14/5/17

BWV 166

Quart Diumenge de Pasqua, Dominica Cantate en l'església luterana, per al qual s'han conservat només dues cantates: Les BWV 166 i 108, tot i que conservem el text d'una tercera, Leb ich oder leb ich nicht BWV Anh. 191, escrita a Weimar l'any 1715 sobre un text de Salomo Franck de la qual, per desgràcia, n'hem perdut la música.
La cantata d'avui serà la BWV 166 Wo gehest du hin?, estrenada a Leipzig el 7 de maig de 1724. 
On et dirigeixes? pregunta el títol, car el text (anònim) s'inspira en l'Evangeli del dia (Jn. 16, 5-15) que narra el discurs de comiat de Jesús als deixebles durant el Sant Sopar, amb el passatge on diu "però ara me'n vaig al qui m'ha enviat, i cap de vosaltres no em pregunta on vaig."
Es tracta d'una cantata de petites dimensions que arrenca amb un breu moviment que algunes particel·les anomenen ària tot i que més aviat seria un airoso i on destaquen les vocalitzacions sobre les paraules wo (gehest) du hin, "on et" (dirigeixes).
El segon moviment ens ha arribat incomplet: Es tracta d´una ària sustentada pel baix continu on el tenor dialoga amb l'oboè i un altre instrument la part del qual s'ha perdut. Segons Alfred Dürr, es tractaria d'un violí, i així s'ha reconstruït, amb l'ajuda d'una versió d'aquesta ària en forma de trio per a orgue no atribuïble a Bach, la BWV 584. Segons altres autors com R. Oppel però, la versió per a orgue seria anterior a la cantata.
El tercer moviment és una coral entonada per la veu de soprano, en base a una melodia de 1587. Després d'un recitatiu, arribarà la darrera ària de la cantata, el moviment que trobo més destacable i que recrea un motiu força habitual en la música barroca: El caprici de l'atzar simbolitzat per la roda de la fortuna. Bach trencarà doncs amb la severitat anterior de la cantata i ens regalarà un alegre moviment amb amb continus girs i cadències per tal d'il·lustrar l'esdevenir imprevisible de la vida, que ens pot canviar en un instant, tant per a bé com per a mal.
La cantata conclou amb una coral de Georg Neumark de 1640, que reprendrà el caràcter sever de la música gràcies a una de les armonitzacions més estrictes i homòfones d'entre totes les corals a capella de Bach que conservem.
 J.M.S.




Cantata BWV 166 WO GEHEST DU HIN?
Dominica Cantate
Estrenada: 7 de maig de 1724
Text: Anònim, amb un fragment (Nº 3) 

d'un himne de B. Ribgwaldt (1582)
 i coral final d'A. Juliane von Schwarzburg (1686)
1. ÀRIA (Baix)

Cap a on vas?
***
2. ÀRIA (Tenor)
Pensaré en el Cel
I no regalaré al Món el meu Cor.
Car allà on vagi, allà on resti
Una pregunta m'ocupa la ment:
Cap a on vas, Humanitat?
***
3. CORAL (Soprano)
Et prego, Senyor Jesucrist,
Que em tinguis present
I no em permetis sota cap concepte
Dubtar d'aquest propòsit
Ans al contrari, m'hi reafirmi
Fins que l'Ànima abandoni el niu
Per envolar-se vers el Cel.
***
4. RECITATIU (Baix)
Així com l'aigua de la pluja aviat s'escola
I alguns colors fàcilment s'esborren,
Així succeeix amb els plaers terrenals,
Les engrunes dels quals tants homes recullen.
Doncs encara que a vegades sembli
Assolida la fortuna desitjada,
 En el millor dels dies, inesperada,
Pot sonar la darrera hora.
***
5. ÀRIA (Alt)
Cal ser prudent
Quan somriu la Fortuna:
En aquest Món molt sovint
Les coses són al capvespre
Tal com ningú ho hagués dit al matí.
***
6. CORAL
Qui sap com n'és, de propera, la meva Fi!
El Temps passa, la Mort s'acosta.
Ah! Com de ràpida i sobtada
Pot arribar la meva agonia!
Déu meu, et prego per la Sang de Crist:
Concedeix-me un bon Final!

                                                      Traduïda per Josep-Miquel Serra