Les cantates de Gardiner

Avui m'he assabentat d'una curiosa història...

L'any 2000 es va celebrar el 250 aniversari de la mort de Bach. Per a commemorar aquest "Any Bach" es van preparar algunes importants novetats discogràfiques, com la famosa integral "Bach 2000". Algunes altres iniciciatives, però, van ser un autèntic fiasco, com la integral de les cantates del gran John Elliot Gardiner: Gardiner tenia previst interpretar durant l'any 2000 tot el corpus de cantates en cinquanta esglésies repartides per diversos països del nord d'Europa i seguint escrupolosament les dates per a les quals havien estat escrites. Les interpretacions en directe havien de ser enregistrades pel segell groc (Deutsche Grammophon) i publicades setmana rera setmana. Ja que el cost hauria estat elevadíssim, des d'un principi es va acordar que Gardiner correria amb les despeses artístiques (cor, solistes i músics) i DG es faria càrrec de les despeses de producció. Estem parlant, per tant, d'enregistraments que el propi artista ha de pagar si vol fer-los o, dit d'una altra manera, només aquell qui els pugui pagar els podrà fer. Això convida a la reflexió, però seguim amb la història...

El cas és que dos mesos abans de començar el pelegrinatge, DG es desvincula del projecte adduint raons de mercat. Gardiner, atònit, demanda a la discogràfica per incompliment de contracte. Efectivament, el contracte de Gardiner amb DG contemplava un total de 59 discos de cantates de Bach. Però la sang no arriba al riu, car abans d'arribar als tribunals, DG fa una oferta al director britànic: DG traurà un total de 12 discos al mercat, un cada mes. Gardiner és lliure de trucar a altres portes amb el seu projecte, cosa que no fa (probablement la resposta no hauria estat molt diferent). El projecte va seguir endavant amb els concerts en viu per mitja Europa però els nous enregistraments publicats per DG van ser escassos. Com més tard es va poder saber, es van reciclar els tres discos de cantates que Gardiner havia gravat deu anys abans per a Archiv/DG i també es van desenterrar algunes cantates que el segell no havia publicat en el seu moment. Cal pensar que totes aquestes decisions van tenir l'aprovació de Gardiner. En resum: Un projecte pioner i original que se'n va en orris que després és maquillat amb una solució que representa un escàs 20% del projecte inicial. AL final, l'edició s'ha quedat més petita que l'antiga incompleta que ja tenia Archiv a càrrec de Karl Richter, de 26 discos. En fi, tot un éxit en l'any Bach per part d'un dels segells històricament més vinculats a l'obra del gran mestre.

Soli Bachii Gloria