tots aquests beneficis?
L’home no és més que pols,
El preu de la seva vanitat,
L’esforç del treball, una tragèdia,
I tot plegat acaba en misèria.
I ara què? l’Altíssim ens diu
Que ha escollit les nostres ànimes
Per fer-ne la seva estança?
Ah, hi ha res que no pugui fer l’amor de Déu?
Ah, això és, doncs el què volem,
Que es faci la seva voluntat!
***
3. CORAL
Vine, Esperit Sant, Senyor Déu,
omple amb els béns de la teva Gràcia
els cors, la boca i els sentits dels teus fidels.
Ablama en ells el teu ardent zel.
Oh Senyor, per l’esclat de la teva llum
has aplegat en una sola fe
gent que parla totes les llengües del món.
Que tothom, Senyor, t’adreci ses lloances.
Al·leluia, al·leluia.   
***
4. ÀRIA (Baix)
El món amb tots els seus reialmes,
el món amb tot el seu esplendor
no pot igualar aquesta magnificència
amb la que Déu ens omple d’alegria:
car ell regna en els nostres cors
i hi fa estada com al cel.
Oh Déu, quin gran goig!
***
5. CHORALE SEGUE
Aquesta anotació es llegeix al final de la particel·la autògrafa de la part del baix d'aquesta cantata, resultant impossible avui dia, llevat d'especulacions,  descobrir de quina coral es tractava.
Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera