26/3/17

La Passió Segons Sant Mateu BWV 244

Traducció i Comentari de Josep-Miquel Serra

I. Els antecedents.
La passió és un gènere musical d'origen medieval que consisteix en la musicació d'un text relacionat directament amb el suplici i mort (la Passió) de Crist. Aquests fets són narrats, de manera similar però no exacta, per quatre autors diferents en quatre llibres anomenats Evangelis (en grec, la bona nova), que constitueixen els pilars fonamentals del cristianisme. El text de les passions, doncs, es basa en algun dels quatre Evangelis: el de Mateu, el de Marc, el de Lluc o el de Joan, encara que també pot nodrir-se d'elements dels quatre. En la majoria dels casos, però, es presenta la història tal com és narrada només en un d'ells. Hem de cercar els orígens de la Passió a la foscor de l'Edat Mitjana, en les lectures del calvari de Crist que es duien a terme a les esglésies els dies de pasqua. Probablement, el procés s'inicià quan algú va considerar la possibilitat de repartir la lectura entre diverses persones, llegint cada una d'elles les paraules d'un dels personatges de l'Evangeli. Segurament van veure que així es feia la lectura més amena, didàctica i... dramàtica. I és aquesta voluntat dramàtica (teatral) la que feu possible el naixement d'una nova forma musical.
La progressiva dramatització de la lectura de la passió va implicar tant la creació d'uns personatges i una escenificació ben definits com l'ús de recursos cada vegada més elaborats per tal d'emocionar i colpir els oients. Per exemple, la musicació de la declamació: el recitat. Aquest procés musicador del que en origen havia estat una simple lectura, va anar evolucionant progressivament cap a formes cada vegada més complexes i elaborades (àries, corals, cors, etc.) que, juntament amb l'evolució dramàtica dels personatges i les escenes del calvari de Jesús, acabaren desembocant  en una mena d'òperes religioses (oratoris) sobre el suplici i la mort de Crist: les Passions.
Existeixen diversos tipus de passions que es diferencien en les seves característiques formals:
Passions Responsorials: també denominades Passions Escèniques (de forma scenica en certas personas distributa). La composició musical es basa en el text d'algun dels quatre evangelistes, que és declamat per un solista principal, l'Evangelista, que alternarà les seves aparicions amb els altres solistes i el cor. Obra eminentment vocal, la participació d'instruments musicals serà mínima. Els personatges que apareixen en el transcurs de la narració són interpretats per solistes a una, dues o tres  veus i la multitud (el poble, el grup de sacerdots, la Turba Judaeorum, etc.) pel cor. És aquest el tipus de passió més antiga. En molts casos, un cor inicial i un cor final obren i tanquen l'obra. Un exemple excel·lent d'aquest estil és la Passió segons Mateu del mestre flamenc Orlando di Lasso (1539-1594).
Passions Motètiques: El text es musica en la seva totalitat de forma polifònica, fins i tot la part de la narració. Al principi i al final de l'obra es situen un cor d'entrada i un altre de sortida, que únicament introdueixen o marquen el final de la passió. Fora d'aquests dos cors, l'únic text utilitzat és el d'algun evangeli (o eventualment la compilació dels quatre). Seguint la tradició del motet, la passió es divideix en diverses seccions, que es diferencien entre elles perquè a cadascuna es presenta un nou motiu o subjecte musical i perquè el nombre de veus canvia. En aquest sentit, la narració normalment és musicada a quatre veus, els personatges a 2 o 3 i els cors a 4 o 5. La primera passió-motet va ser escrita per Jakob Obrecht a finals del s. XV. Altres autors destacats foren Leonhard Lechner i Christoph Demantius.
Oratoris de Passió: als segles XVIII i XIX apareix un tipus especial de passió, que no utilitza directament el text dels evangelis, sinó només textos lliures relacionats amb el sofriment i la mort de Crist. La seva estructura i concepció són relativament lliures i no segueixen necessàriament la seqüència de successos segons les narracions bíbliques. Tal és el cas de l'oratori Der Tod Jesu (La mort de Jesús) de Carl Heinrich Graun.
Passions Oratòriques: A partir de les passions responsorials i per influència de l'oratori, apareixen al segle XVII les Passions Oratòriques. En aquestes, els cantants són acompanyats pel baix continu o per l'orquestra. Fet important, enmig del text bíblic hom situa corals i àries de text lliure, que permeten  reflexionar sobre el que ens explica la narració de l'Evangelista. També hi trobarem elements de l'òpera i de l'oratori, com el recitatiu, l'ària da capo, l'arioso, els cors i les simfonies instrumentals. El text bíblic es presenta normalment en forma de recitatiu secco, és a dir, acompanyat únicament pel baix continu, i en ell alternen les intervencions del narrador (l'Evangelista) i de la resta de personatges. En algunes ocasions, però, les declamacions són acompanyades per l'orquestra, donant peu al recitatiu accompagnatto, molt més expressiu. Entre els recitatius i les àries, sovint apareixen recitatius accompagnatos o ariosos de text lliure que ens introdueixen en el contingut de les àries que els seguiran. La passió oratòrica té pràcticament les mateixes característiques musicals que l'oratori i, en realitat, és només una variant del mateix. Repetirem, doncs, que la millor definició de la Passió és un oratori sobre el suplici i mort de Crist. Les passions de Bach s'inscriuen en aquest model i en són el seu millor exemple.

II. La cronologia.
Els primers biògrafs atribueixen a Bach la composició de 5 passions. Dues ens han arribat senceres i sense cap dubte van ser escrites per ell: Les passions Segons St. Joan BWV 245 i Segons St. Mateu BWV 244. De la Passió segons Sant Marc BWV 247 ens ha arribat el text, no pas la música. Existeix també una Passió segons Sant Lluc que Schmieder va catalogar amb el BWV 246, obra espúria sense cap dubte, escrita probablement per Gottfried Heinrich Stölzel. De la  hipotètica cinquena passió de què parlen els biògrafs, no se'n sap res i probablement mai va ser escrita.
De les dues passions que ens han arribat senceres, la Passió segons Sant Mateu és, amb diferència, la més important. De fet es tracta no ja d'una de les obres més glorioses de Bach sinó, probablement, de la major creació de la història de la música tot i que aquesta grandesa no sempre va ser evident.
La fama de J.S. Bach no va traspassar durant la seva vida el reduït cercle al voltant dels ambients musicals de les diverses ciutats on va treballar. Ni de lluny va ser tan admirat arreu d'Europa com Haendel, i fins i tot compositors com Georg Philliph Telemann eren més estimats que Bach dins la pròpia Alemanya. Aquesta indiferència general va continuar després de la seva mort l'any 1750. Només en ambients selectes es va seguir interpretant la seva música (sobretot la de teclat), i principalment pel seu valor tècnic i didàctic més que no pas artístic. Va ser gràcies a homes com Félix Mendelssohn que la seva obra (o el que quedava d'ella) va ser donat a conèixer al món a la primera meitat del s.XIX. I l'obra que va encapçalar aquesta resurrecció va ser la Passió segons Sant Mateu.
Félix Mendelssohn, gran compositor, musicòleg i divulgador musical, va ser l'home escollit pel destí. Casualitats de la història: el jove Mendelssohn, un dels pocs homes capaços tant d'entendre la veritable dimensió de l'obra de Bach com de disposar  de la influència i els recursos necessaris per a ressuscitar-la, va tenir l'oportunitat d'estudiar una de les dues úniques còpies de la Passió segons Sant Mateu que existien al món. I en quedà meravellat: el manuscrit havia trobat, per fi, la persona que durant més de mig segle havia estat cercant. Mendelssohn tenia només vint anys quan, l'11 de març de l'any 1829, a Berlín, executà de nou, molts anys després de la seva darrera interpretació, la Passió segons Sant Mateu, en una reestrena  que avui dia ha esdevingut mítica. Els oients van quedar aclaparats davant la magnitud d'una obra per a ells desconeguda, i a partir d'aquí la figura de Bach començà a prendre una dimensió que avui dia l'ha situat al capdamunt de la història de la música.
Circula una famosa llegenda que explica com va arribar a Mendelssohn el manuscrit de la passió: segons aquesta història, el manuscrit va ser descobert per Mendelssohn en el paper que feien servir per a embolicar la carn en una carnisseria (també es diu que era una peixateria). Però avui dia sabem que això és només una llegenda de les que tant agradaven als romàntics del s.XIX que van redescobrir Bach. Aquestes llegendes exaltaven la humilitat i fins i tot la pobresa de Bach, el presentaven com un geni incomprès i menystingut pels seus contemporanis. Aquestes històries i la imatge de Bach que projecten són absolutament falses.
En realitat, tal com expliquen Adolfo Salazar i Klaus Eidam, van sobreviure dues còpies manuscrites de la Passió segons Sant Mateu: una va pertànyer durant molts anys a un alumne de Bach anomenat Johann Kirnberger. L'altra va arribar cap a l'any 1800 a les mans de Carl Friedrich Zelter, director d'orquestra i mestre de música berlinès. Entre els alumnes de Zelter hi sobresortia un adolescent Mendelssohn, que va tenir així accés a la partitura. Va ser aquest manuscrit el que va utilitzar Mendelssohn en la seva interpretació de l'any 1829.
Tradicionalment, l'estrena de la Passió segons Sant Mateu es datava el 15 d'abril de l'any 1729, Divendres Sant, a l'església de St. Tomàs de Leipzig. Això era degut al fet que Zelter posseïa, juntament amb la partitura manuscrita, el llibret imprès que aquell dia s'havia repartit entre els assistents a St. Tomàs, cosa que, efectivament, demostrava una interpretació de la Passió l'any 1729, però no que fos la primera interpretació. El primer en qüestionar la data de 1729 va ser Joshua Rifkin (The musical Quaterly, 1975). Actualment, la investigació dóna per segura la interpretació d'una versió primigènia d'aquesta obra dos anys abans, el Divendres Sant de 1727. El principal argument a favor d'aquesta possibilitat el trobem en una carta de Bach al seu alumne C. G. Wecker a 20 de Març de 1729, a partir de la qual deduïm que aquest havia demanat prestada al seu mestre una Passions Musique la qual, òbviament, Wecker coneixia bé i que gairebé amb tota seguretat era la primera versió de Passió segons Sant Mateu. Segons la carta, Bach se l'hauria deixat sense cap problema wenn sie nicht selbsten heüer benöthiget wäre, és a dir, si no l'hagués hagut de menester en aquell precís moment. Un obra, doncs, ja escrita, que s'havia d'interpretar al cap de pocs dies, i, molt probablement, amb una o diverses execucions ja al seu historial.
Per tant, basant-nos en aquest i d'altres indicis, actualment podem afirmar la data de l'11 d'abril de 1727 com la de l'estrena de la primera versió de la Passió segons Sant Mateu. En quant a les circumstàncies que envoltaren aquesta interpretació, els pocs indicis que posseïm semblen indicar  que aquesta estrena no va ser gens afortunada, la qual cosa va originar una altra llegenda, que ens parla de la deserció dels assistents a l'església on Bach estrenava la seva magna obra per anar a escoltar una passió d'un altre músic, que s'estava interpretant en una església veïna. Això és una autèntica falsedat, car només Bach, el Kantor de St. Tomàs, podia executar música a les esglésies de Leipzig. Encara menys, doncs, es podrien haver produït dues representacions simultànies en oberta competència!
El que segurament va passar, com hem dit, és que aquesta primera versió de la passió no va convèncer el públic de Leipzig, ja habitualment força indiferent a la feina del seu Kantor. Aquest fracàs, però, no va desanimar Bach el qual, dos anys després, el Divendres Sant de 1729, tornà a executar la mateixa Passió segons Sant Mateu àmpliament reformada, la qual va obtenir, ara sí, una millor rebuda per part dels oients. Val a dir que aquesta reestrena de 1729 va haver de superar l'oposició de les autoritats municipals de Leipzig. Generalment, la negativa dels menestrals a autoritzar la interpretació de la passió és atribuïda als conflictes que mantenien amb Bach sobre l'organització de la música a les esglésies de la ciutat. Sense dubte, tals desavinences existien, però potser el motiu principal de la negativa residia en el record d'una execució anterior que havia acabat en fracàs. En tal cas, estaríem davant d'un nou argument a favor de la data de 1727 com la de l'estrena de la Passió segons Sant Mateu.
A partir d'aquell moment, clara mostra de la seva acceptació, l'obra va ser interpretada almenys quatre vegades en els següents quinze anys, patint continues revisions imposades per les circumstàncies del moment (sobretot les absències de cantants o de músics), cosa que demostra la flexibilitat i el sentit pràctic dels compositors de l'època de Bach els quals, més que als capricis del seu geni, es devien a la seva església, al seu ajuntament o al seu senyor. El fet que les autoritats de Leipzig no tornessin a qüestionar cap d'aquestes interpretacions després de la de 1729 sembla confirmar la tesi abans exposada. La versió que passa a ser la definitiva és la de 1736, en la qual Bach introduirà força novetats tant en el text com en l'instrumentació. Una darrera versió, cap al 1744, modificarà el ja grandiós cor inicial introduint una veu addicional de sopranos in ripieno que cantaran la melodia de l'Agnus Dei luterà, que fins llavors entonava l'orgue de manera subliminal.
Per acabar aquest apartat destacarem que, a principis de 1729, Bach reutilitzà alguns passatges de la Passió segons Sant Mateu i de la Cantata BWV 198 en una cantata funeral que interpretà a Köthen en honor del seu antic amo i amic, el príncep Leopold d'Anhalt-Köthen, mort el 19 de novembre de 1728. La cantata funeral en qüestió es titulava Klagt, Kinder, klagt es aller Welt BWV 244a i va ser l'única vegada, que sapiguem, que Bach va parodiar fragments de la Passió segons Sant Mateu.

III. El text.
El text de la Passió segons Sant Mateu és obra del llibretista Christian Friedrich Heinrici, habitualment conegut pel seu pseudònim, Picander. Picander era un funcionari del servei de correus de Leipzig, recaptador de taxes postals (o alguna cosa per l'estil), que cultivava l'afició a la poesia i que va ser l'autor de nombrosos textos musicats per Bach, amb qui va col·laborar estretament durant molts anys.
Els textos de la Passió segons Sant Mateu s'ordenen en tres estrats de diversa procedència:
El primer, òbviament, és l'Evangeli de Mateu, concretament els capítols XXVI i XXVII. Dins seu podem distingir tres nivells d'actuació:
a) La narració de l'Evangelista, que ens explica els fets d'una manera freda i objectiva.
b) Els personatges, que parlen en solitari o a duet al llarg de l'acció narrada. Per ordre d'aparició són: Jesús, Judes, Pere, dos falsos testimonis, Caifàs, una serventa, dos sacerdots, Pilat i la seva esposa, als quals cal afegir un personatge subliminal: La Filla de Sió, que representa la Jerusalem aliada amb Déu i que el cristianisme trasllada a l'Església. Hem de fixar-nos en el llibret original de Picander per a descobrir on apareix aquest personatge simbòlic: Al cor inicial i als números 25, 26, 33, 36, 69, 70 i 77, en aquest darrer encarnat pel quatre solistes.
c) La multitud o torba, participants col·lectius, que parlen en plural: els sacerdots i ancians del poble, els apòstols, els criats, el poble jueu (Turba Judaeorum) i els soldats romans.
El segon estrat el conformen les corals, intercalades al text evangèlic. Aquestes corals són el nucli de la tradició musical luterana, expressió dels sentiments i reaccions dels oients, que les coneixen de memòria i s'identifiquen amb el seu missatge: fe, penediment, dolor, consol... A través d'elles, la congregació connecta amb el drama de la passió, es submergeix en el patiment de Jesús i el veu com un compendi de les seves creences més fermes. Cal destacar que a la Passió segons Sant Mateu, les corals no van ser escollides pel llibretista (com sí ho van ser a la Passió segons Sant Marc, també de Picander) sinó que sembla que foren decidides del propi Bach. D’entre totes elles, en destaca la coneguda com a “coral de la passió”, que apareix a l’obra fins a cinc vegades i esdevé gairebé el seu leimotive. Es tracta de la coral O Haupt voll Blut und Wunden, una melodia de H. L. Hassler del 1601. Un fet poc conegut és que aquesta mateixa coral, brillantment transformada, és la que tanca la darrera de les sis cantates de l’Oratori de Nadal.
Al tercer estrat trobem els textos poètics escrits ad hoc pel llibretista, Picander. L'any 1729 es publicaren a Leipzig una sèrie de textos poètics titulats Poemes seriosos, jocosos i satírics de Picander, Segona Part. Amb el número XI apareixia un Texte zur Passions-Music, nach den Evangelisten Matthäo, am Char-Freytage bey Vesper in der Kirche zu St. Thomä (Textos de la passió en música segons l'Evangelista Mateu, per al vespre de Divendres Sant a l'església de sant Tomàs). Aquests textos eren els versos que Picander havia afegit a la narració de l'Evangeli i a les corals tradicionals per a completar el llibret de la Passió segons Sant Mateu, i el fet de publicar-se l'any 1729 ha donat peu a la datació errònia de la seva estrena. A més del cor inicial i els dos que conclouen cada una de les dues parts de la passió, Picander composà fins a quinze àries (més que en les passions de Joan i Marc juntes) i onze airosi que, en l'argument de l'obra, representen les reaccions piadoses d'aquell qui és espectador del suplici de Jesús i desitja obtenir la redempció a través d'aquest sofriment.
Per acabar de configurar el llibret de la passió, Picander s'inspirarà també en alguns textos de Salomo Franck, autor del llibret de diverses cantates bachianes de l'època de Weimar i en la cèlebre passió escrita anys abans per H. Brockes, que va ser musicada per Haendel, Telemann, Keiser i Mattheson.

IV. L'Estructura.

La Passió segons sant Mateu és una obra extensíssima, que la primera edició de l'obra completa de Bach al segle XIX, la Bach Ausgabe (BA),  estructurà en 78 moviments (o números), alguns d'ells subdividits al seu torn en diversos moviments menors. En algunes edicions, però, l'obra és dividida en 68 números seguint el criteri de la Neue Bach Ausgabe (NBA), la Nova Edició Bach, editada des de 1955 per la Neue Bach Gesellschaft (NBG), societat fundada l'any 1900 dedicada a l'edició i promoció de la figura de Bach. Nosaltres seguirem la numeració de la BA que ens donarà, doncs, una passió amb 78 números. Ara estudiarem la manera en què Picander i Bach estructuraren aquesta munió de moviments.
La primera arquitectura de la Passió segons Sant Mateu que hom observa és la seva divisió en dues parts, destinades a ser cantades abans (Vor der Predigt) i després de l'homilia (Nach der Predigt), que era l'eix de la missa solemne de Divendres Sant que, a Leipzig, tradicionalment es desenvolupava segons el següent programa:


13:15 Sonen les campanes
Himne: Da Jesu an dem Kreuze, interpretat pel cor
Música de la Passió, Part I
Psalms: Herr Jesu Christ, dich zu uns wend
Homilia
Música de la Passió, Part II
Motet, Ecce quomodo moritur
Psalm de la Passió
Col·lecta
Himne: Nun danket alle Gott

La primera part abasta els números 1 a 35 i la segona els 36 a 78. Aquesta divisió en dues parts és purament pràctica, aparentment no té cap relació amb l'argument ni amb la música, tot i que si considerem que la passió de Crist comença amb la seva detenció, la primera part seria una introducció i la segona la passió pròpiament dita.  De fet, Picander divideix la passió en una sèrie d'escenes talment una òpera, escenes en les que Jesús és el protagonista, contenint tres la primera part i cinc la segona:
PRIMERA PART: Jesús ungit a Betània, Últim sopar, Al Mont de les Oliveres.
SEGONA PART: Fals testimoniatge, Jesús davant Caifàs i Pilat, Lliurament i flagelació, La crucifixió, L'enterrament.
Però això és enganyós ja que, intercalades enmig de les escenes protagonitzades per Jesús, apareixen petits canvis d'escenari que serveixen per a explicar-nos fets que s'estan esdevenint simultàniament, a esquenes de Jesús: la conspiració dels sacerdots per a detenir-lo, la traïció de Judes, els tres renecs de Pere o el penediment de Judes. En total, els escenaris on s'esdevenen els fets narrats a la passió són els següents:

PRIMERA PART:
Jesús ungit a Betània
1 - Introducció: Jesús prediu el seu suplici.
2 - Al palau de Caifàs: S'ordeix el complot contra Jesús.
3 - A casa de Simó, a Betània: Jesús es prepara per a morir.
Últim sopar
4 - Al Temple: Judes negocia amb els sacerdots l'entrega de Jesús.
5 - A la ciutat: Jesús i els Apòstols realitzen l'Últim Sopar.
6 - De camí cap al Mont de les Oliveres: Jesús anuncia que Pere el negarà tres vegades.
Al Mont de les Oliveres
7 - A Getsemaní: Les oracions de Jesús són trencades per l'arribada de Judes i una multitud, que el detenen.

SEGONA PART:
Fals testimoniatge

8 - Al palau de Caifàs: Jesús és injustament acusat.
Jesús davant Caifàs i Pilat
9 - Al palau de Caifàs: Segueix el judici a Jesús, que finalment és condemnat i agredit.
10 - A l'exterior del palau: Pere renega tres vegades de Jesús.
11 - Al Temple: Judes es penedeix de la traïció, marxa lluny i es suïcida.
12 - Al palau de Ponç Pilat: Jesús és interrogat pel governador romà.
Lliurament i flagel·lació
13 - Al palau de Ponç Pilat: El poble exigeix la mort de Jesús, que finalment és condemnat per Pilat.
14 - Al pretori: Jesús és fuetejat i escarnit per la guarnició romana.
La crucifixió
15 - De camí cap al Gòlgota: Simó és obligat a ajudar Jesús a carregar la creu.
16 - Al Gòlgota: Jesús és crucificat i mor. El cel brama i la terra tremola. Veritablement, era el Fill de Déu.
L'enterrament
17 - Al sepulcre de Josep d'Arimatea: Jesús és enterrat i la tomba segellada. Havent anunciat la seva resurrecció, però, els seus enemics decideixen muntar-hi guàrdia.

El moviment 76 marca el final de l'acció. Els dos darrers moviments són una reflexió conclusiva sobre el repòs etern de Jesús. Un final semblant per estructura al de la Passió segons Sant Joan (de llibretista anònim), però no per trama narrativa, ja que el capítol XIX de l'Evangeli de Joan conclou amb Jesús dins la tomba sense cap referència a la seva anunciada resurrecció. El capítol XXVII de l'Evangeli de Mateu, en canvi, planteja una espècie de "final obert", amb Jesús mort dins una tomba vigilada, per si ressuscita. Un altre fet remarcable és que les dues parts de l'obra conclouen amb un cor compost pel llibretista i no amb una coral tradicional, com era habitual a les passions de l'època, inclosa la Passió segons Sant Joan del propi Bach, que situa una coral darrere el gran cor Ruht Wohl, que perfectament la podria concloure.
Alguns estudiosos han cercat un hipotètic "eix central" de les passions de Bach, un moviment al voltant del qual s'articulés tota l'obra, tant narrativament com musical. A la Passió segons Sant Joan aquest eix ha estat establert per F. Smend en el número 22, la coral Durch dein Gefägnis, Gottes Sohn. A la Passió segons Sant Mateu, aquest centre de gravetat és molt més subtil i es situa, deixant de banda les intervencions de l’Evangelista, entre el darrer cor del  número 54, Lass ihn kreuzigen ("Crucifiqueu-lo!") i el 59b, que és el mateix cor elevat  mig to, car l’Evangelista explica que “ells, elevant la veu, cridaven...” Emmarcats per aquests dos cors paral·lels es situen la coral Wie wunderbarlich (“Xocant és aquest càstig!”), el recitatiu Er hat uns alle wohlgetan (“A tots ens féu el bé”)  i l’ària Aus Liebewill mein heiland sterben (“Per amor vol morir el Salvador”). Si ens allunyem en ambdues direccions d’aquest nucli, trobarem una intervenció de la multitud, un text lliure, de nou la multitud, una coral i dues noves intervencions de la multitud, tot absolutament simètric.
Això, no obstant, sembla desplaçar de la centralitat segurament el moment ideològicament capital de tota l’obra, que Bach tracta de manera excepcional: Es tracta del número 73b, Wahrlich, dieser ist Gottessohn gewesen, "Veritablement, aquest era el Fill de Déu", una exclamació a càrrec de la multitud assistent a la crucifixió. Bach el concep a 4 veus doblades pels instruments i hi utilitza el famós “Motiu Bach”, les 4 notes (B-A-C-H) que en la nomenclatura alemanya equivalen a la seqüència Si bemoll-La-Do-Si natural, una espècie de signatura musical utilitzada diverses vegades tant pel propi Bach com per altres compositors. Però això no és tot, per que el baix continu d’aquest passatge també sembla ser una espècie de signatura encriptada de Bach: Consta de 14 notes, i si assignem valors numèrics a les lletres de l’alfabet del mode A=1, B=2, C=3 i H=8, llavors... B+A+C+H=14!
De fet, segons F. Smend i J. Chailley, tots els ariosos de la passió i especialment les intervencions de Jesús comporten alguna referència bíblica expressada a través del nombre de notes del baix.

V. La música.
La Passió segons Sant Mateu és una obra colossal, immensa, concebuda per a dos cors oposats, cada un amb la seva corresponent orquestra i cantants solistes:
Cor I:
Part instrumental: 2 flautes dolces, 2 travesseres, 2 oboès, violins, viola, viola da gamba, baix continu (violoncel, contrabaix i orgue).
Part vocal: Cor, soprano, tenor, alt i baix.
Cor II:
Part instrumental: 2 flautes travesseres, 2 oboès, violins, viola, viola da gamba, baix continu (violoncel, contrabaix i orgue o clavecí).
Part vocal: Cor, soprano, tenor, alt i baix.

Els textos van rebent la més diversa formulació musical segons la seva condició, que engloba gairebé totes les formes vocals de l'època: cors, àries, corals, recitatius i ariosos.
La narració de l'Evangelista utilitza el recitatiu secco típic de les cantates d'església de Bach, on només els breus tocs del baix continu van recalcant les paraules més destacades del personatge. Aquest tipus de recitat assoleix probablement a la Passió segons Sant Mateu la cota més alta mai assolida i m'atreviria a dir que només pels recitatius és ja una obra mestra: No hi ha paraula que no sigui degudament recalcada amb una nota, o un acord, o un gir que la doti musicalment d'un profund sentit, sensació o sentiment. Les intervencions de Jesús, en canvi, estan tractades com a recitatius accompagnatos, on les paraules són revestides d'una espècie d'aurèola pels violins i el baix continu, la qual cosa els confereix un aspecte majestuós i transcendent.
De les quinze corals, dotze són tractades a capella (a 4 veus doblades per l'orquestra) i tres en elaboració: Com a cantus firmus en la densa polifonia de l'enorme cor inicial, alternant amb el tenor al recitatiu O Schmertz (número 25) i en el gran cor que tanca la primera part.
Però on l'obra desborda totes les comparacions és en els fragments de lliure inspiració: els ariosos i les àries. Són moments introspectius, que apareixen intercalats a la narració de la passió i serveixen al llibretista per a reflexionar sobre els fets explicats.
En els onze ariosos, Bach desplegarà tota la inventiva i genialitat de què era capaç, donant-los una forma que podríem anomenar arioso accompagnato: Les més diverses combinacions instrumentals acompanyen els cantants en tals interludis, sempre al servei del text, sempre cercant despertar emocions ben concretes, sempre amb instruments en obbligato (és a dir, que no es poden substituir per altres). Aquests ariosos precedeixen sempre alguna ària, a la qual resten units per la disposició instrumental, que gairebé sempre és idèntica en els dos. A la Passió segons sant Mateu deixarà Bach algunes de les àries més extraordinàries de la història de la música i en trobarem fins a 15, més que en les passions de Joan i Marc juntes. Algunes de les àries inclouen intervencions del cor.
Tots aquests elements són interpretats pels dos cors en sentit ampli, és a dir, dos blocs vocal-instrumentals totalment independents que a vegades actuen conjuntament, doblant-se (en les corals a capella), i a vegades es confronten establint diàlegs. Són utilitzats conjuntament en els cors inicial i final, els diàlegs de solo amb cor i les escenes de multitud, excepte les dels apòstols i el reconeixement de la divinitat de Jesús (núm.73b).
Però si alguna cosa converteix en excepcionals alguns cors d'aquesta obra és en la sensació de multitud exaltada que ens transmet la partitura de Bach. Aquestes escenes ens retraten una multitud desenfrenada, carregada d'odi, que assoleix la seva màxima expressió en la compareixença de Jesús davant Pilat i el poble. Com aconsegueix Bach tal expressivitat? Primerament, podríem dir que fent el que ningú s'esperava d'ell: Una construcció coral aparentment desestructurada i caòtica, que tan aviat arrenca com calla, canvia de tema, s'allarga o s'escurça, afegeix veus o en silencia. Tot això acompanyat d'una subtilesa poques vegades comentada i per a mi fonamental: La participació en totes aquestes escenes de les flautes travesseres. A les seves obres religioses, Bach utilitzarà sempre les flautes (sobretot les flautes dolces) per a simbolitzar el més enllà i el trànsit cap a ell, trànsit que cal afrontar amb serenor i tranquilitat. Aquest simbolisme apareix  ja a les seves primeres obres, com la cantata BWV 106 Gottes Zeit ist die Allerbeste Zeit, una cantata funeral. La genialitat, però, és que ara el dolç so d'aquests instruments acompanyarà escenes ben terrenals i carregades de crispació. Aquestes escenes tan expressives han provocat que algú hi veiés rastres d'antisemitisme, totalment injustificats.



LA PASSIÓ SEGONS SANT MATEU 

PRIMERA PART 

Jesús ungit a Betania
(Sant Mateu 26, 1-13)


Nº. 1 COR i CORAL
Cor
Veniu, Filles, auxilieu-me en l’aflicció,
Vegeu! – A qui? – A l’Espòs.
Contempleu-lo! –  Com? –  Com un Anyell.
Mireu! – Què? – Observeu la seva Paciència.
Mireu! – On? – En els nostres pecats.
Contempleu com, per Amor i Misericòrdia,
carrega la seva pròpia Creu.
Coral (Veus infantils)
Oh, innocent Anyell de Déu,
sacrificat a la fusta de la creu,
pacient en tot moment,
malgrat l’escarni i els turments.
Carregues tots els nostres pecats.
D’altra manera, hauríem desesperat.
Compadeix-te de nosaltres, Jesús!  

Nº. 2 RECITATIU (26, 1-2)
Evangelista
Quan Jesús va acabar aquestes paraules,
 va dir als seus deixebles:
Jesús
Bé sabeu que de d'aquí a dos dies
es celebrarà la Pasqua,
i el Fill de l'Home serà lliurat
per a ésser crucificat.   

Nº. 3 CORAL
Estimat Jesús,
quin delicte has comès
perquè recaigui sobre Tu
tan severa sentència?
Quin és el teu pecat? 
Quines maldats has comès?   

Nº. 4 RECITATIU (26, 3-4)
Evangelista
Llavors es van reunir en Consell els Sacerdots,
els Escrivans i els Ancians del poble,
al palau del Summe Sacerdot, anomenat Caifàs.
I decidiren la manera
de prendre amb ardits Jesús, per a matar-lo.
Però van dir:   

Nº. 5 COR (26, 5)
Que no sigui en dia de festa,
per a no provocar agitació en el poble.   

Nº. 6 RECITATIU (26, 6-7)
Evangelista
Estant Jesús a Betania,
a casa de Simó, el leprós,
es va acostar a Ell una dona
que duia un vas d’alabastre
amb una preuada essència,
i el vessà sobre el seu cap,
quan era assegut a taula.
Veient això els seus deixebles,
s’indignaren, i exclamaren:   

Nº. 7 COR (26, 8-9)
Per què aquest dispendi?
Aquesta essència podria haver-se venut molt cara
i els diners haver estat donats als pobres!  

Nº. 8 RECITATIU (26, 10-13)
Evangelista
Advertint això Jesús, els va parlar així:
Jesús
Per què importuneu aquesta dona?
Ella ha fet una bona obra en mi.
Perquè als pobres els tindreu sempre entre vosaltres,
però no així a mi.
Vessant sobre el meu cos aquest bàlsam,
l’està preparant per a la sepultura.
En veritat us dic que en qualsevol lloc del món
on sigui predicat aquest Evangeli,
es preservarà la memòria
del que ella acaba de fer.  

Nº. 9 RECITATIU (Contralt)
Tu, Salvador estimat!
Mentre els teus deixebles, imprudents,
murmuren veient  aquesta pietosa dona
disposar amb ungüent el teu cos
per a la sepultura,
permet mentrestant
que els meus ulls aboquin
un torrent de llàgrimes perfumades sobre el teu cap!   

Nº. 10 ÀRIA (Contralt)
Constricció i penediment
torturen el meu cor culpable.
Que les meves llàgrimes siguin per a Tu,
fidel Jesús, essències perfumades.   


Últim Sopar
(Sant Mateu 26, 14-35)

Nº. 11 RECITATIU (26,14-16)
Evangelista
Llavors un dels Dotze,
anomenat Judes Iscariot,
es presentà als sacerdots, i els digué:
Judes
Què em donareu
si us el lliuro?
Evangelista
Li van oferir trenta monedes de plata.
I des de llavors va cercar l'ocasió per a trair-lo.   

Nº. 12 ÀRIA (Soprano)
Sagna, benvolgut cor!
Ah! Un nen que has criat,
que has alletat del teu pit,
la teva mort vol propiciar,
car en Serp s'ha convertit.    

Nº. 13 RECITATIU (26, 17)
Evangelista
El dia primer dels àzims,
es van acostar a Jesús els seus deixebles
i van dir-li:   

Nº. 14 COR
On vols que preparem
l'àpat de Pasqua?    

Nº. 15 RECITATIU (26,18-22)
Evangelista
Ell els va dir:
Jesús
Aneu a la ciutat, a casa d'en tal, i parleu-li així:
"El Mestre m'ha encomanat que et digui:
la meva hora és propera
i celebraré la Pasqua a casa teva
amb els meus deixebles".
Evangelista
I els deixebles van fer com Jesús els havia manat
i ho van preparar tot per a la Pasqua.
Al capvespre, es va asseure a la taula amb els Dotze
i, mentre menjaven, els va dir:
Jesús
En veritat us dic
que un de vosaltres em trairà.
Evangelista
I ells, torbats i angoixats en gran manera,
començaren a preguntar un darrere l'altre:
Cor
Senyor, per ventura seré jo?    

Nº. 16 CORAL
Sóc jo!
Jo, que lligat de peus i mans
hauria de pagar-ho a l'Infern!
Fuetades, cadenes
i tot el que Tu vas patir
és el que es mereix la meva Ànima!   

Nº. 17 RECITATIU (26,23-29)
Evangelista
Ell els va respondre, dient:
Jesús
Aquell qui introdueix amb mi la seva mà en el plat,
aquest és el traïdor.
Cert és que el Fill de l'Home segueix el seu camí,
tal com sobre ell ha estat escrit.
Però, ai d'aquella persona
per qui el Fill de l'Home serà lliurat!
Més li valdria a aquesta persona
no haver nascut!
Evangelista
Llavors Judes, que era qui l'entregava, va dir:
Judes
Sóc jo, Mestre?
Evangelista
I Ell contestà:
Jesús
Tu ho has dit.
Evangelista
Mentre menjaven, Jesús va prendre el pa,
el va beneir, el va partir
i el va donar als seus deixebles, dient:
Jesús
Preneu i mengeu. Aquest és el meu cos.
Evangelista
I, prenent el calze,
el va beneir i els el va lliurar tot dient:
Jesús
Beveu tots d'ell,
perquè aquesta és la meva Sang del Nou Testament,
que serà vessada per molts
per a remissió dels pecats.
Jo us dic
que no beuré més
d'aquest fruit de la vinya,
fins el dia en que de nou
el begui amb vosaltres
al Regne del meu Pare.    

Nº. 18 RECITATIU (Soprano)
Si el meu cor es desfà en llàgrimes
quan Jesús s'acomiada de mi,
el seu testament em consola:
La seva Carn i la seva Sang – Oh, preuat tresor!,
Deixa a les meves mans.
Així com als seus, a la Terra,
sempre preservà del mal,
així els estima fins al final.   

Nº. 19 ÀRIA (Soprano)
Vull lliurar-te el meu cor,
submergeix-te en ell, Salvador meu.
Submergir-me en Tu jo també voldria;
Si el Món és massa petit per a Tu,
només Tu podràs ser per a mi
més que el Cel i el Món junts.   

Nº. 20 RECITATIU (26,30-32)
Evangelista
I havent proclamat l'himne d'acció de gràcies,
van marxar cap al Mont de les Oliveres.
Llavors els va dir Jesús:
Jesús
Aquesta nit tots vosaltres
patireu escàndol per la meva causa.
Talment és escrit:
"Feriré al pastor i es dispersaran
 les ovelles del ramat".
Però, quan hagi ressuscitat,
seré abans que vosaltres a Galilea.   

Nº. 21 CORAL
Reconeix-me, Protector meu,
Pastor meu, acull-me!
De Tu, Font dels Goigs,
he rebut tots els meus bens.
De La teva boca, el regal refrescant
de llet i dolces viandes,
del teu esperit, l'obsequi sublim
de les delícies celestials.   

Nº. 22 RECITATIU (26,33-35)
Evangelista
Pere, responent, va dir-li:
Pere
Encara que tots s'escandalitzin de Tu,
jo mai me n'escandalitzaré.
Evangelista
Jesús li va respondre:
Jesús
En veritat et dic que aquesta nit,
abans que canti el gall,
m'hauràs negat tres vegades.
Evangelista
Pere li va respondre:
Pere
Encara que hagués de morir per la teva causa,
no et negaré.
Evangelista
I el mateix van dir els altres deixebles.   

Nº. 23 CORAL
Vull romandre aquí amb Tu,
no em rebutgis!
Vull vetllar a prop teu
quan ton cor sigui ferit.
Quan aquest es detingui
en l'últim batec de l'agonia,
et prendré als meus braços
i t'apretaré contra mi.   


Al Mont de les Oliveres
(Sant Mateu 26, 36-56)


Nº. 24 RECITATIU (26,36-38)
Evangelista
En tant, arribà Jesús amb ells a un jardí,
dit de Getsemaní,
i va parlar així als seus deixebles:
Jesús
Asseieu-vos aquí,
mentre jo vaig allí a pregar.
Evangelista
I duent-se amb ell  Pere
i els dos fills de Zebedeu,
va començar a entristir-se i angoixar-se.
Llavors Jesús els va dir:
Jesús
La meva ànima és entristida fins a la mort;
quedeu-vos aquí i vetlleu amb mi.    

Nº. 25 RECITATIU (Tenor, Cor)
Solista:
Oh, dolor!
Com tremola el cor angoixat!
Com es torba,
com empal·lideix el seu semblant!
El jutge el condueix davant el tribunal.
No hi ha consol possible, ni ajuda.
Pateix tots els turments de l'Infern,
expiant les culpes alienes.
Ah! Si el meu amor pogués, Salvador meu,
calmar el teu temor,
o ajudar-te a suportar-lo,
De bon grat em quedaria aquí!
Coral:
Quina és la causa de tots aquests turments?
Ah! són els meus pecats, que et laceren!
Jo, Senyor Jesús, sóc el culpable
de tots els teus patiments!   

Nº. 26 ÀRIA (Tenor, Cor)
Solista:
Vull vetllar al costat del meu Jesús.
Cor:
Així s'adormen els nostres pecats.
Solista:
De la mort em salva la seva ànima dolorida;
El seu dol em fa plenament feliç.
Cor:
Per això el sofriment redemptor
ens és amarg i dolç alhora.   

Nº. 27 RECITATIU (26, 39)
Evangelista
I, havent fet unes passes,
va postrar-se amb el rostre a terra 
i va pregar, dient:
Jesús
Pare meu, si és possible,
aparta de mi aquest calze;
però no es faci la meva voluntat,
sinó la teva.   

Nº. 28 RECITATIU (Baix)
El Salvador cau de genolls davant son Pare,
i ens aixeca, a mi i a tots,
de les nostres caigudes
envers la gràcia divina.
Ell està disposat
a beure el calze amarg de la mort,
ple dels pecats d'aquest món,
pútrids i odiosos,
car així ho vol el Déu estimat.   

Nº. 29 ÀRIA (Baix)
De bon grat acceptaré
dur la creu i beure del calze
del qual va beure el Salvador.
Car la seva boca,
de la que ragen llet i mel,
ha endolcit les angoixes
i el cruel sofriment
des del primer tast.   

Nº. 30 RECITATIU (26,40-42)
Evangelista
I al tornar on estaven els seus deixebles,
els va trobar dormits i els va dir:
Jesús
No heu pogut vetllar amb mi
ni tan sols una hora?
Vetlleu i pregueu
per a no caure en la temptació.
L'esperit és en guàrdia,
però la carn és feble.
Evangelista
Marxà novament a pregar per segona vegada, dient:
Jesús
Pare meu, si no és possible
que pugui passar aquest calze
sense que jo en begui,
faci's sempre la teva voluntat.   

Nº. 31 CORAL
Que es compleixi sempre la voluntat del meu Senyor,
car la seva voluntat és el millor;
Sempre és a punt per ajudar
als qui creuen fermament en Ell;
Senyor piadós,
Tu ens salves de la misèria
i ens castigues amb mesura.
Aquell qui en Déu confia
i en ell feliç es recolza,
Mai serà abandonat.   

Nº. 32 RECITATIU (26,43-50)
Evangelista
I tornant, els va trobar de nou adormits,
car llurs ulls eren carregats de somni.
I deixant-los, es va retirar
a pregar per tercera vegada,
repetint les mateixes paraules.
Tornà després amb llurs deixebles
i els va dir:
Jesús
Ah! Voleu encara dormir i reposar?
Mireu: És arribada l'hora
que el Fill de l'Home serà lliurat
a mans dels pecadors.
Au va, aixequeu-vos!
Mireu, ja és aquí, aquell qui m'entregarà!
Evangelista
I mentre estava pronunciant aquestes paraules,
va arribar Judes, un dels dotze,
i amb ell una gran gentada
armada d'espases i pals,
enviada pel Summe Sacerdot i els Ancians del poble.
El traïdor els havia
donat un sant i senya:
"Aquell a qui jo besi, aquest és; preneu-lo!".
I a l'instant es va acostar a Jesús i va dir:
Judes
Déu et guardi, Mestre!
Evangelista
El va besar.
Jesús llavors li va dir:
Jesús
Amic meu, per què has vingut?
Evangelista
Llavors s'avançaren els altres,
posaren les mans sobre Jesús i el prengueren.   

Nº. 33 DUETTO (Soprano, Contralt, Cor)
Solistes:
Així és fet pres el meu Jesús.
La lluna i els Estels
s'oculten a causa del dolor,
car mon Jesús ha estat pres.
Ja el duen lligat de mans.
Cor:
Deixeu-lo, allibereu-lo, no el lligueu!
No hi ha llamps ni trons al cel?
Obre les teves goles flamejants, Oh Infern:
destrossa, enderroca, devora, aniquila
amb sobtada fúria al pèrfid traïdor,
al monstre assassí!   

Nº.34 RECITATIU (26,51-56)
Evangelista
I heus aquí que un dels que estaven amb Jesús,
allargà la seva mà [i desembeinà la seva espasa]
ferint un dels criats del Summe Sacerdot,
tallant-li una orella.
Llavors, Jesús li va dir:
Jesús
Embeina la teva espasa,
doncs qui a espasa mata,
a espasa morirà.
No saps que, si li ho demano,
el meu Pare pot enviar-me
més de dotze legions d'àngels?
Però, com s'acomplirien llavors les Escriptures,
que diuen que ha de succeir així?
Evangelista
En aquella hora va parlar Jesús a la multitud:
Jesús
Heu vingut a prendre'm com a un assassí,
amb espases i pals;
diàriament m'he assegut
amb vosaltres al Temple,
ensenyant-vos, i no em vau prendre.
En veritat tot això ha succeït
per tal que es compleixin les Escriptures dels Profetes.
Evangelista
Llavors tots els deixebles fugiren, deixant-lo tot sol.   

Nº. 35 CORAL
Oh, home, plora el teu gran pecat,
pel qual Crist va deixar el si del seu Pare
i va descendir a aquest Món.
D'una Verge dolça i pura
va néixer per a nosaltres,
Per a ser el nostre Mitjancer.
Als morts retornà la vida
i als malalts la salut,
fins que arribà el moment
de ser sacrificat per nosaltres,
de dur sobre la creu
la pesada càrrega dels nostres pecats.   


 SEGONA PART

Fals Testimoniatge
(Sant Mateu 26, 57-63) 

 
Nº. 36 ÀRIA (Contralt, Cor)
Solista:
Ah, el meu bon Jesús ja no hi és!
És possible? És cert el que veuen els meus ulls?
El meu Anyell a les urpes del tigre!
Ah! On ha marxat mon Jesús?
Ah! Què haig de contestar a la meva ànima
quan angoixada em pregunta:
Ah! On ha marxat mon Jesús?
Cor:
On ha anat el teu Estimat,
oh, Tu, bellíssima entre les dones?
On ha marxat el teu Estimat?
Amb Tu volem cercar-lo.     

 Nº. 37 RECITATIU (26,51-59)
Evangelista
Els qui prengueren Jesús
el conduïren davant el Summe Sacerdot Caifàs,
allà on eren reunits
els Escrivans i els Ancians.
Però Pere l'havia seguit de lluny
fins al palau del Summe Sacerdot i,
tot entrant-hi, es va asseure entre els criats
per veure com acabava tot allò.
El Summe Sacerdot, els Ancians
i tot el Consell cercaven
falsos testimonis contra Jesús
per condemnar-lo a mort, però no els trobaven.     

Nº. 38 CORAL
El món m'ha jutjat injustament,
amb mentides i enganys,
amb xarxes i llaços ocults.
Senyor, defensa'm d'aquest perill,
protegeix-me de traïcions i perfídies.    

 Nº. 39 RECITATIU (26,60-63)
Evangelista
I havent cercat nombrosos testimonis falsos,
no en trobaven cap.
Finalment, van arribar dos nous testimonis falsos
que declararen:
Testimonis Primer i Segon
Aquest va dir:
"Jo puc destruir el Temple de Déu
i reconstruir-lo en tres dies".
Evangelista
Llavors, aixecant-se, el Summe Sacerdot va dir:
Summe Sacerdot
Res no contestes
al que aquests declaren contra tu?
Evangelista
Però Jesús callava.    

Nº. 40 RECITATIU (Tenor)
Mon Jesús calla davant les calúmnies,
mostrant-nos així que,
en la seva misericòrdia,
s'ofereix a sofrir per nosaltres,
i que nosaltres, en l'adversitat,
haurem d'actuar com Ell,
i sofrir en silenci les persecucions.    

Nº. 41 ÀRIA (Tenor)
Paciència, paciència,
quan llengües mesquines mosseguen!
Si injustament pateixo
calumnies i escarnis,
el meu Déu estimat venjarà, oh, sí!
El meu cor innocent.  


Jesús davant Caifàs i Pilat
(Sant Mateu 26, 63-75; 27, 1-14)


Nº. 42 RECITATIU (26,63-66)
Evangelista
El Summe Sacerdot
va replicar dient-li:
Summe Sacerdot
Jo et conjuro davant el Déu viu,
perquè ens diguis si tu ets el Crist,
el Fill de Déu!
Evangelista
Jesús li va dir:
Jesús
Tu ho has dit. I encara us diré més:
d'ara endavant haureu de veure
al Fill de l'Home
assegut a la Dreta del Poder,
i venint sobre els Núvols del Cel.
Evangelista
Llavors el Summe Sacerdot
s'esquinçà les vestidures, dient:
Summe Sacerdot
Ha blasfemat!
Quina necessitat tenim ja de testimonis?
Vosaltres mateixos acabeu de sentir la blasfèmia!
Què us sembla?
Evangelista
Ells contestaren dient:
Cor
És reu de mort!    

Nº. 43 RECITATIU (26,67-68)
Evangelista
Llavors van començar a escopir-li a la cara
i a donar-li cops de puny.
Alguns, li bufetejaven  la cara i li deien:
Cor
Profetitza’ns, Crist:
qui és qui t'ha colpejat?    

Nº. 44 CORAL
Qui és qui et colpeja així, Salvador Meu,
I amb tant dolor et maltracta?
Tu mai has estat pecador
Com nosaltres i els nostres fills:
De la maldat restes aliè.

Nº. 45 RECITATIU (26,69-73)
Evangelista
Pere era assegut fora, a l'atri,
i acostant-se-li una serventa, li va dir:
Primera Serventa
Tu estaves també amb Jesús de Galilea!
Evangelista
Però ell ho va negar davant tothom dient:
Pere
No sé el que dius.
Evangelista
Però quan havia sortit al pòrtic,
el va veure una altra,
que va dir als presents:
Segona Serventa:
Aquest acompanyava Jesús de Natzaret!
Evangelista
I de nou ho va negar, jurant:
Pere
No conec aquest home!
Evangelista
I poc després es van dirigir a Pere
els qui l'envoltaven, dient:
Cor
Veritablement, tu ets un dels seus,
car la teva forma de parlar et delata!    

Nº. 46 RECITATIU (26,74-75)
Evangelista
Llavors es va posar a maleir i a jurar:
Pere
No conec a aquest home!
Evangelista
I a l'instant va cantar el gall.
Llavors Pere recordà
les paraules que Jesús li havia dit:
"Abans que canti el gall,
em negaràs tres vegades".
I, sortint fora, va plorar amargament.    

Nº. 47 ÀRIA (Contralt)
Apiada't, Déu Meu,
de les meves llàgrimes.
Mira el meu cor i els meus ulls
que ploren amargament davant teu.
Tingues pieta!     

Nº. 48 CORAL
Encara que em separi de Tu,
tornaré de nou al teu costat;
El teu Fill ens va redimir
Per l'angoixa i els turments de la mort.
La meva culpa va ser greu,
però la teva gràcia i la teva benevolència
són molt majors que el meu pecat,
que per sempre m'acompanyarà.    

Nº. 49 RECITATIU (27, 1-4)
Evangelista
Al matí, tots els Sacerdots Principals
i els Ancians del poble van celebrar un consell
per a condemnar a mort Jesús.
Després d'haver-lo lligat,
el menaren davant del Governador Ponç Pilat.
Veient llavors Judes, aquell qui l'havia traït,
que Jesús seria condemnat a mort, es va penedir
i va retornar les trenta monedes de plata
als Sacerdots i als Ancians, dient-los:
Judes
He actuat malvadament,
us he lliurat amb traïció sang innocent.
Evangelista
Ells contestaren:
Cor
I a nosaltres, què ens importa?
Allà tu!   

Nº. 50 RECITATIU (27, 5-6)
Evangelista
Llavors llençà les monedes de plata pel Temple,
en va sortir i, marxant lluny, es va penjar.
Els Sacerdots recolliren
les monedes de plata i digueren:
Sacerdots Primer i Segon
No és lícit guardar-les en el tresor sagrat,
car són preu de sang.    

Nº. 51 ÀRIA (Baix)
Retorneu-me el meu Jesús!
Vegeu com el preu de la seva sang,
el fill perdut us el llença als peus!     

Nº. 52 RECITATIU (27,7-14)
Evangelista
I després d'haver-ho discutit en consell,
van comprar amb les monedes el camp d'un terrissaire
per a enterrar-hi els forasters.
Per aquest motiu el seu nom és,
fins avui, Camp de Sang.
D'aquesta manera es va complir
el que digué el profeta Geremíes:
"I van prendre trenta monedes de plata,
preu d'aquell que va ser venut
a un preu fixat pels fills d'Israel
i les van gastar en el camp d'un terrissaire,
tal com el Senyor m'ho havia ordenat".
Jesús comparegué davant el Governador
el qual l'interrogà dient:
Pilat
Ets Tu el Rei dels Jueus?
Evangelista
Jesús llavors contestà:
Jesús
Tu ho has dit.
Evangelista
I a les acusacions que li feien
els Sacerdots i els Ancians, no responia.
Llavors li va dir Pilat:
Pilat
No escoltes les seves acusacions?
Evangelista
Però Ell no deia ni una sola paraula, fins al punt
que el Governador restà profundament astorat.    

Nº. 53 CORAL
Encomana el teu camí
i les malalties del teu cor
a la cura amorosa
d'Aquell que regna al Cel.
Aquell qui als núvols, a l'aire i als vents
els dicta el camí veloç,
sabrà trobar la ruta
per on avançaran els teus peus.
 

Lliurament i Flagelació
(Sant Mateu 27, 15-30)


Nº. 54 RECITATIU (27,15-22)
Evangelista
Durant la festa era costum que el Governador,
per a agradar al poble,
concedís la llibertat d'un reu,
escollit per ells.
En aquell temps hi havia
un pres molt conegut,
de nom Barrabàs.
Així doncs, quan tots estaven reunits,
Pilat els va dir:
Pilat
A qui voleu que alliberi?
A Barrabàs o a Jesús,
el qual fa dir-se Crist?
Evangelista
Car ell sabia amb certesa
que l'hi havien lliurat per enveja.
I quan era assegut al tribunal,
la seva esposa manà que li diguessin:
Esposa de Pilat
Res no hi hagi entre tu i aquest home just,
car avui he patit molt en somnis per causa seva!
Evangelista
Però els Sacerdots i els Ancians
exhortaven el poble
perquè reclamessin la llibertat de Barrabàs
i fessin morir Jesús.
Prengué ara la paraula el Governador,
que els va dir:
Pilat
A quin d'entre aquests dos
voleu que alliberi?
Evangelista
Ells van dir:
Cor
Barrabàs!
Evangelista
Pilat els va dir:
Pilat
Què he de fer, llavors, amb Jesús,
el qual es fa anomenar Crist?
Evangelista
Tots van dir:
Cor
Crucifiqueu-lo!  

Nº. 55 CORAL
Xocant és aquest càstig!
El bon Pastor el pateix pel seu ramat;
el Senyor, el Just, expia la culpa
dels seus serfs!   

Nº. 56 RECITATIU (27, 23)
Evangelista
El Governador va replicar:
Pilat
Però, quin mal ha fet?     

Nº. 57 RECITATIU (Soprano)
A tots ens féu el bé:
Va retornar la vista als cecs,
va fer caminar als coixos;
ens mostrà la Paraula del Pare.
Va expulsar els Dimonis,
va consolar els afligits;
va assumir als pecadors.
Això i no altra cosa féu el meu Jesús.    

Nº. 58 ÀRIA (Soprano)
Per Amor,
per Amor vol morir el meu Salvador,
Ell, que no coneix el pecat,
perquè la Condemna eterna
i el càstig del Judici
no recaiguin sobre la meva Ànima.    

Nº. 59 RECITATIU (27,23-26)
Evangelista
Però ells, elevant la veu, cridaven:
Cor
Crucifiqueu-lo!
Evangelista
Veient Pilat que res aconseguia,
sinó que, al contrari, augmentava el xivarri,
va prendre aigua, va rentar-se les mans
davant del poble, i els va dir:
Pilat
Sóc innocent de la Sang d'aquest Just.
Allà vosaltres.
Evangelista
Al que tot el poble va contestar:
Cor
Vingui la seva sang sobre nosaltres i sobre els nostres fills!
Evangelista
Llavors va alliberar Barrabàs,
va fer assotar Jesús
i el va lliurar perquè el crucifiquessin.    

Nº. 60 RECITATIU (Contralt)
Compadeix-te, Senyor!
Heus aquí al Salvador lligat.
Oh, flagells, cops, ferides!
Botxins, atureu-vos!
No us commouen els sofriments d'aquesta ànima?
Tal escena, no us fa llàstima?
Ah, és ben clar! Encara que teniu cor,
aquest és més dur
que la columna del turment.
Prou, per pietat!    

Nº. 61 ÀRIA (Contralt)
Si les llàgrimes del meu rostre
res aconsegueixen,
preneu, doncs, el meu cor!
Però permeteu que sigui com un calze
que jo li ofereixo
per a recollir la sang de les seves ferides.    

Nº. 62 RECITATIU (27,27-29)
Evangelista
Llavors els soldats del Governador
van prendre Jesús i el van conduir al Pretori,
on reuniren tota la guarnició entorn seu.
Després el van despullar,
el van cobrir amb una toga púrpura,
van entreteixir una corona d'espines
i la van posar sobre el seu cap,
així com una canya a la seva mà dreta.
I, clavant el genoll davant seu,
se n'en reien, dient-li:
Cor
Salut, Rei dels Jueus!
Evangelista
I mentre l'escopien,
el colpejaven amb la canya al cap.    

Nº. 63 CORAL
Oh, cap lacerat i ferit,
amarat de dolor i escarni!
Oh, cap envoltat, per a burla,
d'una corona d'espines!
Oh, cap un dia ornat
amb grans honors i afalacs,
i ara greument ultratjat!
Jo et saludo!
Tu, noble rostre,
davant el qual tremola i tem
El Judici Universal!
De quina manera ets escopit!
De quina manera empal·lideixes!
Qui s'ha acarnissat
de forma tan infame
amb la llum sense igual dels teus ulls?     


La Crucifixió
(Sant Mateu 27, 31-54)


Nº. 64 RECITATIU (27,31-32)
Evangelista
I després d'haver-lo humiliat,
li llevaren la toga,
el vestiren de nou amb la seva roba
i el menaren a la crucifixió.
I quan estaven en camí,
van trobar un home de Cirene,
de nom Simó,
a qui van obligar a carregar la creu.    

Nº. 65 RECITATIU (Baix)
Sí, joiosa l'hora
en que la carn i sang
es veuen forçades a carregar la creu;
com més dur és el tràngol,
major és el bé de l'ànima.    

Nº. 66 ÀRIA (Baix)
Vine, dolça creu, això diré.
Dóna-me-la per sempre, Jesús meu!
Si la meva aflicció es fa insuportable,
Tu mateix m'ajudaràs a dur-la.    

Nº. 67 RECITATIU (27,33-43)
Evangelista
I havent arribat a l'indret anomenat Gòlgota,
que significa "de la calavera",
li van donar a beure vi barrejat amb fel;
però quan el va provar, no en va voler beure.
I una vegada el van haver crucificat,
es van repartir les seves vestidures, jugant-se-les;
d'aquesta manera es va complir
el que ha estat dit pel Profeta:
"Es van repartir les meves vestidures entre ells
i van sortejar la meva túnica".
I, asseguts al peu de la creu, muntaren guàrdia.
Després van escriure sobre el seu cap
el motiu de la condemna a mort, a saber:
"Aquest és Jesús, el Rei dels Jueus".
Al mateix temps foren crucificats dos bandits,
un a la seva dreta i l'altre a la seva esquerra.
Tots els que per allí passaven l'insultaven
i blasfemaven sacsejant el cap i dient:
Cor
Tu, que destruïes el temple de Déu
i el reconstruïes en tres dies:
Ajuda't a Tu mateix!
Si ets el Fill de Déu, baixa de la creu!
Evangelista
De la mateixa manera els Sacerdots es burlaven,
juntament amb els Escrivans i els Ancians, dient:
Cor
A uns altres ha salvat,
i no pot salvar-se a si mateix!
Si és el Rei dels Jueus,
que baixi ara de la creu,
i llavors creurem en Ell.
Si va confiar en Déu,
que aquest el salvi ara;
car va dir: "Jo sóc el Fill de Déu".    

Nº. 68 RECITATIU (27, 44)
Evangelista
Fins i tot els mateixos bandits
crucificats al seu costat l'insultaven.    

Nº. 69 RECITATIU (Contralt)
Ah, Gòlgota, funest Gòlgota!
El Senyor de la Glòria
haurà de degradar-se aquí, ultratjat.
La Salvació i Benaurança del món,
penjat a la creu com un malvat.
Ell creà el Cel i de la Terra,
però la terra i l'aire li són negats.
L'innocent mor com un culpable.
La meva ànima s'esmicola.
Ah, Gòlgota, funest Gòlgota!    

Nº. 70 ÀRIA (Contralt, Cor)
Solista:
Mireu, Jesús estén la seva mà
per a abraçar-nos.
Veniu!
Cor:
On?
Solista:
Als braços de Jesús!
Cerqueu la redempció i la misericòrdia.
Cerqueu!
Cor:
On?
Solista:
Als braços de Jesús.
Viviu, moriu, reposeu aquí,
ocellets abandonats;
Resteu!
Cor:
On?
Solista:
Als braços de Jesús.    

Nº. 71 RECITATIU (27,45-50)
Evangelista
I des de l'hora sisena,
una gran tenebra cobrí tota la terra,
fins l'hora nona.
I al voltant de l'hora nona,
Jesús va cridar, dient:
Jesús
Eli, Eli, lamma asabthani!
Evangelista
Que significa:
"Déu meu, Déu meu,
per què m'has abandonat?"
Alguns dels presents,
sentint això, van dir:
Cor
Està cridant Elies!
Evangelista
I al moment, un d'ells va prendre una esponja,
i després de xopar-la en vinagre,
la va col·locar a la punta d'una canya, donant-se-la a beure.
Els altres deien:
Cor
Deixeu-lo! Vegem si Elies ve a salvar-lo!
Evangelista
Però Jesús féu novament un fort crit i expirà.    

Nº. 72 CORAL
Quan jo hagi de marxar,
no t'apartis de mi!
Quan hagi de sentir la Mort,
roman al meu costat!
Quan, atacat de qualsevol mal,
estigui el meu cor,
allibera'm de l'angoixa
amb teu dolor i la teva pena!  

Nº. 73a RECITATIU (27,51-54)
Evangelista
I heus aquí
que el vel del Temple s'esquinçà en dos,
de dalt a baix.
I la terra va tremolar
i es van esquerdar les roques
i es van obrir els sepulcres
i s'alçaren molts cossos de sants que hi dormien,
i van sortir de les tombes
després de la seva resurrecció,
i van anar a la Ciutat Santa on molts els van veure.
El centurió i tots els que eren
amb ell vigilant Jesús,
veient el terratrèmol i el que estava passant,
foren preses del pànic, i exclamaren:
Cor
Veritablement, aquest era el Fill de Déu.   


L'Enterrament
(Sant Mateu 27, 55-66)


Nº. 73b RECITATIU
Evangelista
Eren també allí,
una mica apartades, moltes dones,
que havien seguit Jesús des de Galilea
per a servir-lo.
Entre elles, Maria Magdalena i Maria,
la mare de Jaume i Josep,
i la mare dels fills de Zebedeu.
Al capvespre, va arribar un home ric d'Arimatea,
de nom Josep,
que era també un dels deixebles de Jesús.
Es presentà davant Pilat i li demanà el cos de Jesús.
Pilat va ordenar que li fos lliurat.     

Nº. 74 RECITATIU (Baix)
Al capvespre, quan refresca,
es féu palès el pecat d’Adam.
Al capvespre, el Salvador el va redimir.
Al capvespre va tornar la coloma
portant una branca d'olivera al bec.
Oh, bella hora!, Oh, capvespre!
La pau és ara establerta amb Déu,
car Jesús ha dut la seva creu.
El seu cos per fi reposa,
Ah! Ànima estimada, suplica,
vés, deixa que et regalin el mort Jesús.
Oh profitós, Oh preuat regal!     

Nº. 75 ÀRIA (Baix)
Purifica't bé, cor meu,
en mi mateix vull enterrar Jesús,
car només dins meu,
pels segles dels segles,
podrà reposar dolçament.
Surt de mi, Món, i deixa entrar Jesús!    

Nº. 76 RECITATIU (27,59-66)
Evangelista
Josep va prendre el cos,
el va embolicar amb un sudari net i,
després de dipositar-lo en una tomba nova
que havia fet excavar a la roca per a si mateix,
va tancar l'entrada del sepulcre
amb una gran pedra i se'n va anar.
I allà restaven
Maria Magdalena i l'altra Maria
assegudes davant el sepulcre.
L'endemà, dia que seguia a la Paraskeve,
els Prínceps dels Sacerdots i els Fariseus
es presentaren davant Pilat i li van dir:
Cor
Senyor, hem recordat
que aquest impostor va dir, quan encara vivia:
"després de tres dies ressuscitaré ".
Ordena, doncs, que es vigili
el sepulcre fins al tercer dia,
no fos cas que els seus deixebles vinguin,
robin el cos i diguin al poble:
"Ha ressuscitat d'entre els morts",
essent aquest darrer engany
encara pitjor que el primer.
Evangelista
Pilat els va dir:
Pilat
Aquí teniu la guàrdia,
aneu i custodieu-lo com us sembli.
Evangelista
Ells hi anaren,
asseguraren la tomba amb guàrdies
i segellaren la pedra.     

Nº. 77 RECITATIU (Solistes, Cor)
Solista (Baix):
Ara el Senyor descansa.
Cor:
Bona nit, Jesús meu!
Solista (Tenor):
Han acabat els patiments
causats pels nostres pecats.
Cor:
Bona nit, Jesús meu!
Solista (Contralt):
Oh, cos beneït,
Mireu, amb vergonya i penediment ploro,
car els meus pecats han estat causa del vostre dolor.
Cor:
Bona nit, Jesús meu!
Solista (Soprano):
Mil gràcies avui i sempre
pels vostres sofriments,
per haver-vos entregat
a la salvació de la meva ànima.
Cor:
Bona nit, Jesús meu!    

Nº. 78 COR FINAL
Restem abatuts i plorosos
i clamem envers ton sepulcre:
Descansa, descansa dolçament!
Descanseu, membres abatuts!
Descanseu dolçament, descanseu!
La vostra tomba i la seva làpida
seran confortable coixí
per a les angoixades consciències
i lloc de repòs per a les ànimes.
Que els teus ulls dormin aquí joiosos.


Traducció i Comentari de Josep-Miquel Serra
Catalunya, 2007