BWV 143

La festa de la Circumcisió de Crist, el Cap d'Any luterà, ha estat especialment afortunada en quant a la conservació de les obres que hi són destinades, car en trobem al BWV fins a sis: Les cantates BWV 16, 41, 143, 171, 190 i la quarta cantata de l'Oratori de Nadal. De totes elles serà la discutida BWV 143 LOBE DEN HERRN, MEINE SEELE la que tot seguit mirarem de conèixer una mica millor.

Estem davant d'una de les obres més controvertides del catàleg de Schmieder: Ens ha arribat per fonts secundàries, en manuscrits posteriors a l'època de Bach, i no sabem ni tan sols la seva destinació, que s'ha atribuït a la festa de Cap d'Any en base a algun passatge del text (sobretot el final dels moviments 4 i 6).

De la cronologia millor ni en parlem: Spitta i A. Schering la dataven l'any 1735 en base a les referències que fa el text a les calamitats que assolen altres regnes (que, pensen, podrien referir-se a la Guerra de Successió polonesa de 1733-38). És aquest un aspecte no gaire concloent, atès que en vida de Bach Europa va estar en guerra gairebé de manera permanent. Alfred Dürr, per contra, situa l'obra a l'època primigènia (1708-14) i Konrad Küster la situa al Cicle de Weimar (1714-17). Finalment, segons Alberto Basso, pertanyeria a l'hipotètic cinquè cicle de cantates de Leipzig, que d'haver existit s'hauria conservat residualment.

En el que semblen estar d'acord tots els analistes és en l'autoria bachiana de l'obra.

Però un servidor té encara molts dubtes i, posats a especular, tiraria per la via familiar: No estarem davant d'una d'aquelles partitures d'algun parent que Bach copiava i interpretava a Leipzig quan no tenia temps d'escriure ell mateix les cantates? Sabem del cert que en algunes ocasions (com va passar l'any 1726) Bach va executar a Leipzig nombroses cantates del seu cosí Johann Ludwig Bach, músic de la cort de Meiningen. No em semblaria gens sorprenent aquesta hipòtesi. En tot cas, si l'obra fos autèntica, només la puc ubicar a l'època de Weimar. Per una banda, el seu estil és evidentment lluny de la plenitud creativa del Bach de Leipzig, però ha deixat enrere ja l'estil arcaïtzant de les primeres cantates del jove compositor.

El llibret és anònim, basat en una triple font: El Salm 146, una coral de Jakob Ebert de 1601 que apareix en altres cantates (per exemple la BWV 116) i alguns fragments de lliure inspiració (moviments 4 i 6). Podria fins i tot haver estat recopilat pel propi Bach.

El cor inicial, com tots els moviments de la cantata, és de curta durada i la intitula: Lobe den Herrn, meine Seele (Lloa el Senyor, ànima meva). Aquesta cantata presenta la condició excepcional de ser la única partitura de Bach on es precisen tres trompes i timbales. Tals instruments revesteixen la música de la brillantor de les grans ocasions, resultant remarcable el registre excepcionalment agut de les trompes. Arrenca el cor amb una fanfàrria introductòria d'aspecte un xic caòtic, a la qual es sumarà el cor en una línia homòfona que al meu parer té poc de bachiana, com encara menys en té el gir final de les trompes i el timbal.

Més bachiana em sembla l'ària de soprano que segueix, Du Friedefürst, Herr Jesu Christ (Tu, Príncep de la Pau, Senyor Jesucrist), potser per cantar, acompanyada de les cordes altes, una melodia que també trobem en altres cantates, obra de Bartholomäus Gesius. En tot cas, la peça posseeix una innegable bellesa.

El tenor protagonitza els dos següents moviments: Primer el brevíssim recitatiu Wohl dem, des Hülfe der Gott Jakob ist, des Hoffnung (Benaurat aquell qui és auxiliat pel Déu de Jacob), al qual segueix l'ària Tausendfaches Unglück, Schrecken (Milers de desgràcies, horrors). Sobre un ritme marcat de l'orquestra, el violí solista executa una florida partitura, potser en un intent d'allunyar les malvestats que s'esmenten al text. El terme Jahr (any) serà especialment destacat, per tal de suggerir que les benediccions promeses perduraran en el temps.

El clima festiu retornarà a l'ària de baix Der Herr ist König ewiglich (El Senyor és Rei etern), on el cantant és acompanyat de trompes i timbales, a més del continu, amb les seves ràpides torrentades descendents. El terme König (Rei) és vocalitzat amb cadenes de semicorxeres, mentre que ewiglich (eternament) ho és amb l'habitual llarga nota sostinguda. La conclusió, de nou, realment sona molt poc a Bach.

De manera sorprenent, segueix una nova ària de tenor titulada Jesu, Retter deiner Herde (Jesús, Salvador del teu ramat). Es tracta d'una peça realment singular, conformada per tres plans: Sobre un llit rítmic a càrrec del continu amb fagot obligato, el tenor entona el seu cant, mentre violins i viola rememoren la melodia de la coral en llargues notes. Els termes  Halte (vetlla, vigila) i Schar (Legió, Poble) seran degudament vocalitzats.

I la cantata conclourà amb el cor Halleluja (Al·leluia!), que també es construeix en tres nivells: Fanfàrria orquestral capitanejada per trompes i timbales, bloc vocal de contralt, tenor i baix sobre el terme Halleluja i  sopranos entonant la melodia coral que ha protagonitzat la cantata. Tot això amb un cert aire dansaire que clourà la partitura enmig de l'ambient festiu que la diada de Cap d'Any requereix.

 J.M.S.

Cantata BWV 143
LOBE DEN HERRN, MEINE SEELE (II)
Festo Circumcisionis Christi (Cap d'Any)
Cantata d’autenticitat molt discutida. Data d'estrena desconeguda.
Text: Anònim, amb fragments del Salm 146, 
un himne de Jakob Ebert i altres de lliure composició.

1. COR
Lloa el Senyor, ànima meva.
***
2. CORAL (Soprano)
Tu, Príncep de la Pau, Senyor Jesucrist,
Veritable Home i veritable Déu,
Ets un poderós aliat en la necessitat,
Tant en la Vida com en la Mort.
Per això només nosaltres,
En el teu nom,
Preguem al teu Pare.
***
3. RECITATIU (Tenor)
Benaurat aquell qui és auxiliat pel Déu de Jacob
I diposita la seva esperança en el Senyor, el seu Déu.
***
4. ÀRIA (Tenor)
Milers de desgràcies, horrors,
Penes, angoixes i morts sobtades,
Pobles que cobriu la Terra,
Preocupacions i encara majors penúries
Certament es veuen en altres contrades,
Però aquí viurem un any benèfic.
***
5. ÀRIA (Baix)
El Senyor és Rei etern,
El teu Déu, Sió, per sempre.
***
6. ÀRIA (Tenor)
Jesús, Salvador del teu ramat,
Continua sent el nostre refugi
Per tal que aquest any ens sigui propici.
Vigila a tot arreu!
Mena, oh Jesús, el teu Poble
Vers el proper Any Nou.
***
7. CORAL
Al·leluia! Recorda, Senyor, la teva tasca
Car Tu ets un Príncep de la Pau,
I ajuda'ns a tots graciosament
Ara i en el futur.
Deixa sentir des d'ara
La teva divina Paraula
En una pau duradora.

Traduïda per Josep-Miquel Serra