Avui a La Cantata del diumenge hem celebrat l'anomenat Dominica Estomihi en el calendari luterà. El seu nom provè de les primeres paraules de la missa llatina Esto mihi in Deum protectorem. Aquest diumenge també s'anomena Diumenge de Quincuagèsima, per que és situat aproximadament 50 dies abans de la Pasqua de Resurrecció. El mateix succeeix amb els diumenges de Sexagèsima (60 dies abans de Pasqua) i Septuagèsima (70 dies), immediatament anteriors al Dominica Estomihi. Avui en dia aquest diumenge és més conegut per ser el dia de carnaval. És també el darrer diumenge abans d'entrar a la Quaresma, periode de 7 setmanes que preludia la Pasqua de Resurrecció.
Quatre cantates s'han conservat per al Dominica Estomihi: Les BWV 22, 23, 127 i 159. Avui hem sentit la cantata BWV 22 que, juntament amb la BWV 23, van servir de prova quan Bach optava a la Cantoria de St. Tomàs de Leipzig. Ambdúes foren interpretades a Leipzig el 7 de febrer de 1723 i reinterpretades en anys successius. La BWV 22 és una cantata magnífica, que comença amb un dels fragments més deliciosos i aconseguits de Bach, el qual retrata de manera sublim l'escena que ens narra el text: Jesús, reunint els dotze apóstols al seu voltant els diu que marxaràn a Jerusalem, on ell serà crucificat. I els dotze deixebles, és clar, no entenen res de res!
Trobareu la traducció d'aquesta cantata a CataBach.com. No deixeu d'escoltar-la! És una excelsa cantata que normalment passa desapercebuda enmig de cantates molt més conegudes.
Soli Bachii Gloria
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada