Cantata BWV 139

Cantata BWV 139

WOHL DEM, DER SICH AUF SEINEN GOTT

Dominica 23 Post Trinitatis

Estrenada: 12 de novembre de 1724

Text: Anònim, basat en un himne de Johann Christoph Rube de 1692.

1. CORAL

Feliç aquell qui al seu Déu

Pot realment abandonar-se com un infant!

Encara que el Pecat, el Món, la Mort

I tots els dimonis l'odiin

Seguirà sentint-se content

Només per tenir l'amistat de Déu.

***

2. ÀRIA (Tenor)

Déu és el meu amic. De qué servirà l'odi

Que sobre mi aboqui l'enemic?

Resto segur emmig de ràbies i envejes.

 Que rarament digueu la veritat,

Que sigueu sempre falsos,

Pot importar-me?

Aquests que us en burleu, sou inofensius.

***

3. RECITATIU (Alt)

El Salvador envia els seus

De dret emmig del furor dels llops.

Entorn seu es reuneix amb ardits

Una multitud exaltada

Per a ferir-los i humiliar-los.

Però dels seus llavis surten tan sàvies sentències

Que així em protegeix, si cal, del Món sencer.

***

4. ÀRIA (Baix)

La desgràcia m'envolta per totes bandes

Com una pesada cadena,

Però de sobte apareix la seva mà salvadora:

La llum del consol apareix a la llunyania.

Així, vaig aprendre per primera vegada que només Déu

Ha de ser el millor amic dels homes.

***
5. RECITATIU (Soprano)

Si! Tot i dur amb mi el pitjor enemic,

La pesada càrrega del pecat,

El meu Salvador em farà trobar la Pau.

Entrego a Déu allò que és de Déu:

El més profund de l'ànima.

Si Ell ara ho accepta,

S'esvaïrà la culpa del pecat

I desapareixerà el parany de Satanàs.

***

6. CORAL

Així doncs, desafio la Host Infernal!

Desafio també la venjança de la Mort!

Desafio el Món sencer!

Els vostres cops no aconseguiràn afligir-me!

Déu és el meu protector, el meu auxili i el meu seny,

Feliç aquell qui té a Déu per amic.

Traduïda per Josep-Miquel Serra.

CataBach.com

La pàgina en català de JS Bach